La Unió Europea sembla que no pararà fins que acabi amb la petitapagesia. Així es desprèn de la reforma de la Política Agrícola
Comunitària (PAC) aprovada el passat mes de juny a Brussel·les. Unes
mesures que beneficien, un cop més, als grans terratinents i a la
agroindústria, en detriment d’aquells que treballen i cuiden de la
terra.
Una sola dada: malgrat que a l’Estat espanyol només 350 mil persones
estan donades d’alta com a treballadors al camp, 910.000 reben
ajudes. Qui són, doncs, aquests 560 perceptors de subvencions que no
són pagesos però sí reben aquests diners? L’informe Una Política
Agraria Común para el 1% (
http://vsf.org.es/sites/default/files/docs/Una%20%20PAC%20%20para%20el%201%25.pdf
), de Veterinaris Sense Fronteres, ho deixa clar. Es tracta
d’empreses de l’agroindústria, grans viticultors, supermercats i
terratinents. Els seus noms i cognoms: Pastas Gallo, Nutrexpa,
Osborne, Nestlé, Campofrío, Mercadona, la Casa d’Alba, per anomenar
tan sols els principals beneficiaris.
Això sí. Amb la nova PAC, ni aeroports ni ferrocarrils ni camps de
golf rebran més ajudes agràries. Imagino que el robatori, o
desviament de fons, resultava massa escandalós. Altres amics d’Arias
Cañete, en canvi, continuaran rebent importants subvencions. A
destacar, la seva dona, Micaela Domecq, terratinent andalusa i
propietària dels Cellers Domecq.
Com afirma el sindicat agrari COAG, en la seva valoració i anàlisi
de la reforma de PAC (
http://www.coag.org/index.php?s=2&id=3eff1e48cad37852599a75035fc48822
), “es corre el risc de desmantellar un sector, l’agrari, estratègic
per a la nostra economia”. Una pràctica que no és nova, però que amb
les actuals mesures no fa sinó aguditzar-se. Avui, menys del 5% de
la població activa a l’Estat espanyol treballa en l’agricultura, i
una part molt significativa són persones grans. Un fet que, segons
els estàndards actuals, és símbol de progrés i modernitat. Potser,
hauríem de començar a preguntar-nos amb quins paràmetres es
defineixen aquests dos conceptes.
L’agricultura pagesa és una pràctica en extinció. Anualment, milers
de finques tanquen les seves portes. Sobreviure al camp i treballar
la terra no és tasca fàcil. I és que qui més surt perdent en
l’actual model de producció, distribució i consum d’aliments són,
precisament, aquells que produeixen el menjar. La renda agrària se
situava l’any 2007, segons la COAG, en un 65% de la renda general.
El seu empobriment és clar. Avancem cap a una agricultura sense
pagesos.
I, si aquests desapareixen, en mans de qui queda la nostra
alimentació? Crec que la resposta és clara: en mans d’un grapat
d’empreses de l’agroindústria i la distribució que controlen
cadascun dels esglaons de la cadena alimentària, des de les llavors
fins al producte final. Cargill, Monsanto, Syngenta, Dupont, Procter
& Gamble, Nestlé, Kraft, Mercadona, Eroski, Carrefour, Alcampo,
El Corte Inglés… són els que, finalment, ens donen de menjar. I,
així ens van les coses.
* Esther Vivas és una activista social, investigadora en
moviments socials i polítiques agrícoles i alimentàries. També és
autora de diversos llibres i publicacions sobre anticapitalisme i
consum responsable.
