Tiken Jah Fakoly: Educar per a la revolució

En un moment crucial per al seu país, Costa d’Ivori, amb l’expresident Laurent Gbagbo
sent jutjat en la Cort Penal Internacional per crims de guerra i
delictes de lesa humanitat, el guerriller del reggae de Costa d’Ivori Tiken
Jah Fakoly, té clar de quin costat es posiciona: el de la construcció
d’una societat sobre pilars ferms. “El fet que es trobi a la presó és bo
per a la nostra justícia. Així els restants presidents d’Àfrica
podran comprovar que si maten, aniran al menys un dia a presó. Si veuen que
no són déus, tindran més cura de la gent”.

No obstant això, Gbagbo va ser, durant el seu mandat, un dels principals
responsables a divulgar el concepte de “ivorité”, que Tiken rebutja de
ple. “Aquest concepte divideix al nostre país i l’incendia.La meva
nació va ser construïda entre tots: gent de Mali, Guinea, Burkina Faso,
Benin, Togo…la gent va venir de diverses parts per a ajudar-nos a
construir la nostra nació. Quan els polítics van començar a parlar sobre
aquest concepte, la meva nació va començar a tenir problemes”.

A
aquesta concepció excloent de la nació, Tiken contraposa el
panafricanisme defensat per persones com Marcus Garvey o l’expresident
de Ghana, Kwame Nkrumah: la unió dels diversos pobles africans sota el
paraigua d’un mateix Estat que els integri a tots respectant la seva
diversitat i patrimoni cultural. “La unitat d’Àfrica és l’única solució
per al desenvolupament d’aquest continent. Des d’un punt de vista
econòmic, Àfrica és un dels continents més rics. Tots els continents
necessiten a Àfrica perquè tenim tot el camp que els països occidentals
precisen per a mantenir el seu desenvolupament. Així que si estem units,
serem forts en aquesta batalla”.

La clau per a despertar és el que a ‘African Revolution’ anomena “la
revolució intel·ligent”, això és, l’educació

Probablement l’Estat que més s’ha encarregat d’esprémer Àfrica per al
seu propi desenvolupament és França a través de la ‘françafrique’.
Concepte que ha servit per a caracteritzar aquest neocolonialisme que
l’economista François-Xavier Verschave va descriure com “la criminalitat
encoberta de les altes esferes econòmica i política francesa, on una
sort de República subterrània s’oculta a la nostra vista” i que va
servir per a titular el treball que Tiken va editar el 2002.

Preguntat
sobre què precisa el poble africà per a sobreposar-se a aquesta situació
que depreda els seus recursos naturals, el cantant respon:
“Necessitem despertar i comprendre això, perquè Àfrica és una gran
paradoxa. Àfrica és un dels continents més rics del món i els africans
són de la gent més pobra en el món. No és normal ésser ric i pobre”.
Tiken és conscient, a més, del hàndicap que suposa el passat recent al que
ha estat sotmès el seu poble: “Venim de l’esclavitud i la colonització i
vam néixer com nació el 1960, pel que en l’actualitat només portem 50
anys com nació. Estem escrivint la nostra història”.

La revolució intel·ligent

La clau per a fer despertar als seus veïns és el que en el seu últim
treball, African Revolution (2010), defineix com la revolució
intel·ligent: l’educació. “Hem edificat una escola a Costa d’Ivori, una a
Burkina Faso, una a Mali i estem tractant de construir una altra en el meu
país a causa de la seva situació. L’anomenarem Reconsideration School i
al març donaré un gran concert a Gènova per a construir una escola a
Guinea Conakry. Això és el que la meva música fa per a ajudar a
alfabetizar la gent del meu país, perquè sé que l’educació canviarà Àfrica”.

La
culturització d’un poble, l’ivorià, la taxa d’analfabetisme
del qual arriba al 50%, serà clau en l’esdevenir d’Àfrica. “Estic segur, perquè
la gent de Babilònia ha de saber que si som intel·ligents, si estem
preparats per a parlar amb ells… si algun dia la majoria dels africans
saben llegir i escriure, canviarà la destinació d’aquesta nació. Estic
convençut. Aquest és el motiu pel qual construeixo escoles: per a mostrar
el camí de l’escola als joves, per a dir-los: “Ves al col·legi, així
estudiaràs i comprendràs el que passa en el món, en el país”.

Musulmà per tradició familiar, considera que les religions monoteistes
han suposat per al seu continent un element més de disputa i desunió.
“Abans que totes aquestes religions vinguessin a Àfrica, teníem la
nostra religió i la nostra primera religió era africana, perquè l’Islam i el Cristianisme divideixen. Hem de ser cautelosos amb tot el que
divideix la nostra nació. Penso que el que la gent ha de fer en el meu
país o en la resta d’Àfrica és situar-se per sobre de la religió”.

Precisament perquè les seves cançons serveixen com forma de condemna i
denúncia de la corrupció, la colonització o l’explotació, Tiken és
conscient que posa la seva vida al servei d’una causa noble per la qual
mereix la pena apostar. “Si he de morir per això, estic preparat. Seria
una bona raó per la qual fer-lo, doncs uso la meva veu per a una bona
finalitat: per a Àfrica. Aquesta gent sofreix molt: hem sofert l’esclavitud,
una gran colonització i avui estem novament sota la colonització, perquè
els governs occidentals controlen les nostres riqueses”.

D’ascendència griot (una història familiar)

“Havia un gran guerrer el nom del qual era Samory Touré. Quan va venir
al meu llogaret, va voler dur-se a tota la població a la guerra. El nom
de la dona del meu avi, Massona, era el mateix que el de la mare del
gran guerrer. I quan es marxava amb tota la població, va dir ‘bo, em
marxo amb tots, però m’agradaria que una família es quedés i cuidés del
llogaret. Aquesta família ha de ser la de la dona el nom de la qual
sigui el mateix que el de la meva mare’. Així va ser com la meva
família es va quedar en el llogaret”, explica Tiken Jah Fakoly. “I quan
la població s’estava marxant amb el gran guerrer, van venir per a
lliurar-nos als animals (búfals, cabres, pollastres) i ens van dir:
‘heu de cuidar d’ells i quan tornem, ens ho emportarem’. El meu avi va voler
guardar tot allò que li van lliurar abans de marxar-se. I va aconseguir
que en la seva família alguna gent toqués la percussió, uns altres
cantessin, uns altres ballessin per a avisar que es duguessin els
animals que li havien lliurat. Així és com els griots van entrar en la
meva família”.

* Article de Jaime Bajo publicat a la revista Diagonal

http://www.diagonalperiodico.net/Educar-para-la-revolucion.html