Si no tinguéssim la literatura ens seria impossible
entendre les rodes de premsa de personatges d’un intel·lecte tan ridícul
i mínim com aquest Felip Puig que els convergents han posat al
capdavant de la conselleria repartidora de cops de porra, pots de fum i
pilotes de goma. Per sort, un ciutadà exemplar com George Orwell, que va
venir a lluitar a casa nostra contra els antecedents ideològics del
conselleret, ja ens ho va explicar abastament a una de les seves obres
més citades i recitades. Efectivament, malgrat els intens d’apropiació i
defecació en forma de brossa televisiva, “1984” continua donant-nos
elements lingüístics suficients per entendre la realitat que hi ha i que
vindrà.
Temps de crisi com a gran excusa, en què la guerra la
fan els estats contra els seus propis pobles i la justifiquen sempre amb
perills llunyans que diuen que els obliguen a lligar-nos de cames i
mans i no deixar-nos la boca ni per cridar. En nom de la guerra santa
contra els cremadors de contenidors, la violència policial queda
exculpada i el robatori organitzat pels bancs de les hisendes de les
persones estalviadores no existeix. Quan qui mana parla de la sagrada
“propietat privada” sempre es refereix a la “propietat privada dels rics
que ho volen ser més i més…” I el nostra gran problema, avui en dia, no
és altre que els anomenats “grups de guerrilla i violència urbana que
s’han cronificat”.
Algú pot explicar què vol dir “cronificat”? Res de res,
però no importa, perquè la resta de paraules també han perdut els seus
sentits en la boca de qui recorre a la dialèctica dels punys preveient
que els seus pegaran més fort. Afirma Puig que pretén restringir els
drets dels condemnats per delictes d’aldarulls i alteració de l’ordre
públic per mantenir l’ordre. I callava com un puta (és una expressió del
meu poble, amics censors, sense acritud) quan a quatre dels seus mossos
els va indultar el Consell de Ministres de Mariano Rajoy després de ser
condemnats en ferm per tortures l’any 2008 per l’Audiència Provincial
de Barcelona. I és que la dignitat de Lucian Padurau i de la seva dona,
embarassada i detinguda també per equivocació però per sort no
torturada, val menys que un contenidor de plàstic…
Es veu que també es faran identificacions preventives…
Ja se’n fan, però posats a demanat jo demanaria si fos possible que les
fessin persones amb plenes facultats… I m’explico. A la vaga del 29 de
març, a la ciutat on jo la vaig fer, el piquet de Mossos que
identificava les persones que participàvem en el piquet obrer estava
molt nerviós, tant que la mandíbula del meu identificador, per posar un
exemple proper, ballava sola, per dir-ho d’alguna manera que no suposi
delicte. I ho dic així perquè, com no podia ser d’una altra manera,
entre les “mesures antidolents” també hi ha la negació de la llibertat
d’expressió, sobretot a Internet. És clar que el gran germà de son
germà, si en té, l’ha maquillada dient que perseguiran aquells webs o
piulades que generin violència (suposo que el web de ’la Caixa’ el
tancaran), la promoguin (què vol dir promoure aquí?, tancaran els
centenars de webs neonazis?…) o se’n mostrin còmplices (aquest article
mateix, és còmplice d’alguna cosa, Felip Puig? Quin mosso filòleg
decidirà fins a on arriba la paraula còmplice?).
Es podrà dir no a la Reforma Laboral? O també serà
complicitat? Segurament, delicte, perquè el policia sense placa del bat
de beisbol al coll també ha anunciat que qui pillarà abans que res són
dos sindicats. Ja ho diuen els tertulians de l’extrema dreta que els
sindicats no serveixen per a res i que són del segle XIX… Doncs un cop
construït el coixí ideològic, ara cal anar per ells. No ho fan com van
fer a la Transició introduint un mosso (aleshores era un policia i es
deia Gambín) dins de l’anarcosindicat per tal que fes un atemptat a la
Sala de Festes Scala i poguessin obrir la cacera de bruixes amb tots els
mitjans de comunicació afins, no. Ara, de moment, obriran expedients
sancionadors als promotors de la manifestació de la CGT i la CNT. Així
s’escalfen els motors…
I totes aquestes mesures d’excepció tenen una
justificació que a mi em rebel·la com a persona que sap escriure i
llegir. I és que Puig ha afirmat que tot això és necessari perquè el
sistema de seguretat actual “no feia por”. Són paraules clares, diàfanes
i concises. Quan un dirigent recorre a la por per governar, quan crea
mesures dirigides únicament a crear més por, del que estem parlant no és
de democràcia ni de res que s’hi assembli, sinó d’altres coses.
Incapaços de donar més excuses per a una crisi que ha
destrossat tots els pilars (els fonamentals i els menors) del sistema
social de garanties mínimes derivat de la Segona Guerra Mundial a nivell
europeu i fill dels darrers anys del franquisme i de les lluites per la
democràcia a l’Estat espanyol, els amos han vist que la gent no se’ls
creu. I mira que s’hi esforcen! I lluny de llençar la seva ràbia contra
el boc expiatori que qui mana havia preparat (les persones immigrades),
la vaga general del 29M ha demostrat que la gent no és ximple i sap
perfectament qui ha creat i atiat la crisi, amb quin objectiu i a on cal
apuntar per moure fitxa en el terreny de la política. Més enllà de
votar, als que manen la participació els fa una por terrible….
Així que ho sento, Felip, no et tenim por. No tens prou
presons per posar-nos a totes. Perquè saps perfectament que l’explosió
del 29M no és cosa de quatre gats. Més enllà de la mínima violència
contra el plàstic dels contenidors com a excusa, hi ha la vostra
violència màxima contra les persones que tu i els teus practiqueu. En
som milions en aquest país que sabem perfectament que per acabar amb
aquesta violència cal canviar-ho tot, començant per tu mateix i la por
que ens vols fer. No et tenim por, Puig.
No hi ha cap guerra amb Euràsia, ni amb Oceania ni amb
l’Àsia Central. I si hi és no ens la creiem. I per molt que t’hi
esforcis la teva novoparla no ha estat capaç d’esborrar paraules
gruixudes que formen part de la societat que dius que representes, com
llibertat, justícia i solidaritat, que totes i tots tenim al diccionari.
Ni les ha esborrades ni permetrem que les dotis (que les doteu) de
significats que no els corresponen. Ni ara ni demà ni aquí ni mai!
* Jordi Martí Font, filòleg i professor de Llengua i Literatura, membre de la CGT
