Sigues optimista: compra!
Un inquietant anunci amb fons negre
mostra únicament l’adreça web estosololoarreglamosentretodos.org,
però, qui hi ha darrere d’això?
És una campanya publicitària
iniciada per Jaime de Andrés, responsable de publicitat corporativa de
Telefónica al costat de Javier Gómez Navarro (exministre de Comerç i
actual president del Consell Superior de Cambres), l’economista
Guillermo de la Dehesa i els advocats Antonio Garrigues Walker i Miquel
Roca.
La campanya durarà dos mesos, amb spots en televisió,
insercions en premsa i cartelleria exterior. En total, el cost de la
campanya serà de quatre milions d’euros que han posat les Cambres de
Comerç, la patronal de les grans empreses constructores (Seopan) i un
bon nombre de grans empreses (Telefónica, Iberia, El Corte Inglés, BBVA,
Santander, La Caixa, Caixa Madrid, Repsol, Cepsa, Endesa, Iberdrola,
Mapfre, Abertis, Mercadona, Indra, Renfe i Red Eléctrica).
El projecte és tan ambiciós que s’ha creat una
institució perquè gestioni tot això, la Fundación
Confianza. El spot televisiu recull justament el manifest de la
Fundació en la veu de ciutadans anònims i de personatges famosos, com
els esportistes Fernando Romay, Carlos Sainz o els germans Gasol, els
presentadors Àngels Barceló i Andreu Buenafuente, l’escriptor Juan José
Millás, el cuiner Ferran Adrià o el cantant Melendi.
Potser tú siguis un dels 4.166.613 desocupats que
registrava el Servei Públic d’Ocupació Estatal al març (si a això sumem
els desocupats en cursos de formació, els Treballadors Eventuals Agraris
(TEAAS) i els que busquen ocupacions de mitja jornada o només en la
seva localitat, llavors tenim 4,5 milions d’aturats, gairebé el 20% de
la població activa).
Si és així, potser no tinguis molt ànim per a arreglar
l’economia d’aquest país. O potser et preguntis: I per quines empreses i
organismes tan importants volen que jo sigui optimista? Bé, per a
començar, l’alt executiu que ha iniciat aquesta iniciativa treballa per a
Telefónica, una empresa que va augmentar el seu benefici net un 2,4% en
l’exercici 2009. És a dir, que fins i tot en plena crisi tenen raons
per a ser optimistes, no com els 4,5 milions de desocupats.
Però el problema sembla ser que la crisi ha fet molt de
mal en les economies més baixes i en les expectatives de consum de la
classe mitja: mentre que a França, ja en el segon trimestre de 2008 la
despesa privada tornava a créixer després de la crisi, a Espanya no ha
deixat de baixar des de 2007 i el repunt en últim trimestre és mínim: 21
mesos caient el consum i amb la confiança del consumidor gairebé pels
sòls.
Així que es preguntaven en el diari econòmic Expansión: “ resulta cridaner que països del nostre
entorn com França, Grècia, Portugal, Itàlia o grans potències com EEUU i
Japó ja porten diversos trimestres veient com creix el seu consum
privat. Per què en canvi els espanyols hem preferit tenir els diners
parats en la butxaca?”(1). L’assumpte, evidentment, preocupa molt al món
empresarial. En paraules del mateix diari: “En el consum està la clau
de la recuperació econòmica, perquè la despesa de les llars representa,
ni més ni menys, que 2/3 del PIB a Espanya.”
Els qui no tenen diners no gasten i, qui té alguna cosa,
ho estalvia. Així sembla que funciona l’economia domèstica espanyola,
ja que ja en la crisi de 1993 la taxa d’estalvi es va elevar fins al
16%, per a després caure al 10,2% en 2007. En el tercer trimestre de
2009 (última dada disponible), superava ja el 14%. “Aquesta peculiaritat
ens distancia, per exemple, d’EEUU on tenen més tendència al consum i
no tant a l’estalvi”, explica Sara Baliño, analista de AFI a Expansión. Funcas, la Fundacion de les Caixes
d’Estalvis ja ha anunciat que l’augment de l’estalvi es mantindrà tot
aquest any (arribant a una taxa d’estalvi del 18,2%), així que les
perspectives no tranquil·litzen molt al món empresarial.
I en aquest context neix una campanya publicitària
sufragada per bona part dels que ens han dut a aquesta crisi, com les
empreses constructores o els bancs que han donat alegres préstecs a la
bogeria del totxo. Ells ens demanen un esforç més. Ho deia el propi
promotor d’aquesta iniciativa, Jaime de Andrés: “Per a mesurar l’èxit
del projecte seguirem indicadors institucionals i el seguiment de la
web. Però també seria un senyal veure canvis en determinades posicions
en la societat” (Público, divendres 26 de febrer).
Es referirà a que sortim d’una vegada al carrer a demanar que amb els
nostres diners no es financi als bancs? O es refereix que demanem
préstecs i hipoteques i ens posem a comprar i gastar?
En la pròpia pàgina web del projecte hi ha una secció de
“bones notícies”, i hi ha dues que donen alguna pista: “Ja comprem més
(en el quart trimestre del 2009 la despesa en consum final de les llars
espanyoles passa del -5,0% al -3,5%) i “El nombre d’habitatges
hipotecats creix per primera vegada en dos anys i mig”. Així doncs, neix
una campanya que intenta que l’optimisme es tradueixi en targetes de
crèdit àgils, butxaca lleugera i incotinencia a l’hora de demanar
préstecs i hipoteques.
estoloarreglamosentretodos.org bé
podria anomenar-se: “seoptimistaycompra.org”, “hipotecatecomosea.org”, o “gastadeunaputavez.org”.
Potser a tu se’t passin pel cap millors formes de
gastar-se els 4 milions d’euros destinats a augmentar l’optimisme
rendible o fins i tot creus que les constructores, els bancs i les
institucions públiques que els han permès fer el que han fet són els que
haurien d’haver sofert (encara que fos una mica) la crisi. Això, amb tu
i uns quants optimistes, ho arreglem.
(1).“Los españoles no se rascan el bolsillo para salir
de la crisis”. Beatriz Amigot. Expansión 19-02-2010”
ConsumeHastaMorir
