Mercat Social: economies per l’emancipació. Ivan Miró escriu sobre el Mercat Social, esfera important pel projecte emancipador de l'economia solidària.

“Crear mercats socials en el si de la societat capitalista podria representar per al postcapitalisme el que van suposar les repúbliques urbanes durant l'edat mitjana per al naixement del capitalisme”. Jordi Garcia Jané

Joan Peiró i Belis –vidrier, llibertari, cooperativista i ministre de la Segona República– es preguntava sobre l’economia que naixeria a la llum de la revolució del juliol de 1936: “Quines formes de col·lectivització revestirà aquest cicle revolucionari? Serà la cooperativa, superada amb les noves modalitats socialitzants? (…) Si no és la cooperativa, què serà?”. En aquell debat, vivíssim i apassionat, sobre què havia de protagonitzar l’aleshores anomenada Nova Economia (cooperatives? socialitzacions? col·lectivitzacions?), semblava que la inventiva del proletariat català era tan intensa com la força de què disposava per fer-la realitat.

Avui, salvant les distàncies i des d’una humilitat justificada per la relativa potència dels agents socials que aposten per superar el capitalisme, cal preguntar-se igualment sobre l’articulació econòmica que acompanyarà l’actual cicle de canvi polític. Perquè, si no volem construir un nou país sobre les bases de la vella economia capitalista, haurem d’obrir el debat al voltant de les dimensions materials del procés constituent. Quina és, aleshores, l’economia que ha d’articular la república catalana del segle XXI?

Efervescència socioeconòmica

Avui, no estem –encara– a les portes d’una revolució, però són temps d’una efervescència política i, alhora, socioeconòmica. El llarg cicle d’ajust que vivim ha motivat successives onades de mobilitzacions i, a la vegada, ha sacsejat el camp econòmic i social. Avui, com subratllen els amics i les amigues de Coop57, “milers de dones i homes estan (re)construint els vincles econòmics, polítics i socials sobre noves bases”.

Amb vint anys d’activitat quotidiana com a talaia, des de la cooperativa de serveis financers ètics i solidaris dedueixen que les alternatives socioeconòmiques cobraran força properament. “Salts qualitatius i quantitatius que canviaran”, afirmen, “la fisonomia dels nostres territoris”. Es refereixen a projectes de desenvolupament local en clau d’economia solidària, iniciatives de recuperació ciutadana de serveis bàsics, formes de gestió comunitària d’equipaments públics, cooperatives d’habitatges de propietat col·lectiva i compartida, projectes de sobirania energètica i alimentària o de desenvolupament rural en clau agroecològica.

Efectivament, doncs, són temps d’efervescència per a l’economia social i solidària (ESS). L’ascens de les finances ètiques –formades per Coop57 i altres entitats com Fiare o OikoCrèdit– sembla “imparable”, segons els diagnòstics del Baròmetre de les Finances Ètiques. El sector, amb gegants híbrids com Triodos Bank, actualment compta amb 187.383 clientes a l’Estat espanyol i disposa d’un estalvi de 1.500 milions d’euros.

Per la seva banda, les iniciatives socioempresarials com les cooperatives, a mitjan 2015, ocupaven un 4,2% més de treballadores que durant el mateix període de l’any anterior; i també arriben a més gent. Segons l’estudi d’i-Labso per a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, més d’un terç dels actuals consumidors de productes i serveis cooperatius s’hi han afegit els darrers cinc anys, coincidint amb la vigent crisi econòmica i social. En aquest sentit, iniciatives com Som Energia, la cooperativa de consum d’energies renovables que compta amb prop de 22.000 associades, està esdevenint tot un referent per pensar l’escalabilitat sostenible i democràtica del cooperativisme i ja ha estat replicada per propostes com Som Connexió en el camp de la telefonia i Internet.

Arreu de les comarques, també neixen experiències –sovint poc formalitzades– que contribueixen a la resolució col·lectiva i solidària de les necessitats socials. En àmbits com l’agroecologia, els horts comunitaris, el microfinançament, els fons de crèdit col·lectiu, els mercats i les xarxes d’intercanvi, les monedes socials, les tecnologies socialment útils, els espais autogestionats o els béns culturals i digitals, estan naixent i consolidant-se una multiplicitat d’iniciatives que actuen en tots els trams del cicle econòmic. Producció, intercanvi, gestió, distribució d’excedent, moneda, consum i finançament de béns i serveis; organitzades a partir de relacions de solidaritat i cooperació, de reciprocitat i autogestió i sense desvincular –oposició pràctica a la desraó neoliberal– l’activitat econòmica de la defensa dels béns comuns naturals i culturals, la transformació igualitària de l'economia i la sostenibilitat de la vida del conjunt de la població.

A més, una sèrie de vectors fronterers amb l’economia social i solidària, com són l’economia de les cures i l’economia col·laborativa, poden eixamplar la resolució equitativa, vivible i viable de les necessitats. Si les interaccions entre l’economia feminista i l’economia solidària s’intensifiquen en els creixents nodes de suport mutu i de cura a les persones, poden esdevenir una nova economia cooperativa de les cures. I si acompanyem les experiències d’habitatge, comunicació i transport col·laboratiu cap a la cultura econòmica del cooperativisme (propietat col·lectiva dels mitjans de producció, distribució, consum o finançament; formes de gestió i presa de decisions democràtiques; responsabilitat social i mediambiental; redistribució d'excedents....), podrem defensar-les de la captura mercantilista de les multinacionals del capitalisme col·laboratiu (Airbnb, Uber, etc.) i fer que el fet col·laboratiu –tant en voga i tan confús– esdevingui un “recurs per al bé comú, que es comparteixi com una propietat de la comunitat i es mantingui accessible com un bé públic”, que diria Yochai Benkler.

Eines per a l’articulació i la incidència sociopolítica

Tal com escrivia el company Rubén Suriñach al Balanç Social de la XES de 2014, l’economia social i solidària no viuria l’actual efervescència si no fos pel bagatge històric del cooperativisme a casa nostra, pels recents moviments socials, per l’eclosió de les tecnologies de la informació o per la crisi econòmica i política de la darrera dècada. En qualsevol cas, com bé s’apuntava seguidament, avui, “la creativitat col·lectiva transformadora està desfermada i, ara, l'important és dotar-la d’eines, d’estructures i referents perquè pugui tenir l'abast més gran possible”.

Aquest és un dels objectius que orienten el present Informe del Mercat Social Català, coordinat pel mateix Suriñach, un treball trenca-gels que neix per dibuixar l’abast concret del Mercat Social a Catalunya, entès com a “plasmació pràctica d’un circuit econòmic i de satisfacció de necessitats basat en els principis de l’Economia Social i Solidària”.

Cal dir que el concepte de Mercat Social, que encunyà Jordi Garcia Jané l’any 2002, és un dels principals horitzons estratègics de l’Economia Social i Solidària, un horitzó construït amb la pràctica quotidiana de la intercooperació.

Intercooperar, tal com escriu el mateix Garcia Jané, significa en primer lloc “una cosa tan bàsica com comprar-se mútuament”, això és, procurar –tant com sigui possible– escollir una empresa de l'economia solidària com a proveïdora. El segon esglaó, per a Garcia Jané, “consisteix a crear nous projectes socioeconòmics en la producció, la comercialització i el crèdit compartint excedents i recursos mitjançant cooperatives de segon grau, grups cooperatius i altres estructures, formals o informals, d’intercooperació”. Finalment, quan la majoria dels actes econòmics de l’ESS s'acaben fent en el seu si, aleshores “hem pujat un esglaó més en la intercooperació i ja estarem construint un mercat social”.

Així, construïm Mercat Social des de les pràctiques socioeconòmiques de la intercooperació, però també –com relata Suriñach a l’informe– amb eines per a l’articulació i la incidència sociopolítica.

Des de la Xarxa d’Economia Solidària (http://www.xes.cat/), per exemple, construïm Mercat Social quan impulsem el Balanç Social com a sistema d’acreditació o certificació pròpia. Quan celebrem la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (enguany, 2015, IV edició!); quan obrim les trobades d’intercooperació; quan cartografiem les iniciatives arreu del territori amb el Pam a Pam; quan impulsem la intercooperació sectorial (de la restauració a la gestió comunitària, de l’arquitectura a la moneda social, de les finances a les TIC); quan impulsem l’articulació territorial a l’Empordà, a Terrassa, a Lleida, al Barcelonès Nord, al Bages o als barris de Barcelona.

Creem Mercat Social quan impulsem el creixement i l'arrelament de l’economia solidària com a pràctiques socioeconòmiques viables, vivibles i equitatives; quan n’organitzem el desenvolupament com a moviment socioecònomic autònom, feminista i postcapitalista. I, finalment, també quan creem les condicions per a l’ampliació del Mercat Social fent incidència en les institucions polítiques i elaborem les Mesures per a la Democràcia Econòmica Municipal o la Proposta d’una Llei d’Economia Solidària per al Parlament de Catalunya.

El Mercat Social, doncs, és una esfera important pel projecte emancipador de l’economia social i solidària. No creem cooperatives o altres iniciatives socioeconòmiques per posar-les a competir entre elles i dins el mercat capitalista, sinó per enxarxar-les socialment, per integrar-les econòmicament, per fer múscul i transformar les regles del joc.

Juntament amb els moviments socials i les xarxes comunitàries –i amb les administracions que apostin per un canvi del model econòmic– forgem la diversitat, la pluralitat i la riquesa del Mercat Social i l’Economia Social i Solidària. Aquestes seran –com es preguntava Joan Peiró fa tants anys!– les formes de la col·lectivització del segle XXI: unes economies transformadores i per l’emancipació.

* Article d'Ivan Miró i Acedo, sociòleg, soci cooperatiu de La Ciutat Invisible i membre de la Xarxa d'Economia Solidària, publicat a la Directa.
https://directa.cat/mercat-social-economies-lemancipacio
xmlns:fb="http://www.facebook.com/2008/fbml"