SETEM i Campanya Roba Neta han publicat un informe de 60
pàgines que analitza l’impacte del desenvolupament de la indústria
tèxtil i de la confecció a la ciutat de Tànger (Marroc) sobre les
condicions de vida de les treballadores i de les seves famílies.
L’informe ha comptat amb la col·laboració de l’Associació Attawassol.
La Campanya Roba Neta, coordinada per la ONGD SETEM, publica una investigació realitzada al Marroc: “La moda española en Tánger: trabajo y supervivencia de las obreras de la confección”.
En aquest informe s’analitzen, a partir de les vivències de 118
treballadores del sector, les condicions de vida i treball de les
obreres que treballen en tallers tèxtils de Tànger, alguns d’ells
proveïdors de grans firmes de moda espanyola.
L’informe descobreix les dures condicions de les obreres
de confecció marroquines: excés d’hores de treball, baixos salaris,
abusos verbals i físics, arbitrarietat en la contractació i
l’acomiadament, mesures disciplinàries desproporcionades i obstacles a
l’acció sindical. Les hores extres són obligatòries i no se solen
remunerar. Perllonguen la jornada fins a les 12 hores diàries, sis dies a
la setmana per salaris que no superen els 200 euros mensuals, i que, en
ocasions, estan per sota dels 100 eur/mes. Les treballadores més joves,
sovint menors de 16 anys, són considerades aprenentes i se’ls fa
treballar sense contracte les mateixes hores que la resta, però cobrant
0,36 €/hora, tres vegades menys que les seves companyes.
En el Marroc hi ha una forta presència de tallers
proveïdors de Inditex (Zara, Bershka, Pull&Bear, Stradivarius,
Oysho, Massimo Dutti). La majoria de les obreres entrevistades que
treballen confeccionant la roba d’aquestes marques manifesten que no es
respecta el límit d’hores, arribant fins a 65 hores setmanals i, encara
que en general el salari arriba al Salari Mínim Interprofessional
Garantit (SMIG) del Marroc, tot just 178,72 euros mensuals, segueixen
vivint en situació de pobresa.
Molts dels tallers proveïdors de Inditex treballen també
per a Mango. Les obreres de les fàbriques proveïdores de Mango també
revelen que en els seus centres de treball no es respecta el límit
d’hores i realitzen fins a 65 hores setmanals. La memòria anual de Mango
de 2010 ja advertia que les seves auditories havien detectat situacions
no acceptables en alguns proveïdors de Tànger i que s’havia establert
un termini de sis mesos per a la correcció d’aquestes problemàtiques.
També s’han recollit testimoniatges de treballadores de tallers
proveïdors de Mayoral, El Corte Inglés i Dolce&Gabanna amb
condicions laborals semblants.
La deslocalització de la confecció en països com Marroc
ha permès ampliar els beneficis de les grans marques tèxtils. Segons
l’autor de l’informe, Albert Sales, “aquestes empreses tenen en la seva
mà la capacitat, tant de generar situacions d’explotació laboral, com
d’evitar-les”. Moltes han assumit codis de conducta i compromisos, però a
pesar de les mesures de Responsabilitat Social Empresarial, moltes
treballadores marroquines segueixen vivint situacions de pobresa alhora
que compleixen amb una jornada laboral extremadament llarga.
Els codis de conducta laborals adoptats per les empreses
de moda recullen l’obligatorietat de passar auditories en els tallers.
Però les metodologies d’auditoria són molt diverses i en moltes ocasions
no s’arriben a identificar els problemes laborals reals. Això passa
perquè quan hi ha auditoria, les fàbriques realitzen canvis temporals
com donar d’alta a treballadores en la Seguretat Social, incrementar la
salubritat en l’espai de treball, complir els horaris laborals,
acomiadar a les treballadores sense contracte i ocultar a les
treballadores menors. Una treballadora d’una fàbrica proveïdora d’una
gran empresa tèxtil assegurava que “quan apareixen auditors per
sorpresa, els supervisors amaguen a les treballadores menors en el
terrat o en caixes de roba buides”.
Què poden fer les grans marques? Si volen ser realment
responsables amb l’impacte social de la seva activitat econòmica han
d’adoptar pràctiques de màxima transparència. Una de les més rellevants
seria publicar la seva llista de proveïdors i compartir-la amb ONGs,
sindicats i col·lectius locals de treballadors/es, per a poder
contrastar les denúncies sorgides d’aquesta i altres investigacions i
iniciar processos de millora. En aquest sentit, la Campanya Roba Neta
celebra que Pispo ja comparteixi anualment la seva llista de proveïdors
amb alguns actors socials, el que permetrà analitzar els resultats
d’aquesta investigació conjuntament i emprendre accions per a resoldre
aquests problemes amb la participació de representants de les
treballadores.
Enfront de les llacunes dels processos d’auditoria, la Campanya Roba Neta convida a les marques a incorporar-se a iniciatives multistakeholder
com la Fair Wear Foundation, que inclouen en els processos de millora
de les condicions laborals la perspectiva de les persones treballadores i
les seves organitzacions. La Campanya Roba Neta recorda que aquesta
investigació se centra al Marroc però que les situacions que es
descriuen són desgraciadament freqüents en molts altres països.
- Descarregar l’informe a www.ropalimpia.org/documentos/publicaciones/Moda-espanola-en-Tanger.pdf
- Més informació en Campaña Roba Neta a www.ropalimpia.org/noticia.php?idc=19&idn=271&idi=es
