Un documental que va impactar al festival de Canes va llançar a la fama Staff Benda Bilili, la nova sensació de la música africana
30/06/10 El Punt – Girona – J. Camps Linnell
No els fa res que els considerin «la millor banda musical de discapacitats del món». Al contrari, són plenament conscients d’on vénen i les moltes barreres que han hagut de superar. Si no és fàcil sobreviure diàriament a Kinshasa –la capital d’una República Democràtica del Congo devastada per guerres fratricides i la brutalitat del règim de Mobutu–, menys ho és encara per a un discapacitat. Ricky Papa Likabu, afectat per la poliomielitis des de ben petit, ho va tenir clar fa sis anys, quan malvivia al carrer sense que ningú li donés feina, i va decidir, animat pel productor belga Vincent Kenis –el mateix de Konono No 1 i Kasai Allstars–, reclutar una banda de discapacitats per formar una orquestra. El nom el va tenir clar: Staff Benda Bilili, que en la llengua lingala vol dir «mirar més enllà de les aparences».
De Kinshasa a Canes
Quan se’ls relaciona amb el fenomen Buena Vista Social Club, la comparació no va tan desencaminada. Parteixen de realitats socials diferents, però la repercussió d’un documental també els ha posat en el mapa musical; sobretot a Europa, el continent més avançat, on sempre s’està un pas al davant en la descoberta d’aquesta mena de fenòmens mundials. El film, dirigit per Renaud Barred i Florent de la Tullaye, i que recull els cinc anys de la banda i la seva evolució, va obrir la Quinzena de Realitzadors de Canes 2010 amb un gran èxit de crítica i públic. Aquí, a casa nostra, és clar, ens haurem d’esperar –amb sort– fins al setembre, quan és previst que s’estreni. A ells, no cal dir-ho, quan se’ls pregunta pel documental es mostren d’allò més satisfets, per com capta la dura realitat del país, i agraïts perquè els ha ajudat a obrir portes.
Arreu se’ls disputen. Tenen una cinquantena de concerts al davant. Sense anar gaire més lluny, provinents de Glastonbury, han actuat per primer cop a Catalunya, concretament en l’XI Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona. I com que no tenen aturador, ja han anunciat que amb vista al 2011 preparen un disc nou, del qual van avançar un parell de cançons. Papa Ricky tenia un somni: fer de l’Staff Benda Bilili la millor orquestra del Congo. Han passat sis anys, de les primeres cançons al reconeixement mundial, de dormir entre cartrons a allotjar-se en hotels, i el somni s’ha fet realitat. Fins podríem dir que s’ha superat!
«Més enllà de les aparences»
Benda bilili vol dir «més enllà de les aparences». I és que si una cosa tenen clara és que l’única discapacitat real no és al cos, sinó a la ment. Formen una explosiva orquestra de músics congolesos sorgits del carrer que triomfen arreu amb el seu primer àlbum, titulat Très très fort. La majoria tenen alguna discapacitat a causa de la pòlio i actuen des d’uns tricicles motoritzats que han personalitzat, els mateixos que els han permès sobreviure a Kinshasa i que semblen dissenyats per sortir a la saga Mad Max. Comparteixen la passió per la música, la seva discapacitat i el fet d’haver estat discriminats. La seva barreja d’estils (des de la rumba africana fins al funk) i les lletres, que se centren en la dura realitat quotidiana al seu país, han captivat les audiències. Aquest any no paren, i voltaran arreu del món.
>>> Podeu veure un vídeo del tema dels Staff Benda Bilili – Je t’aime (live, NRK, Nov. 2009) anat a:
www.youtube.com/watch?v=VaTZ5gAzkCY&feature=player_embedded
