València: al rescat de les Falles

L’esquerra supera el divorci del món faller i s’implica en la recuperació del desvirtuat esperit crític i satíric d’una festa política i polititzada.

17/03/12 – El Punt Avui – València – EMPAR PEIRÓ

Les Falles són molt més que foc i sarau. Són també política. Ho foren en els seus orígens –nasqueren com a manifestació de crítica al poder de les classes populars– i ho són també ara, tot i que per motius ben diferents: les Falles són territori PP.

Es van quedar en l’òrbita de la dreta a cavall dels anys setanta i vuitanta, com a part de la Batalla de València. L’esquerra va repudiar una festa redefinida pel franquisme, que havia arrasat amb l’originari esperit faller. Reconvertides en un espectacle turístic, sotmeses a les autoritats i el negoci, les Falles es van afermar en l’espai hegemònic dels sectors conservadors, i blavers, mentre la progressia marcava distàncies.

“L’afectació ideològica és innegable”, assevera Jesús Peris, professor de la Universitat de València i membre de l’Associació d’Estudis Fallers, prestigiosa entitat analítica de les múltiples vessants d’aquesta festa. Cal recordar, a tall d’exemple, que Unió Valenciana va nàixer en un casal faller i féu de la xarxa fallera el seu àmbit d’acció preferent; que el blaverisme aprofitava la Crida per fer sonores xiulades a l’alcalde socialista Ricard Pérez Casado i a la seua successora, Clementina Ródenas, i que el reglament faller va mantenir durant anys que el valencià secessionista de les Normes del Puig era el normatiu.

Encara hui, més de 200 comissions participen en el concurs de llibrets de Lo Rat Penat, que se situa al marge de la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Unes quantes falleres majors han passat del regnat faller a ser en llistes electorals del PP. La falla municipal és, any rere any, un aparador propagandístic de l’agenda política governamental. El balcó de l’ajuntament en les mascletades és feu del populisme de Rita Barberá i si les circumstàncies l’obliguen a compartir primera línia amb no afins –cas, fa dos anys, de l’aleshores vicepresidenta del govern espanyol, Teresa Fernández de la Vega– la xiulada, baix del balcó, està assegurada.

Tanmateix, els dominis de la dreta enguany han patit un sotrac. S’hi ha introduït la “primavera valenciana”, rebatejada amb el nom d’Intifalla. Des de l’1 de març, moments abans i després de les mascletades, a la plaça de l’Ajuntament, cada dia es protesta per una causa: contra les retallades, contra la violència policial a les manifestacions estudiantils, contra la corrupció, contra els abusos bancaris…

Mascletades reivindicatives

En altres ocasions també s’ha utilitzat l’esdeveniment de les mascletades, molt mediàtiques, per fer visible una reivindicació. L’any passat mateix, es va lluir una enorme pancarta que clamava en favor de TV3 al País Valencià. La repercussió de les protestes d’enguany a través d’Intifalla, nom amb el que es canalitzen les protestes que es produeixen cada dia sota el balcó de l’ajuntament en les mascletades, està marcant un abans i un després. “Hi ha un canvi de tendència, s’ha incorporat a la mobilització una nova generació que no ha heretat els prejuís envers les Falles, a qui els agrada gaudir de la festa. La separació s’està trencant i això ha estordit la dreta”, reflexiona Jesús Peris.

Al contraatac han acudit el president de la Generalitat, Alberto Fabra, i l’alcaldessa de València, Rita Barberá, amb sentències com ara “la festa es mereix un respecte”, o “cada cosa en el seu moment”. Al seu costat, les 23 agrupacions falleres de València, que representen la majoria de les 394 falles de la ciutat han declarat: “Demanem que no ens barregen en les seues protestes, ja que les falles, en si, no entenen de política.”

“Pura fal·làcia. Està més que demostrat que les Falles no són apolítiques”, insisteix Peris, que també qüestiona l’èxit de l’estratègia de transformar les protestes en una agressió a la festa: “Hi ha més fallers del que es pensen que no estan en la seua línia. S’està estenent la presentació: sóc faller, estime les Falles i sóc d’esquerres”, assegura.

Els nombrosos col·lectius cívics que integren el moviment Intifalla, afirmen sentir les Falles com a pròpies. “En veiem reflectits en els gremis d’artesans i comerciants que, havent perdut totes les guerres possibles, trobaren en la sàtira i la crema simbòlica dels seus mals un horitzó d’expressió, de festa, però també i sobretot de reivindicació”, han manifestat.

* Article d’Empar Peiró publicat al diari El Punt Avui http://www.elpuntavui.cat/ma/article/3-politica/17-politica/518492-al-rescat-de-les-falles.html