Birgitta Jónsdóttir (Reykjavík, 1967) és poeta, blocaire, activista, diputada alparlament d’Islàndia, líder del Moviment (sorgit arran de la crisi),
fundadora del Partit Pirata, portaveu de WiKiLeaks, impulsora de la llei
de llibertat informativa…
– Qui mana al món?
Les
multinacionals manen el món. També els que controlen el sector de la
banca i grans corporacions com ara Monsanto, que controlen el nostre
menjar. Tenen patents a tot arreu, en tots els sectors.
multinacionals manen el món. També els que controlen el sector de la
banca i grans corporacions com ara Monsanto, que controlen el nostre
menjar. Tenen patents a tot arreu, en tots els sectors.
– Què me’n diu dels parlaments?
Els parlaments, lamentablement, no tenen gaire poder. N’havien tingut, però avui els lobbies escriuen
les lleis en els ministeris i els governs les presenten amb un
llenguatge molt enrevessat. Les lleis de la Unió Europea, per exemple,
no s’entenen si no tens un diploma en llenguatge de la UE. Quan els
governs les duen al parlament, els diputats no tenen recursos ni temps
per mirar-se-les amb lupa. És altament irregular que els lobbistes
escriguin les lleis i tothom sap que els parlamentaris són meres
màquines de processar, es limiten a posar un segell a les lleis en nom
d’algú altre. Això ha de canviar.
les lleis en els ministeris i els governs les presenten amb un
llenguatge molt enrevessat. Les lleis de la Unió Europea, per exemple,
no s’entenen si no tens un diploma en llenguatge de la UE. Quan els
governs les duen al parlament, els diputats no tenen recursos ni temps
per mirar-se-les amb lupa. És altament irregular que els lobbistes
escriguin les lleis i tothom sap que els parlamentaris són meres
màquines de processar, es limiten a posar un segell a les lleis en nom
d’algú altre. Això ha de canviar.
– La democràcia no funciona?
Ja
no. Hem de repensar el nostre rol civil en la democràcia perquè s’ha
convertit en molt gran i alienada. És molt difícil per la gent contactar
amb el seu representant polític. Hi ha massa vots rere un diputat. Cal
fer passos perquè la gent tingui sempre l’última paraula.
no. Hem de repensar el nostre rol civil en la democràcia perquè s’ha
convertit en molt gran i alienada. És molt difícil per la gent contactar
amb el seu representant polític. Hi ha massa vots rere un diputat. Cal
fer passos perquè la gent tingui sempre l’última paraula.
– Vostè és parlamentària. Creu en canviar les coses des de dins.
Sí.
Però també des de fora, hem de treballar plegats. La gent ha d’empènyer
i algú des de dins l’ha d’informar cap on cal pressionar. Els
representants polítics han de redirigir al parlament el que la gent està
demandant, però no d’una manera populista. Cal que les nostres
societats tinguin més accés a la informació, que ha de romandre en el
domini públic.
Però també des de fora, hem de treballar plegats. La gent ha d’empènyer
i algú des de dins l’ha d’informar cap on cal pressionar. Els
representants polítics han de redirigir al parlament el que la gent està
demandant, però no d’una manera populista. Cal que les nostres
societats tinguin més accés a la informació, que ha de romandre en el
domini públic.
– Què hem après de la crisi islandesa?
Sobretot,
que potser la crisi no és una cosa terrible. Pot ser, de fet, una
oportunitat increïble per al canvi. Molta gent està esperant canvis
profunds arreu del món.
que potser la crisi no és una cosa terrible. Pot ser, de fet, una
oportunitat increïble per al canvi. Molta gent està esperant canvis
profunds arreu del món.
– Islàndia podria ser un model per a l’Estat espanyol?
Sí,
tot i que és més petita i podem canviar les coses més ràpidament, cal
que la gent sàpiga que abans de la nostra crisi, ningú a Islàndia
pensava que podia haver-hi cap canvi. La crisi, doncs, és una finestra
d’oportunitat. Els qui vulguin canvis han d’estar preparats. La gent ha
de començar a parlar i discutir sobre el full de ruta del futur perquè
ningú més no ho farà per ells. A Islàndia, hem aconseguit més democràcia
directa, reescriure la constitució i més transparència.
tot i que és més petita i podem canviar les coses més ràpidament, cal
que la gent sàpiga que abans de la nostra crisi, ningú a Islàndia
pensava que podia haver-hi cap canvi. La crisi, doncs, és una finestra
d’oportunitat. Els qui vulguin canvis han d’estar preparats. La gent ha
de començar a parlar i discutir sobre el full de ruta del futur perquè
ningú més no ho farà per ells. A Islàndia, hem aconseguit més democràcia
directa, reescriure la constitució i més transparència.
– Vostè és partidària que els polítics i els banquers responsables de la crisi responguin davant la justícia.
Els
polítics i els banquers són molt abstractes, són tan remots per la gent
que es consideren semidéus. Potser portar-los a la justícia els
acostaria a la gent.
polítics i els banquers són molt abstractes, són tan remots per la gent
que es consideren semidéus. Potser portar-los a la justícia els
acostaria a la gent.
– Islàndia ha d’entrar a la UE?
No
crec que això passi. No tenim ni una majoria al Parlament per
aconseguir-ho, és altament improbable. Hi ha pros i contres. La part
positiva d’haver iniciat el procés d’adhesió és que necessitàvem
infraestructura i canvis per poder ingressar-hi, que es van poder posar
en mans de països amb experiència. La part negativa va ser l’onada de
patriotisme. Molts islandesos veuen la UE com una amenaça externa, com
satanàs; però també és Déu o la salvació per uns altres.
crec que això passi. No tenim ni una majoria al Parlament per
aconseguir-ho, és altament improbable. Hi ha pros i contres. La part
positiva d’haver iniciat el procés d’adhesió és que necessitàvem
infraestructura i canvis per poder ingressar-hi, que es van poder posar
en mans de països amb experiència. La part negativa va ser l’onada de
patriotisme. Molts islandesos veuen la UE com una amenaça externa, com
satanàs; però també és Déu o la salvació per uns altres.
– Com a portaveu de WikiLeaks, confia en la justícia sueca?
La
justícia sueca és correcta, però en el cas del procés contra Julian
Assange no ho és tant. Si el govern suec volgués posar fi a aquest punt
mort, posar fi a un tema que potser no és tan important, com és
WikiLeaks, podrien simplement dir a Assange i a l’Equador que
garanteixen que si Assange va a Suècia per ser interrogat no serà
extradit als Estats Units.
justícia sueca és correcta, però en el cas del procés contra Julian
Assange no ho és tant. Si el govern suec volgués posar fi a aquest punt
mort, posar fi a un tema que potser no és tan important, com és
WikiLeaks, podrien simplement dir a Assange i a l’Equador que
garanteixen que si Assange va a Suècia per ser interrogat no serà
extradit als Estats Units.
– Encara pateix les conseqüències de la difusió del vídeo ‘Collateral Murder’ de WikiLeaks?
El
Departament de Justícia dels EUA ha furgat en la meva privacitat. No em
donen informació sobre quines companyies han estat forçades a entregar
dades personals meves, correus electrònics… Com a membre del Parlament
islandès, és un atac contra la nostra sobirania. Per tot plegat, el
govern islandès m’ha advertit que millor que no viatgi als Estats Units.
* Entrevista realizada per Emili Bella publicada al diari El Punt Avui.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/573128-potser-la-crisi-no-es-una-cosa-terrible.html
Departament de Justícia dels EUA ha furgat en la meva privacitat. No em
donen informació sobre quines companyies han estat forçades a entregar
dades personals meves, correus electrònics… Com a membre del Parlament
islandès, és un atac contra la nostra sobirania. Per tot plegat, el
govern islandès m’ha advertit que millor que no viatgi als Estats Units.
* Entrevista realizada per Emili Bella publicada al diari El Punt Avui.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/573128-potser-la-crisi-no-es-una-cosa-terrible.html
