“La SGAE és l’últim sindicat vertical”
06/07/11 – El Punt – Barcelona – Raquel Font
Des de la terrassa de casa seva, on ha situat el seu despatx després
d’assabentar-se que detectius contractats per la SGAE l’investigaven,
l’advocat Josep Jover desgrana les claus del cas Saga, sobre una
suposada trama d’empreses al voltant de l’entitat de gestió, que ell va
denunciar.
– Com va començar tot plegat?
El
treball comença el 2005, quan Ana María Méndez em ve a trobar per un
tema de cànon digital. Vam plantejar el cas tant des del punt de vista
jurídic, perquè hi havia un problema de dret comunitari, com des del
punt de vista social.
– Des del punt de vista social?
Vam
buscar altres afectats i després vam anar creant grups d’opinió que
d’alguna manera canviessin la percepció social del tema. Així tindríem
sentències favorables, no perquè el jutge fos molt savi, sinó perquè el
seu fill l’influís a favor nostre. Vam fer públic el nostre treball i
vam demanar a la gent que ens ajudés. Ens enviaven documentació i
informació de tota mena, a partir de la qual es va presentar la primera
denúncia sobre una trama de negocis al voltant de la SGAE.
– No era tan difícil arribar-hi, doncs?
No entenc com pot ser que en 15 anys d’espoli ningú hagi vist ni hagi dit res. Eren sords i cecs i molts encara ho són.
– Teddy Bautista realment és tan captivador?
Sí, sí, té habilitats de líder sectari. Com Fèlix Millet, són capaços de capgirar-ho tot i que els segueixin.
– Els diners que presumptament s’han desviat, qui ha deixat de cobrar-los?
Els
socis. El mecanisme funciona de la següent manera: al voltant de la
SGAE es creen una sèrie d’empreses que van facturant i com que hi ha
menys beneficis en reparteixen menys als socis. Es parla de 17 empreses,
però en són més.
– SDAE i Microgénesis diria que són les principals?
Aquestes
són les més conegudes. El jutge el que ha fet és tallar un filet de
tota la peça de carn i només n’ha agafat un, però n’hi ha molts més que
suposo que seran objecte d’altres procediments paral·lels.
– Calcula que han desaparegut 400 milions, vol dir de tota la peça?
Sí.
– Quants diners pot arribar a ingressar la SGAE en un any?
Podríem
parlar de 400 milions d’euros de recaptació directa. A més, hi ha, per
exemple, subvencions a través de Microgénesis i la Universitat
Politècnica de Madrid, que podrien ser uns seixanta milions. També hi ha
el tema de la divisió immobiliària d’Arteria, que ja hi ha hagut una
denúncia dels arquitectes d’inflar factures. Nosaltres els hem anat
empentant, però són ells els que han d’arreglar els seus temes, i si no
ho fan ja els anirem empenyent.
– La ministra de Cultura, González-Sinde, té alguna responsabilitat?
Sí,
perquè les comunitats autònomes només tenen les competències sobre el
registre. La seva compareixença al Congrés suposo que serà l’última com a
ministra perquè ara hi posaran algú altre que anunciarà el final del cànon digital.
– Això seria un cop d’efecte de cara a la bona imatge del govern.
Tenim
un dolent oficial, han aprofitat que el principal defensor del cànon,
Teddy Bautista, està en hores baixes per carregar-l’hi tot.
– Tot això farà replantejar el sistema d’entitats de gestió de drets?
La SGAE és l’últim sindicat vertical que queda.
– Creu que es veien a venir que alguna cosa explotaria?
No, el que veien era que el cànon digital s’acabaria perquè amb tres sentències en contra a la Unió Europea i amb la complexitat que suposa que els particulars el paguin i els professionals no…
>>> Entrevista extreta del diari El Punt
