La nàutica llibertària s’obre pas entre el luxe i l’ostentació

Una plataforma de coordinació de navegants d’arreu, Recla-mar, difon un estil de vida alternatiu lluny de la terra ferma. Aquesta tendència guanya adeptes i es consolida com una eina d’oposició i lluita contra el sistema imperant

Guille Larios - Directa - 01/12/2015

“Nòmades del mar, bucaners del segle XXI, travellers flotants, rodamons d’altura o punkis de cabotatge, aspirants pirates i xusma antisistema: unim-nos! No importa si governeu un bergantí o una barca autoconstruïda; un catamarà o una canoa; una goleta o un vaixell de paper. El mar i els velers no són solament un luxe per a pijos i privilegiats, ben al contrari: els navegants que van saber entendre millor la mar parlaven clarament del seu rebuig cap a una societat coercitiva i consumista”. D’aquesta manera, el lloc web de Recla-mar convida la gent que ho vulgui, amb vaixell o sense, a adherir-se a la xarxa virtual per a la coordinació de navegants anarquistes: el col·lectiu llibertari del mar.

Nascuda l’any 2014, la xarxa pretén servir de nexe d’unió de tot un moviment itinerant i dispers pels oceans i els mars expandint la idea d’una nàutica no luxosa, encarada a l’autogestió mitjançant el reciclatge, l’autoconstrucció i l’automanteniment. Formada per un grup heterogeni de persones provinents de diferents trajectòries de lluita, activisme i militàncies socials diverses –des del moviment llibertari o punk fins a l’okupació–, es presenta com una xarxa social del moviment, una eina de suport i comunicació de navegants en llengua hispana.

Una de les seves inspiracions és la plataforma Anarchist Yacht Club, una iniciativa que, tot i estar orientada principalment a usuàries i zones de navegació estatunidenques, ha esdevingut global en la difusió de la cultura nàutica alternativa. Recla-mar pretén exercir de nexe local vertebrador i, a la llarga, organitzar trobades de membres per compartir experiències i coneixements. Des de la seva constitució, fa més d’un any, Recla-mar ha crescut fins a agrupar, de moment, prop de 26 persones i vuit vaixells. Algunes es presentaran a les properes jornades organitzades pel col·lectiu el 12 i el 13 de desembre a la Dinamo DIY Espai i a Port Ginesta, emplaçament actual d’algunes de les embarcacions.

Un estil de vida dissociat del luxe

Segons Matello, membre de Recla-mar, navegant i patró del veler Alliance: “Hi ha un moment clau en la democratització de la nàutica, propiciat arran del sorgiment de la fibra de vidre i la resina de polièster als EUA durant la dècada dels 50, que va arribar a Europa posteriorment, als anys 60 i 70”. “Així, es produeix una separació entre la nàutica popular i l’aristocràtica, acompanyada d’una forta industrialització del sector nàutic que propiciarà un excedent de vaixells que, amb el temps, acabaran abandonats i llestos per reutilitzar. Ja no cal comprar i col·laborar amb una indústria insostenible, ja que la fibra no es biodegrada mai. Es pot reciclar i fer el manteniment de velers de manera autònoma”, argumenta el navegant.

No obstant això, Matello afegeix: “La nàutica continua sent una cultura molt associada al luxe i l’ostentació. Per a nosaltres, la qüestió burocràtica i de finançament per al manteniment de les embarcacions sempre és un repte”. El factor burocràtic és un dels elements que poden dificultar l’extensió de la nàutica entre navegants, ja que, almenys, la persona ha de disposar del títol o la llicència de patró i el vaixell ha d’estar matriculat o abanderat al territori on navega.

“Si amarres a port, també has de pagar, tot i que existeixen petites zones portuàries o amarradors on encara és possible ocupar l’espai de franc. Als ports petits, fugint de grans ciutats com Barcelona, l’amarratge mensual amb aigua potable i electricitat costa 150 euros, quelcom infinitament més accessible que un pis”, defensa Michelle, membre del col·lectiu Anarchist Yacht Club. Segons ella, aquest plantejament “no és una vida de franc, tan sols una opció més, interessant, que permet certa llibertat i contacte amb la natura”. “Per això, sovint és difícil aconseguir formes de finançament perquè moltes de nosaltres passem molt de temps al mar. A terra, fem com moltes altres persones: feines circumstancials o de temporada, amb pocs lligams”, explica.

Recla-mar: coordinació i difusió ‘anarcovelista’

Tot i que encara es troba en un moment embrionari, el col·lectiu intenta assentar les seves bases i objectius de treball. La idea inicial és que totes les navegants alternatives que hi ha rondant pels sis oceans i 67 mars del planeta s’hi trobin i coordinin per poder actuar conjuntament. De moment, se centren en la difusió del col·lectiu i de materials de lluites relacionades amb el mar, des de la denúncia de les morts de persones migrants al mar fins a l’ecologia radical, relacionada amb les lluites que combaten les prospeccions petrolieres, els vessaments de fuel o la pesca industrial.

Bona part d’aquestes darreres accions han estat canalitzades i impulsades per Greenpeace i Seasheperd, dues de les organitzacions amb més renom internacional per la seva lluita per la defensa dels ecosistemes marítims. Aquest, però, no és el model defensat per Recla-mar: “Elles ja tenen les seves quotes de poder i d’institucionalització. Nosaltres ens identifiquem amb altres iniciatives i accions directes d’activistes d’arreu. Les difonem perquè les trobem interessants i efectives, des de la lògica de l’autogestió”, expliquen des de la xarxa. Posen com a exemple les diferents expedicions nàutiques solidàries que han abastit alguns territoris devastats com Haití o Gaza de materials bàsics. O les plataformes de rescat per a refugiades que un col·lectiu alemany ha començat a instal·lar en alguns punts clau del mar Mediterrani. Amb tot, Recla-mar assumeix: “Encara no som fortes i no estem prou organitzades per fer accions directes”.

El mar: limitador de la lluita o canal d’activisme?

“La nostra natura i el nostre estil de vida ens dificulten la implicació en les lluites terrestres”, apunta Michelle. “Més que l’acció directa visible, el que s’ha impulsat amb èxit, sobretot als EUA, són accions demostratives com els missatges contra la violència policial escrits a les veles dels vaixells durant l’onada de protesta pels assassinats racials”, explica l’activista.

D’altra banda, el col·lectiu destaca el caràcter humanista de la navegació com un potencial element de transformació: “Les navegacions col·lectives permeten experiències molt intenses; el fet d’estar braç a braç diàriament genera situacions i dinàmiques molt enriquidores. Treballem i aprofundim en la idea llibertària de la navegació sense capità, desmuntant les relacions verticals i jeràrquiques que es poden donar al mar. Les persones amb més experiència i coneixements marítims assumeixen dinàmiques i rols amb més poders de decisió, però intentem gestionar-ho d’una manera que sigui coherent i antiautoritària”.

El factor de la propietat del veler és un altre dels grans debats entre navegants. Per a Michelle: “És difícil assimilar la plena horitzontalitat al mar. Les embarcacions són de propietat individual, tot i funcionar de manera col·lectiva. Existeixen molt pocs projectes d’embarcacions de propietat col·lectiva; generalment, no són estables i els projectes moren”. Un altre tema pendent és el fet que la nàutica és un món molt masculinitzat. Segons la membre d’Anarchist Yacht Club, “hi ha molts machos i una forta cultura patriarcal; hi ha poca presència femenina als velers, tant aquí com als Estats Units”.

Finalment, preguntades per problemàtiques en l’àmbit repressiu, les persones que integren Recla-mar expliquen: “No podem parlar de repressió en tota la dimensió de la paraula, però sí que hem tingut alguns problemes amb policies marítimes i duaneres per temes de papers i taxes. Sabem d’alguna gent que ha patit segrests i embargaments policials dels velers, però, en general, hi ha més llibertat que repressió, potser per tota aquesta cultura associada al luxe, que limita el control i els seguiments a navegants. És paradoxal, perquè pots estar fent alguna cosa il·legal, però difícilment et vindran a buscar. La policia té poc present que pugui haver-hi alternatius en un vaixell”.

Vídeo sobre Recla-mar i la nàutica llibertària:
https://www.youtube.com/watch?v=Ju5cdLOmoF4

* Notícia extreta del web de la revista Directa.
https://directa.cat/nautica-llibertaria-sobre-pas-entre-luxe-lostentacio
xmlns:fb="http://www.facebook.com/2008/fbml"