Jolanare, blocaire i activista tunisiana, ofereix una mirada crítica
contra el salafisme i pel dret a la sexualitat femenina. Avui és ja un
referent dels moviments socials i la dissidència jove del país. Una
entrevista de Sàgar Malé per a La Directa.
La revolució tunisiana va fer
visible un gran moviment de ciberactivistes que aportaven una
informació alternativa essencial: el país era un desert informatiu
i els seus blocs, facebooks o twitters van ser una palanca decisiva
per tombar la dictadura. Algunes dones blocaires que aleshores van
ser rellevants, avui són veus crítiques d’una transició molt
discutida: Hana Trabelsi, Lina Ben M’heni, Fatma Riahi… o
Jolanare, una de les llengües més esmolades quan parla dels atacs
als drets de les dones, o quan critica els salafistes (islamistes
radicals que ella anomena “barbuts”).
– Quins són els reptes del
feminisme a la Tunísia actual?
Jo no em considero feminista perquè,
per mi, la dona s’ha de veure com una ciutadana abans de ser
considerada pel seu sexe. Sota Habib Bourguiba (primer president de
la Tunísia postcolonial), hi havia un feminisme d’Estat i, abans,
el pensament de Tahar Haddad (filòsof feminista) va afavorir
l’emancipació femenina. Però Tunísia mai no ha estat laica, sinó
un país musulmà que considera que la xaria afavoreix els drets de
les dones i no a l’inrevés. Avui, veiem que l’elecció
d’Ennahdha ha fet que els drets de les dones es vegin amenaçats i
els seus èxits qüestionats; per exemple, pensen aprovar una llei
que qualifica la dona com a “complementària” a l’home.
– Al teu bloc
jolanare.blogspot.com parles de la societat masclista i patriarcal en
què viviu…
A Tunísia, la dona és considerada
menor d’edat i té prohibit mantenir relacions sexuals abans del
matrimoni. Aquesta és la hipocresia que jo denuncio, perquè els
homes tenen relacions sexuals amb dones, però prohibeixen que les
seves n’hagin tingut abans de conèixer-los.
– Reclamar una sexualitat
femenina fora del matrimoni és perillós?
Representa un desafiament al
conservadorisme. El predicador salafista Wajdi Ghanin, precursor en
aquest tema, prefereix que sigui tal com estableixen els cànons
islamistes neomedievals quan diu: “Comencem, primer, per l’ablació
del clítoris i, després, per l’ablació dels pits”… Paradoxa,
ja que els pseudoreligiosos mai no han parlat tant del sexe femení
com quan clamen per ocultar-lo.
– Quan va esclatar la revolució,
eres a França. Què en recordes?
Jo sóc blocaire des de l’any 2007.
Vivia entre Tunísia i França quan em vaig iniciar en el
ciberactivisme, que em va donar l’oportunitat de denunciar els
abusos que es produïen sota el règim de Zine El Abidine Ben Ali,
com ara les eleccions fraudulentes, la corrupció administrativa, les
revoltes a les regions rurals o les manifestacions reprimides per les
forces policials. El 14 de gener, estava a França escrivint la meva
tesi doctoral, però vaig seguir tots els esdeveniments posteriors a
la immolació del jove Mohamed Bouazizi i vaig participar a les
marxes antigovernamentals que exigien la caiguda del règim del
desembre de 2010.
– Com interpretes l’actitud de
França davant de la revolta?
França és on he nascut i l’he
admirada perquè va ser el bressol dels drets humans. Però la seva
posició durant les protestes va ser molt deshonrosa i, arran de
l’elecció de Nicolás Sarkozy, ha perdut els valors que la van fer
gran. Ara prefereixo Tunísia, perquè jo sóc tunisiana per damunt
de tot i el meu país em necessita.
– Per què la gent pobra
no s’ha beneficiat de la revolució?
Perquè ha estat confiscada pels
islamistes, que s’han aprofitat de l’Aràbia Saudita i de Qatar
per estendre la seva propaganda i, segons diversos testimonis, s’ho
han arreglat molt bé per comprar vots. Amb els seus diners, s’han
mantingut al poder. Avui dia, Tunísia pateix la incompetència dels
ministres que han passat la meitat de les seves vides a la presó i
que no tenen prou capacitat intel·lectual per governar un país. La
gent de moltes regions comença a manifestar-se violentament després
de veure que no s’ha fet res per treure-la de la pobresa.
– Ets optimista, malgrat tot?
Tunísia està llesta per a la
democràcia, però caldrà una nova revolució si el govern no posa
persones competents per tirar endavant el país. Diria que la
revolució s’està gestant.
* Entrevista realitzada per
Sàgar Malé publicada al núm. 292 de la revista Directa.
