Els fraus de la crisi
Cinc maneres de no entendre res
Observatorio Metropolitano
Virus editorial, 2012, 102 pàg.
Ja fa quatre anys que ens vam veure assaltats per les
primeres notícies d’una crisi que només és comparable a la de 1929.
Quatre anys de «brots verds», promeses pomposes d’una recuperació i
grans reformes, durant els quals tots els anuncis de recuperació, que
era just a la cantonada, s’han truncat davant uns fets sempre tossuts.
La intervenció pública a escala global, sens dubte, ha evitat un
enfonsament de l’estructura econòmica tan catastròfic com el que va
seguir el crack del 29, però ha estat incapaç de generar un nou cicle de
creixement que s’assembli, ni tan sols mínimament, a una expansió
econòmica.
Però el més significatiu, des del punt de vista polític, ha estat la
ràpida adaptació dels grans agents econòmics. Els centres de poder
capitalista, liderats per un sector financer que ha mantingut intacta la
seva capacitat política, han pressionat amb èxit per exigir el seu
rescat per part dels estats i, després, rellançar una contraofensiva
al·lucinant i ambiciosa, que ha significat l’atac més important a
l’història de l’estat del benestar contra els drets laborals i les
pensions, la sanitat i l’escola públiques.
Totes aquestes intervencions han estat disfressades
d’arguments inversemblants, recollits i multiplicats per suposats
experts, periodistes i polítics de tota mena per tal de justificar
l’injustificable: una concentració de poder i riquesa en cada cop menys
mans, i un allunyament progressiu dels centres de decisió real de
qualsevol instància de control democràtic. Se’ns vol fer creure que
estem vivint un moment d’escassetat, de manca de recursos, quan la
riquesa avui és més gran que en qualsevol altre moment de la història.
Amb les mobilitzacions iniciades el 15-M i que han tingut continuïtat en
un moviment d’assemblees i ocupacions de places, i nombroses
manifestacions massives, s’ha aconseguit aturar un procés de
despolitització de la societat i d’allunyament de la intervenció pública
de la majoria de la població per començar a revertir-lo a favor d’una
discussió cada cop més generalitzada sobre els motius de la crisi i qui
en són els guanyadors i els perdedors.
És per això que aquest petit llibre surt a la llum.
Perquè la reflexió sobre el moment que vivim i les discussions i
propostes que es generin siguin el fruit de la participació del conjunt
de la societat i no el fruit de les propostes d’experts, a partir
d’entendre la lògica d’un sistema que sembla molt complicada però que
obeeix a regles de fet molt senzilles i clares, que s’oculten darrere
discursos foscos aparentment inintel·ligibles.