Salif Keita, originari de Mali, una de les veus més importants i influents de la músicaafricana, torna el 2010 a la primera línia de l’actualitat musical amb
el llançament del seu nou disc La Différence, i l’inici
d’una gira mundial a partir del mes de març.
Després de clàssics com Moffou ( 2002) i M’Bemba (2005), Salif Keita
tanca la dècada amb La Différence, el tercer capítol de la seva
trilogia acústica, publicada per Universal Jazz.
El disc no és només un
dels àlbums més emotius de la seva carrera, sinó també un dels més
compromesos políticament.
Gravat principalment a París, però també a Mali, Beirut i Los Àngeles,
La Différence ha estat produït per Patrice Renson, que ha donat cos a
les intencions de Salif amb notable eficàcia.
El guitarrista i productor Joe Henry (Solomon Burke, Ani DiFranco) ha
gravat, produït i barrejat Papa i Folon, dos dels temes més emotius del
disc, ambdós clàssics en el repertori de Salif, així com Seydou, una
nova versió de l’estàndard de l’època dels Ambassadeurs du Motel.
Els tres temes gravats a Beirut amb el trompetista libanès Ibrahim
Maalouf emboliquen la veu de Salif amb reflexos orientals que
subratllen la interacció natural entre la música àrab i la mandinga,
entre el oud i el n’goni.
Cada col·laboració en l’àlbum és un reflex de la poderosa complicitat
compartida amb Salif: el balafón de Keletigui Diabaté, figura estel·lar
en la música de Mali i un dels companys de Salif des de fa quaranta
anys; els baixos de Jannick Top i Guy Sangue; el violoncel de Vincent
Segal; la trompeta d’Ibrahim Maalouf; les guitarres de Kante Manfila i
Ousmane Kouyaté; les percussions de Mamadou Kone; les guitarres de Seb
Martel i Hill Frisell…
La suavitat de Seydou, la sinceritat a La Différence, la profundad de
sentiment a Folon o la malenconia present a Sant Ca Na, formen un
àlbum de vibracions plurals, un conjunt homogeni per sobre del qual s’alça majestuosa la veu d’un cantant que domina totalment el seu art.
Podeu escoltar alguns temes del nou disc a:
http://www.myspace.com/salifkeitamusic
