“Heroi europeu” segons ‘Time Magazine’ i “una de les cinquanta persones que podrien salvar el món”, segons ‘The Guardian’,
Petrini, nascut a Bra (Itàlia), parteix de la idea que el menjar és el resultat de processos
culturals, històrics, econòmics i ambientals i que la producció
d’aliments ha de tenir una relació harmònica amb l’entorn natural.
– Com s’hauria de menjar per dur a la pràctica els principis de slow food?
Menjar
és el primer acte agrícola. Significa que acostarem els productes
biològics, locals, juntament amb els pagesos… És una manera de
concebre l’agricultura. Si parlem de productes industrials massius,
transgènics, és un altre tipus d’agricultura. Si treballem per la
defensa del planeta és molt important com es menja. El sistema
industrial és criminal perquè destrueix el medi ambient i la salut de la
persona. En aquests moments vivim el terror d’un nou bacteri que ningú
no sap d’on ve. Practicar una correcta alimentació és molt important,
així com el manteniment de la biodiversitat, de menjar local, productes
locals i biològics.
– Què en pensa de l’aparició del nou bacteri e-coli?
En
aquests moments no se’n sap res. El seu bacteri germà provoca 600 morts
per any als EUA i és un bacteri on la responsabilitat majoritària està
en la carn de les hamburgueses, carn industrial massiva productiva als
EUA. Sis-cents morts per any!, i no se sap d’on prové. És un gran
problema.
– Què és Terra Madre?
És
una xarxa de comunitats d’aliments de 173 països del món, pagesos,
pescadors… i també estudiants que treballen per una nova consciència
alimentària. Hi ha moltes comunitats que el seu objectiu principal és
l’educació alimentària. És una xarxa que treballa per la defensa de la
biodiversitat, per l’economia local…
– Considera bàsica la nova Política Agrària Comuna que s’ha d’aprovar a la UE?
Es
necessita canviar totalment la política de la PAC. Fins ara, la PAC ha
ajudat l’agricultura industrial i no la petita agricultura, que és la
més important, perquè preserva el territori, defensa l’ecosistema i la
biodiversitat, i també és molt important per a la gestió hidrològica. On
treballa un camperol no hi ha problemes hidrogeològics, perquè té
endreçat el camp, el bosc… Fins ara la PAC ha pagat només als grans
productors. Això necessita un canvi social i polític molt important.
– Coneix la gastronomia de Catalunya? Què en pensa?
Gastronòmicament
és a l’avantguarda per l’aspecte culinari. Però en l’aspecte agronòmic
necessita treballar molt més. I això no només és una qüestió de
Catalunya, sinó d’Espanya, que actualment és el país més agroindustrial
d’Europa, on la indústria en el sistema agrícola és molt forta i això és
un problema perquè, per exemple a Itàlia, els transgènics són prohibits
i aquí està regulat. A Itàlia i França es treballa molt pels petits
productors, pels productes típics naturals… Aquí, més o menys, hi ha
la cuina més intel·ligent d’Europa i l’agricultura més vella d’Europa…
S’ha de canviar aquesta situació.
– Parlant dels transgènics, es difon la teoria que són necessaris perquè els aliments arribin a més persones.
És
una mentida. En el món es produeix menjar per 12.000 milions de
persones i som 6.500 milions, 1.000 pateixen gana; significa que més del
40% de tota la producció mundial del menjar va a la brossa. Això és una
bogeria. No es necessita més producció, sinó una diferent distribució.
De la mateixa manera, els transgènics estan en mans d’unes poques
multinacionals; no es democràtic. I en un termini mitjà-llarg, ningú no
sap tampoc quin és el resultat dels transgènics sobre el medi ambient i
la salut.
* Entrevista realitzada per Ure Comas, publicada al diari El Punt
