Blood in the Mobile (sang en el mòbil) és un documental de Frank Poulsen que mostra la connexió entre els telèfons mòbils i laguerra en el Congo (RDC), denuncia la indústria minera il·legal en el país i
l’activitat en la seva major mina de coltan, controlada per diversos
grups armats.
En aquesta mina hi treballen nens durant dies ficats en estrets túnels
per a extreure els minerals que acaben en el procés de fabricació de
telèfons mòbils.
La lluita pel control dels recursos miners en el Congo
és una de les més sagnants des de la Segona Guerra Mundial, i les
empreses del món occidental que compren aquests minerals contribueixen a
finançar-la.
El coltán, aquest mineral de nom rar, es produeix
majoritàriament en la República Democràtica del Congo (RDC), on estan el
80% de les seves reserves. Situades les mines de coltán a l’est de
l’immens país africà, el món occidental tanca els ulls i compra
precisament aquí els materials per a fabricar mòbils, en una zona que
està en conflicte, afavorint que la guerra es financi i retroalimenti en
una espiral destructiva sense fi.
Durant els últims 15 anys, el conflicte a Congo ha acabat amb la vida de
més de cinc milions de persones i 300.000 dones han estat violades.
El documental Blood in the Mobile mostra la
connexió evident entre els nostres telèfons i la guerra civil en el
Congo. En el documental Poulsen acudeix a Nokia, que no confirma ni desmenteix si compra o no aquest material. Nokia presumeix per un costat de ser socialment responsable però per l’altre no pot garantir que no utilitza minerals del conflicte. Poulsen va escollir el principal productor mundial de mòbils, però la situació és comú a tots els fabricants de tecnologia, ja que la cadena de subministre és semblant. Part dels minerals surten del centre d’Àfrica, es fonen a Malaisia i en les fàbriques de la Xina o la Índia s’ensamblen els dispositius
L’equip de la pel·lícula es desplaça al país africà per a veure
com treballa la indústria minera il·legal. I assoleix accedir a la mina
d’estany més gran de la RDC, controlada directament per grups armats, i
on el treball amb nens és habitual: els més petits són els que
s’introduïxen en túnels estrets per a extreure els minerals que acaben
en els nostres telèfons mòbils last generation.
Quan els responsables de
Blood in the Mobile contacten amb Nokia (la companyia finlandesa líder
mundial de fabricació de mòbils) per a saber si poden garantir que no
compren minerals del conflicte, no obtenen resposta. Està clar que no hi
ha garantia. El que s’explica a Blood in The Mobile és positiu perquè
entenguem (d’una vegada) que les nostres accions tenen conseqüències, i
que si el Sud (tot el món, vaja) està com està, la majoria de les
vegades no és culpa d’una mà negra o de la història, sinó simple i
planament com resultat del nostre comportament actual.
Aquest film parla
de responsabilitat corporativa de les grans empreses mundials i de si
els importa alguna cosa més enllà del benefici obscè, però també apel·la a
l’individu, a la ciutadania: Podem seguir acceptant com si res que
perquè tinguem mòbil, enviem SMS o actualitzem twitter o facebook des
del carrer o des de casa, s’assassina, es viola, es condemna al treball infantil
esclavitzant a molts nens? Un primer pas és que cadascun de nosaltres es
formuli la pregunta, i això és el que persegueix Blood in the Mobile.
Està clar que la guerra continuarà mentre els actors armats puguin
seguir finançant el conflicte venent minerals que el món ric necessita.
Si es pregunta a les companyies telefòniques d’on treuen els seus
proveïdors els minerals per a fabricar mòbils, ningú està en condicions
de garantir que no provenen de les zones en conflicte de la RDC.
Quina és l’alternativa? Deixar d’utilitzar el mòbil? Això sembla
impossible en el món d’avui, però com
ciutadans, sí que podem pressionar a les
companyies perquè garanteixin que les seves matèries primeres no
procedeixen ni financin el conflicte, en un procés semblant al que
segueixen les importadores de diamants africans. Avui molta gent es
pregunta per l’origen dels diamants i exigeix un certificat de “neteja”.
Anys enrere això era una quimera, ara és realitat. Pot ser un punt de
partida per al negoci de la fabricació de mòbils.
Web del documental: http://bloodinthemobile.org/
Tràiler del documental: http://bloodinthemobile.org/the-film/watch-the-trailer/
