Arrels: Cultures d’anada i tornada
2nes Jornades de les Dues Ribes
Situació i activisme de la dona magribina
Reus, de l’11 al 23 de gener de 2010
Amb aquestes Segones Jornades de les Dues Ribes volem centrar-nos en la situació actual de la dona magribina, les seves realitzacions, la seva vida quotidiana, el seu activisme, les seves problemàtiques, a través d’un seguit d’actes: un debat sobre l’associacionisme de la dona magribina, dues pel·lícules de directores magribines (una del Marroc i una d’Algèria), un documental, una obra de teatre amb actors i actrius marroquines i un concert d’una cantant algeriana. Tot això amb una idea central: trencar tòpics i mostrar la creativitat i l’activisme social actual de les dones magribines a les dues ribes de la Mediterrània.
PROGRAMA
Dilluns 11,
20 h. Sala d’actes del Centre de Lectura (c/Major 15)
Projecció de la pel·lícula “Barakat!”, de la directora algeriana Djamila Sahraoui.
Entrada gratuïta.
“Barakat!”, Djamila Sahraoui, Algèria/França 2005, VO
Francès & Àrab Subtitulada Castellà. Intèrprets: Rachida Brakni,
Fettouma Bouamari, Zahir Bouzrar. Entrada gratuïta.
En algun lloc d’Algèria, en els anys 90, Amel és
metgessa en un hospital. S’esforça tot el que pot a exercir la seva
professió i a viure la seva vida de dona jove, malgrat la guerra civil
que causa estralls entre els islamistes i l’exèrcit. Una nit, quan
torna a casa després d’una llarga guàrdia, Amel s’adóna que el seu
marit, periodista, ha desaparegut. Enfront de la indiferència i la
inèrcia de les autoritats, decideix anar en la seva recerca. Li
acompanya Khadija, infermera que, durant la seva joventut, va combatre
per la independència. En la seva aventura incerta i perillosa, les dues
dones es descobriran l’una a l’altra, al mateix temps que s’enfrontaran
als homes del seu país…
Djamila Sahraoui va néixer a Algèria en 1950 i es va
establir a França el 1975, on segueix vivint. Després de realitzar
estudis en Humanitats, es va llicenciar en el IDHEC en direcció i
muntatge. L’any 1980, va dirigir el seu primer curtmetratge de ficció,
“Houria”. Amb “La Moitié du ciel d’Allah” el 1995, va debutar en la
seva crònica sobre la societat algeriana, seguida de la pel·lícula
“Algérie, la vie quand même” el 1998, rodada a Tazmalt, la seva ciutat
natal. L’any 2000, va dirigir “Opération Télé-cités”, un documental
produït per France 3. “Barakat!” és el seu primer llargmetratge de
ficció.
Premis concedits a Barakat!: Milan African, Asian and
Latin American Film Festival 2006 / Barcelona International Women’s
Film Festival 2006 / Biennale des Cinémas Arabes à Paris 2006 /
Festival internacional de Cinema de Dubai, 2006 / FESPACO 2007
Més informació:
http://www.fcat.es/wiki/index.php/Djamila_Sahraoui
http://www.fcat.es/wiki/index.php/Barakat!
Divendres 15,
20 h. Annex Centre Cívic Carrilet (c/Eduard Toda 12 baixos)
Xerrada-debat sobre
“Associacionisme i activisme de les dones magrib
ines”, amb Asmaa
Aoutah, de l’Associació Taghrast-Espai Amazic de Mataró.
Asmaa Aoutah és investigadora de la UB, treballa de
mediadora intercultural en violència de gènere, i coordina les classes de
llengua i cultura amazigh a Catalunya.
També presideix l’Associació
Taghrast-Espai Amazic de Mataró, és coordinadora de la vocalia de dones Buya i ha participat en diverses associacions de dones al Marroc i a Catalunya.
Dissabte 16,
22.30 h. Teatre de l’Orfeó Reusenc (c/Sant Llorenç 14)
Concert de la cantant algeriana Neila Benbey.
Entrada 10 €.
Neila Benbey és nascuda a Alger l’any 1973, viu a
partir de 1994 a Barcelona, on comença a explotar el seu talent natural
pel cant. L’any 2005 s´uneix a Gani Mirzo per participar com a cantant
en l’espectacle de Comediants “Les mil i una nits”, obtenint molt bones
crítiques per la seva portentosa i sensual veu. Des de llavors ha
participat en diversos projectes musicals com ara Suk (L’Orient Espès)
de Carles Santos, i col.labora amb la Gani Mirzo Band, Cheb Balowski
(Nur) i Meridiana (Jordi Rallo). Participa també al “Tristan e Isolda”
en àrab dirigit per Carles Santos i a la gira “Diversons”. És l’any
2009 que decideix emprendre la seva carrera en solitari acompanyada per
una banda formada per músics amb un llarg recorregut per les músiques
mediterrànies, el flamenc, el jazz, el rock o la world music.
Neila Benbey, amb “Algerian Soul”, viatja al cor
d’Algèria, per a monstrar-nos grans clàssics de la música popular
algeriana, adaptades amb molta originalitat al segle XXI per la seva
peculiar banda de fusió mediterrania formada per músics de reconegut
prestigi. El repertori compta amb versions de cançons tradicionals i
populars d’Algèria, amb arranjaments de la musica chaabi, algunes
transformades en melodies del pop més actual com Chahlet Laayani i
Bakhta, amb influències de músics com Mercan Dede, Natacha Atlas, Cheb
Khaled, Cheb Mami, i l’Argelian groove, i altres molt mes tribals
d’artistes amazics i sahraouis. També s’inclouen composicions pròpies
inspirades en els ritmes del Sàhara i Tamazighs.
L’espectacle compta amb una primera part mes intimista
i mística, i una segona part enfocada per a fer ballar, on les
poderoses bases africanes i les melodies molt conegudes pels amants
d’Algèria i de la fusió mediterrània fan inevitable la festa entre el
públic assistent.
Neila Benbey: veu i derbouka, Raul Costafreda:
guitarres i mandola, Ernesto Briceño: violí i teclat, Manolo López:
baix, Dídac Ruiz: percussió.
Més informació:
http://www.myspace.com/neilabenbey
Dilluns 18,
20 h. Sala d’actes del Centre de Lectura (c/Major 15)
Projecció de la pel·lícula “Marock”, de la directora marroquina Laila Marrakchi.
Entrada gratuïta.
“Marock”, Laila Marrakchi, Marroc/França 2005, VO
Francès & Àrab Subtitulada Castellà. Intèrprets: Morjana El Alaoui,
Mathieu Boujenah, Razika Simozrag, Fatym Layachi, Assad Bouab, Rachid
Benhaissan, Khalid Maadour.
Casablanca, últim curs a l’institut. La despreocupació
de la joventut acomodada marroquina i tots els seus excessos: les
carreres de cotxes, l’amistat, la música, l’alcohol i l’ansietat de
passar a l’edat adulta. Marock és un Marroc desconegut, fet a la imatge
de Rita, 17 anys, que s’enfronta a les tradicions del seu país. Viu el
seu primer amor i descobreix les contradiccions de la societat en la
qual viu, de la seva família i del seu germà gran, que promulga una
tornada als valors tradicionals. Una aventura sentimental entre una
adolescent musulmana sense complexos i un playboy jueu descriu la vida
dels joves privilegiats de bona família de Casablanca, atrets pels
excessos de tota classe i enarborant una manera de vida liberal, aquest
grup de joves d’entre 16 i 20 anys evoluciona, no obstant això, en un
ambient de fortes tradicions religioses que els obliga a entrar en
confrontació quan els seus desitjos d’emancipar-se xoquen amb la
rigidesa dels costums.
Laila Marrakchi va nèixer l’any 1975 a Casablanca, es
va llicenciar en Cinema i Audiovisual en la Universitat de París VIII.
Des de 1995 ha treballat com becària, script i ajudant de direcció en
pel·lícules com “Soleil”, de Roger Hanin, “Fúria”, d’Alexandre Aja, i
“Over the Rainbow”, un curt d’aquest últim presentat a concurs a Cannes
1997. Va dirigir el seu primer curtmetratge, “L’horizon perdu”, l’any
2000, al qual van seguir els documentals “Femmes en Royaume chérifien”
i “Derrière les portes du hammam” l’any 2001 i els curtmetratges “Deux
cents dirhams” (2002) i “Momo Mambo” (2003). “Marock” és el seu primer
llargmetratge, amb el qual va participar en la secció “Un Certain
regard” del Festival de Cannes 2005.
Premis concedits a Marock: Un certain regard, Festival
de Cannes, Francia, 2005 / Contemporary World Cinema, Festival
Internacional de cine de Toronto, Canadá, 2005 / Premi “Coup de coeur”
del públic, Festival de Sarlt, Francia, 2005.
Més informació:
http://www.fcat.es/wiki/index.php/Laïla_Marrakchi
http://www.fcat.es/wiki/index.php/Marock
Dijous 21,
20 h. Sala Hortensi Güell del Centre de Lectura (c/Major 15)
Projecció del documental “Chanson pour Amine” (Cançó per Amine), d’Alberto Bougleux
“Chanson pour Amine”, any 2009, durada 53 minuts, VO àrab/francès subtitulat en català.
Un documental sobre la lluita de les dones algerianes
per trobar els fills desapareguts en el conflicte militar del país,
molts d’ells acusats injustament de donar suport al terrorisme
islamista que durant la guerra civil dels anys ’90 destrossa el país i
deixa més de 200.000 morts. Els desapareguts són les víctimes de la
repressió i del terrorisme d’Estat, de la tortura i de les execucions
extrajudicials, mitjançant les quals els poders algerians responen a la
insurrecció dels moviments islamistes armats. Les desaparicions es
defineixen avui com a “danys col·laterals”. L’Estat es reconeix
“responsable, però no culpable” davant del fenomen de les desaparicions.
En la vigília de les eleccions presidencials algerianes
del 9 abril 2009, que una vegada més veuen a Abdelaziz Bouteflika
candidat pràcticament únic, “Chanson pour Amine” explica la tragèdia de
les desaparicions a través de la vida de Nassera Dutour, mare algeriana
que des de la desaparició del seu fill Amine el 1997, ha dedicat la
seva vida a la construcció del moviment dels familiars de les víctimes
que avui lluita per al dret a la memòria, la veritat i la justícia.
El documental mostra una alternativa a la política
habitual, doncs les dones parteixen del seu àmbit íntim i familiar
personal, del seu amor de mare i àvia, i el procés que porten per
traslladar aquest amor, desesperança, anhels a l’ambit públic de la
política, primer d’un moviment social, i després el que seria la
política en l’ambit institucional, amb les negociacions, les
entrevistes amb ministres, autoritats, i a nivell internacional. És una
proposta de fer política però des de la vessant de les dones, en un
país musulmà, on l’àmbit íntim i privat és el que la societat reserva a
les dones i on elles es mouen habitualment, i mostra com s’enfronten a
la maquinària de l’Estat i el poder brutal dels militars, i de quina
manera això té una força increïble, i descol.loca totalment els
paràmetres de la política “habitual” i el poder coercitiu de l’estat.
Més info:
http://www.memorial-algerie.org/
Tràiler del documental:
http://www.youtube.com/watch?v=D8DVoT9pgQA&feature=player_embedded
Dissabte 23,
20 h. Teatre Bravium (c/Presó 13)
Representació de l’obra de teatre “Rossella”, sobre el nou codi de família del Marroc.
Entrada gratuïta.
“Rosella” és una obra de teatre escrita i concebuda per
la jove dramaturga marroquina Naima Zitan, que tracta de la Mudawana,
el nou codi de família del Marroc. “Rosella” està produïda per
Desenvolupament Comunitari, entenent el teatre com a eina de
dinamització i sensibilització al voltant del col·lectiu marroquí a
Catalunya. Els actors i actrius són joves catalans d’origen marroquí i
també autòctons. L’obra està parlada en dariya o àrab marroquí i compta
amb elements de suport en català.
A través d’ella es vol mostrar l’excel·lent producció
teatral contemporània marroquina, apropar les comunitats marroquines de
Catalunya al teatre, fomentar la relació entre joves actors teatrals
catalans i marroquins, potenciar el teatre amb contingut social com a
eina de dinamització comunitària i difondre una imatge molt més madura
i complexa de la realitat sociocultural marroquina.
Els objectius didàctics i de caràcter social del
projecte són els següents: Explicar d’una manera clara i simple les
grans línies de les noves disposicions del codi de família, a les
famílies marroquines residents a Catalunya; evitar les lectures
erròn
ies i les males interpretacions del codi de família per tal
d’evitar tensions a les famílies; difondre la idea que la reforma del
codi de família no significa una victòria de les dones pel damunt dels
homes, o d’una ideologia determinada pel damunt d’una altra, sinó un
èxit de tots/es els marroquins; i fer partícips a l’anomenada societat
d’acollida catalana d’aquests importants canvis en matèria d’igualtat
entre home i dona al Marroc, fomentant així la cohesió social.
Més info sobre l’obra Rosella:
Catàleg de l’obra:
http://www.desenvolupamentcomunitari.cat/web/publicacions/solidaritat/rosella_horitzontal.pdf
Organitzen:
Àrea d’Immigració CGT, Associació Amazics de Catalunya, Associació
Ciutadans per la Convivència i el Desenvolupament, Sodepau, Associació
Cultural Reggus, Hace Color, Regidoria de Solidaritat i Cooperació,
Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació
Col·laboren: Fundació Desenvolupament Comunitari i Oficina per la Pau de la Generalitat
