Les cooperatives i els grups de consumidors plantegen un modelmés just, saludable i sostenible.
Cada vegada més, un percentatge de la societat en constant
creixement demana un model productiu més just, ecològic i de
qualitat. Per donar resposta a aquestes peticions, en els darrers
deu anys s’han multiplicat les propostes de models alternatius,
molts d’ells impulsats a través de cooperatives de consum.
Anar al supermercat és una pràctica sistemàtica i necessària. És
pràctic escollir entre la gran varietat de productes que
s’ofereixen, però sovint no s’és conscient d’on provenen els
aliments ni com es produeixen.
Les bases d’un consum responsable
D’entrada, una cooperativa de consum és una associació de persones
que s’organitzen per tal de consumir sota criteris de justícia
social i solidaritat. Per fer-ho, trenquen les barreres
convencionals d’intermediaris que acompanyen la producció i
distribució d’aliments i estableixen un vincle proper amb els
productors i proveïdors, és a dir, una relació bidireccional entre
el camp i la ciutat.
No totes elles funcionen de la mateixa manera, però sí que
comparteixen una filosofia de consum comuna: reivindiquen un preu
just pel productor, un producte de temporada i de proximitat, i
sovint, ecològic, fomentant la solidaritat i la responsabilitat a
l’hora de consumir. A més, hi ha cooperatives que van més enllà del
consum i esdevenen un punt de trobada per establir relacions i
lligams interpersonals, com a espai de reflexió crítica.
Les arrels del consum crític
Les primeres iniciatives d’aquest tipus a l’estat espanyol van
sorgir cap a finals dels anys 80 i començaments dels 90,
especialment a Andalusia i Catalunya, i en menor mesura al País Basc
i al País Valencià. A partir del 2000, van créixer de manera
exponencial i en la darrera dècada han tingut molta més rellevància.
La periodista i sociòloga, experta en sobirania alimentària i
cooperatives de consum, Esther Vivas (http://esthervivas.com/)
ho atribueix a les noves demandes socials: “En els darrers anys
l’activitat ha augmentat per l’emergència i auge de moviments
socials. Si abans del 2000 a Catalunya existien menys de deu grups,
avui en dia se’n comptabilitzen quasi bé un centenar. Tot això ha
fet que els col·lectius crítics treballin en l’agricultura
alternativa. Per exemple, els indignats i el moviment 15-M (http://www.acampadadebarcelona.org/)
van promoure horts, xarxes de consum, etc. Es plantegen com una
alternativa al model actual.”
El dia a dia
Les cooperatives responen a la necessitat setmanal de rebre
productes de proximitat i temporada, moltes vegades en l’anomenada
‘cistella’ –que pot contenir tot tipus d’aliments, però generalment
són fruites, verdures i hortalisses-. En d’altres, hi ha la
possibilitat de realitzar una compra ‘tancada’ –els productes vénen
establerts pel productor, en funció de la collita- o ‘oberta’
–cadascú escull els aliments que vol adquirir-.
A tall d’exemple, l’Aixada (http://aixada.org/) representa una
cooperativa de 40 unitats familiars situada al bell mig del barri de
Gràcia, on s’ofereixen tot tipus de productes. Aquests, també
arriben d’un mode el més ecològic possible, com explica una de les
membres, Laia Comas: “L’arròs ens arriba en sacs de 25 kg i es ven a
granel, com també els cereals, els bolets o l’aloe vera. Intentem
minimitzar envasos, a partir de pots de vidre que són retornables i
reutilitzables”.
Els consumidors s’anomenen unitats familiars (UF) i no tenen perquè
ser famílies, sinó que també s’agrupen amics, companys de feina,
etc. El funcionament i l’organització de les associacions de consum
s’allunya del ‘modus operandi’ dels supermercats convencionals. Cada
setmana, les famílies escullen els aliments frescos que volen
adquirir, ja sigui a través d’un software de programari lliure, o bé
presencialment, i quan es recull aquesta compra també s’adquireixen
també la resta de productes ofertats.
Fer xarxa a través de la xarxa
Tot i que hi ha força informació, és difícil establir una xifra
exacta de quantes cooperatives existeixen en el si dels Països
Catalans. Cada associació és un món, no les podem considerar
fenòmens aïllats, però cadascuna s’autogestiona i es planifica a la
seva manera.
En aquest sentit, Internet és una finestra que dóna molta
visibilitat tan a grups grans com als més petits. Per exemple, a
Catalunya es pot trobar informació sobre gran part de les
cooperatives a més d’una web, entre les quals destaca Ets el que
menges (http://www.etselquemenges.cat/)
o el blog sobre grups de consum La Repera (http://repera.wordpress.com/).
Tot i això, la gran majoria tenen web pròpia i treballen directament
amb els integrants de la cooperativa a través d’aquesta.
Demanda sense oferta
Moltes cooperatives de consum s’han trobat desbordades pel que fa a
les peticions de nous usuaris. És per això, que algunes llistes
d’espera s’han organitzat per crear-ne de noves, consolidant un nou
nucli de consum responsable, com en el cas de l’Aixada.
No obstant això, vegades algunes d’aquestes iniciatives no arriben
a bon port. A Mallorca la cooperativa Es Lledoner (http://realiment.balearweb.net/post/105864)
es va fundar l’any 1994 i va tancar el 2002. Comptava amb més de 30
socis, però un dels grans esculls del projecte va ser la poca oferta
de proveïdors ecològics a l’illa.
A més, com a segon punt de conflicte, les despeses sempre superaven
els ingressos i d’aquesta manera la iniciativa mai no va ser
rendible pels seus socis. No obstant, han sorgit noves iniciatives a
Balears. A mesura que ha augmentat l’oferta de productes ecològics,
han sorgit noves iniciatives que sí poden trobar un espai propi i
una demanda adient a l’oferta.
Més enllà del consum
Com a nexe social va sorgir l’any 2010 la Cooperativa Integral
Catalana (CIC) (http://cooperativa.cat/), una
iniciativa que no només respon a la necessitat d’establir xarxes i
unions entre cooperatives i grups de consum, sinó que va més enllà i
engloba un pensament i estil de vida crític amb el model capitalista
actual. Es defineixen com una “iniciativa en transició per a la
transformació social des de baix, mitjançant l’autogestió,
l’autoorganització i el treball en xarxa”.
El projecte es basa en el canvi de model econòmic i social, generar
una alternativa diària al gegant del capitalisme. En aquest sentit,
fomenten el canvi social a través del consum cooperatiu, l’educació,
la salut, l’habitatge, el transport i el sector energètic. Pel que
fa al sector alimentari, el canvi té com a objectiu la recerca d’una
nova agroecologia i més sobirania alimentària.
En definitiva, les cooperatives i els grups de consum proposen una
nova manera d’entendre el consum, a través d’una consciència
col·lectiva, on tots els actors de la cadena alimentària hi estan
representats.
En paraules d’Esther Vivas: “No hi ha consciència sobre allò que
mengem no ens eduquen per menjar d’una manera sana saludable i
justa, ni a les escoles, ni als mitjans de comunicació ni des de les
institucions”. A causa dels conflictes alimentaris que s’han produït
darrerament, com ara l’E. coli o les vaques boges, “la gent ha
començat a qüestionar-se què menja i mica en mica s’han estès
aquests hàbits de consum”, argumenta Vivas.
L’organització de les EcoXarxes
Hi ha cooperatives i grups de consum que formen part d’una EcoXarxa,
una associació basada en l’intercanvi de béns, serveis i
coneixements amb la voluntat de superar l’individualisme i la
competitivitat que promou el capitalisme.
Així doncs, des de les EcoXarxes fomenten l’economia local, el
consum responsable i les relacions humanes, permeten cobrir les
necessitats bàsiques sense necessitat d’utilitzar l’euro ja que
funcionen amb moneda social.
Cada EcoXarxa és un món, però cada sis mesos organitzen trobades i
xerrades per establir vincles i cooperar conjuntament. En el cas de
la IV Trobades d’EcoXarxes que es va celebrar de l’1 al 3 de
novembre a Viladrau, els assistents van reflexionar sobre la gestió
dels excedents de la Central d’Abastiments Catalana (CAC)
(https://cooperativa.ecoxarxes.cat/g/central_dabastiment), un servei
de la CIC que s’encarrega d’aglutinar les comandes dels diversos
nuclis dels rebosts, és a dir, de les cooperatives de consum
integrades dins les EcoXarxes.
* Un article de Neus Gutiérrez i Sandra Tello publicat a
Vilaweb.
