El #15m ha estat una gran gran centrifugadora
d’acció col·lectiva a Catalunya que ha consolidat el funcionament
horitzontal i assembleari.
La comissió d’extensió del moviment del 15M a l’acampada de
Barcelona va recollir en pocs dies milers i milers de signatures, noms i
contactes de persones interessades en el moviment que s’apropaven a
l’epicentre mediàtic de la plaça de Catalunya. Des d’allà, però, tot va
retornar als barris i, només a la ciutat comtal, es van crear 23
assemblees molt actives que, en alguns casos, han treballat durant tot
l’any –fent menys soroll, però amb la mateixa convicció– els eixos
temàtics plantejats pel moviment. I això no només ha passat a Barcelona,
el 15M ha deixat pòsit a nombroses ciutats i comarques. En alguns casos
en què l’impacte ha estat més sòlid i reeixit, ha esdevingut el
dinamitzador de la realitat local, com seria el cas de l’Assemblea
Popular de Reus.
A ciutats com Tarragona, no s’ha consolidat, però ha estat un lloc de
pas d’activistes cap a moviments socials ja existents. A grans ciutats
com Terrassa, Sabadell o Mataró, ha ajudat a crear ponts de
transversalitat generacional i a generar vincles entre sectors socials
que, fins ara, no s’implicaven en la vida política local.
Un altre aspecte positiu del moviment ha estat que ha aturat
l’extensió social del discurs racista i excloent. Les assemblees del 15M
de l’Hospitalet o Cornellà de Llobregat han frenat la introducció del
discurs de la xenòfoba Plataforma per Catalunya als barris. El partit
d’Anglada va voler culpar la immigració de l’actual crisi econòmica i
social, però les assemblees a les places van facilitar la trobada entre
persones migrades de diferents comunitats lingüístiques i culturals. El
trencament de l’aïllament als domicilis ha fet créixer la solidaritat
entre iguals; afectades per la crisi i per les
hipoteques.
A les comarques gironines, s’han consolidat nombroses iniciatives. A
Figueres, compten amb l’actiu CSOA El Taller i també amb unes jornades
d’alternatives a la crisi titulades En Revolta. L’Assemblea Popular de
Girona també és un referent que s’ha mobilitzat a les grans cites dels
últims dotze mesos i ha impulsat activitats al carrer, mercats
d’intercanvi i videofòrums. S’han mantingut assemblees a Palamós i
Ripoll i també s’ha consolidat el moviment Ter-Brugent. Poblacions com
Breda, Arbúcies o Hostalric s’han unit en defensa dels CAP. A La Bisbal
d’Empordà, s’hi fan assemblees setmanals i s’han afegit a la lluita en
defensa de la serralada de Les Gavarres.
Universitat indignada
La Universitat Indignada i les Xarxes de Suport Mutu als barris han
ajudat a consolidar discursos i coneixements entre les indignades. S’han
fet tallers de formació i jornades a places, escoles o centres de salut
ocupats. En la pràctica del dia a dia també s’ha crescut. La
participació a la resistència davant els desnonaments o les columnes de
manifestants des dels barris i pobles per anar a les nombroses
convocatòries de protesta viscudes el darrer any n’han estat un clar
exemple.
* Un article de Jesús Rodríguez publicat al núm. 272 del Setmanari de Comunicació Directa.
