Pol·len edicions ( http://www.pol-len.cat/ ) edita la darrera obrade la controvertida i punyent Virginie Despentes (
https://www.facebook.com/VirginieDespentes?fref=ts ) (Nancy, 1969),
una d’aquelles escriptores que sempre ha incomodat. Va començar
ocupant un espai underground i marginal a la França dels vuitanta,
però ha estat capaç de crear obres que han traspassat el paper per
esdevenir films de referència i, alhora, vomitar amb ràbia i
carregar-se els models obsolets del gènere i la sexualitat.
Virginie Despentes o “la diva destroy punk de les lletres
franceses”, tal com l’ha anomenada Beatriz
Preciado. I no n’hi ha per menys, ja que, després de la
polèmica Baise-moi,
traduïda al castellà com a Fóllame (Mondadori, 1998), on
dues dones amb passats turmentosos i violents decideixen embarcar-se
en una espiral de sexe i nihilisme i aniquilar tots els homes amb
els quals mantenen relacions. Virginie Despentes va capgirar els
rols establerts i, més endavant, exposa aquesta idea a l’assaig Teoría
King Kong (Melusina, 2007), on parla de la feminitat
com a cotilla per oprimir i encasellar la dona a l’espai on la
societat vol que estigui.
Dones fora dels estereotips
A Bye Bye Blondie (
http://www.pol-len.cat/products/byebyeblondie ), ens presenta el
personatge de Gloria, una punk francesa que ha estat internada en un
centre psiquiàtric per uns pares desbordats que no entenen la seva
obsessió per l’autodestrucció. Al centre, coneix Eric, un skin de
família burgesa que s’enamora perdudament de la personalitat
violenta i radical de Gloria. A totes les seves novel·les, Despentes
ens mostra moments autoreferencials, amb heroïnes que sempre se
situen fora de la societat i estan marcades per la violència
inherent a tot ésser que no pot expressar-se en plenitud. Seguint el
camí iniciat amb Baise-moi, Bye
Bye Blondie també s’ha portat al cinema i ha estat
guardonada amb el premi Pierre Guénin contra l’homofòbia.
Col·lecció D-Fracciones, sensibilitat en cada detall
Aquesta obra enceta la nova col·lecció de l’editorial independent
Pol·len, D-fracciones, on s’aposta per obres amb una estètica
vinculada als feminismes com a proposta política. Per aquest motiu,
una de les diferències entre les edicions que s’han dut a terme en
altres països i l’edició en castellà de Pol·len és la seva portada.
Dintre la col·lecció D-Fracciones s’ha volgut cuidar molt
aquest detall, ja que és la primera impressió que es té de l’obra
abans de llegir-la. La portada s’ha encarregat a l’artista
audiovisual i activista transhackerfeminista GenderHacker. Aquesta va fer
vàries propostes per poder transmetre l’essència de l’obra i,
finalment, el resultat és una portada a dues tintes sobre cartolina
roja, en la qual s’aprecia un cap amb cresta de punk (Gloria)
barrejada amb la silueta de Marilyn Monroe. A part, hi apareix la
famosa estètica de còmic, amb punts que simulen la impremta, que
utilitzava l’artista -emmarcat dins la tendència del Pop-Art- Roy
Linchensteien. Per tant, fins l’últim detall ha estat cuidat i
aquesta és una de les premisses de la nova col·lecció D-Fracciones.
Entrevista a Virginie Despentes
“S’ha d’acabar amb la vergonya que genera no ser tot el que se’ns
imposa”
Virginie Despentes va presentar la seva obra a la llibreria Pròleg
de Barcelona. Allà, ens vam reunir amb ella.
– Bye Bye Blondie és molt més introspectiva que les teves
altres obres, sobretot si la comparem amb la famosa Baise-moi.
Bé, vaig escriure Baise-moi quan tenia vint-i-tres anys i Bye
Bye Blondie l’he escrit amb trenta-cinc anys… i aquest fet
canvia molt. Baise-moi és més una ira política total i Bye Bye
Blondie és una ràbia més racional i més personal. Gloria, la
protagonista, és molt més introvertida i outsider. Ella es relaciona
amb un ambient crític, però el que realment es vol explicar és com
conviure amb la teva ràbia, ja que és una ira que et destrueix i pot
destrossar tot el teu entorn.
– Al pròleg del llibre Teoría King Kong (Melusina, 20 0
6 ) exposes que escrius per un tipus de dona que no ha tingut mai
lloc a la societat: ”Escric des de la lletjor i per les lletges,
les velles, les frígides, les camioneres, les tarades, les
histèriques, les que no volen ser mare, les que no volen casar-se;
totes les excloses del gran mercat de la bona dona.” Hi ha la
possibilitat de crear espais per elles?
Crec que no hi ha espais per nosaltres i, si hi són, sempre seran
fora del sistema. Com a molt, ens podem convertir en mares i és
l’únic espai mitjanament agradable que se’ns reconeix en aquest
sistema. Però és que tampoc hi ha espai per molts tipus d’homes.
– Veus la feminitat com un empresonament per la dona; la nostra
alliberació passa per la virilitat?
Sí. De fet, té relació amb el que anomeno el proletariat de la
feminitat, que seria quan tu no ets femenina, no ets guapa, no
tens la pell fina o no tens el cos jove i estàs més a prop del
proletariat, perquè som moltes les que no som així! Però aquest fet
ens crea una sensació de vergonya i de ràbia molt forta. S’ha
d’acabar amb aquesta vergonya pel fet de no ser com se’ns imposa.
Realment, les meves heroïnes han acabat amb aquest encasellament
recorrent a les accions i els fets que s’atribueixen a la
virilitat.
Bye Bye Blondie
Virginie Despentes
Col·lecció D-fracciones. Pol·len edicions, 2013
* Un article d’Anna Pujol Reig publicat al setmanari Directa
http://www.directa.cat/noticia/bye-bye-blondie-lletres-ritme-punk
