Ja fa més de 40 anys que el complex petroquímic es va establir alCamp de Tarragona. Des de llavors, els i les habitants de les
poblacions properes hem conviscut per força amb una indústria més
gran que els propis pobles. No es pot negar que el complex ha
aportat una riquesa i creixement econòmic de la qual s’han
beneficiat la majoria de les poblacions i a la qual ens hem acomodat
sense masses reticències. Ha estat aquesta mateixa comoditat la que
ens ha portat a acceptar amb tota naturalitat i sense cap tipus de
perspectiva crítica el deteriorament del nostre paisatge, de les
nostres condicions de vida i salut, la modificació de les nostres
fonts de treball i la convivència diària amb la contaminació.
Durant molt de temps s’ha condemnat la zona a un “setge informatiu”.
El silenci, la manipulació i l’evasió de responsabilitats han estat
la resposta que s’ha donat des de les institucions públiques i les
mateixes empreses davant les contínues agressions contaminants de la
indústria cap a la població i el territori. La informació en relació
als episodis de contaminació produïts per les empreses del complex
petroquímic, i la seva posterior difusió, no han estat mai a l’abast
de la població. El seu tractament, interessat i opac, ha generat
confusió i desprotecció als afectats. Aquest constant i continuat
“setge informatiu” es fa palès en la manca de dades i rigor dels
registres de control d’immissions de contaminants de la Generalitat
com en les justificacions evasives que exposen les empreses del
complex davant els repetitius episodis alarmants. Per això és
necessari exigir la creació d’un “equip de control dels compostos
contaminants” efectiu, objectiu i transparent que només pot ser
extern a les empreses implicades.
Aquest estudi no va en contra de ningú, sinó a favor de tothom. Els
resultats volen ser un punt de partida per tal que la ciutadania,
les institucions públiques i les empreses privades es comprometin a
col·laborar amb un únic objectiu comú: el de millorar les condicions
de vida, salut i treball de les poblacions properes al complex
petroquímic. Treballar per al present significa treballar per a les
generacions futures i per la conservació del nostre territori.
Celebrem que els ajuntaments del Morell, Constantí, Vilallonga del
Camp i Perafort-Puigdelfí hagin fet, finalment, un pas per trencar
la desinformació i l’opacitat davant la contaminació atmosfèrica
produïda per la indústria petroquímica a les poblacions de la Vall
del Francolí. De la mateixa manera, lamentem la no participació
d’altres ajuntaments de poblacions especialment afectades.
L’estudi presentat va més enllà del mer anàlisi de la qualitat real
de l’aire a la Vall del Francolí. Posa de manifest les mancances
actuals que presenta el nostre país en quant a la protecció i
control de les emissions contaminants i a les mesures de prevenció i
protecció enfront dels seus efectes en la salut de la població i el
medi. Denunciem que els interessos econòmics de les grans empreses
passin per davant dels interessos de la població i de la construcció
d’un entorn de sostenibilitat ecològica i social.
L’estudi s’ha contextualitzat en la qualitat de l’aire i les
immissions atmosfèriques. Som conscients que la falta de control i
informació resulta extrapolable a altres tipus de contaminació que
afecten i condicionen el benestar de la població. Exigim, així, un
control transparent, rigorós i real sobre tots els contaminants
sòlids, líquids, lumínics i acústics als que estem sotmesos.
Les evidències reflectides en els resultats de l’estudi fan
indispensable demanar un canvi normatiu i dels criteris d’avaluació
de la qualitat de l’aire, que passa per incloure tots aquells
compostos químics potencialment nocius per a la salut i el medi
ambient, amb estàndards de qualitat reconeguts a nivell
internacional. Així mateix, demanem que s’accepti, s’estudiï i
s’assenyali públicament la relació causa efecte entre els diferents
compostos contaminants i els seus efectes en la salut i el medi.
Igualment, ens és inevitable interpretar els resultats d’aquest
estudi dins d’una realitat molt més àmplia. Actualment, pel que fa
al medi ambient, estem vivint una nova època on conceptes com
globalització, escalfament global, desertització, canvi climàtic o
guerres de l’aigua ja no són paraules buides de sentit, sinó la
realitat del dia a dia. En l’àmbit de la salut les malalties
cròniques, els càncers, els problemes respiratoris, les al·lèrgies i
les intoleràncies estan a l’ordre del dia. I pel que fa a
l’economia, el vell discurs que contraposava el concepte d’ocupació
amb els de salut i medi ambient, ja no serveix. Preocupar-se del
medi ambient i de la salut no significa anar en contra del treball i
l’economia. Ans el contrari, qui es fa càrrec dels costos mèdics
dels danys produïts per aquest tipus de contaminats? Qui es fa
càrrec dels danys morals i emocionals que aquestes malalties
comporten als familiars dels afectats? Qui pagarà els costos del que
implica l’escalfament global del planeta? I els costos derivats de
la desertització del nostre país? Qui es farà càrrec de la cada cop
més evident manca d’aigua?
Necessitem una nova forma d’entendre la productivitat i el benefici:
cal començar a pensar en una economia del bé comú, i aquestes grans
indústries tenen un paper més que rellevant en aquest nou futur.
Ara, més que mai, es fa necessari retrobar la col·laboració entre
institucions públiques, ciutadania i grans empreses per tal que tots
els agents implicats puguin millorar la situació actual. Cal que
retrobem una certa confiança mútua i, finalment, una nova forma de
col·laboració per tal de millorar la situació.
S’ha de tenir en compte que som les mateixes persones que juguem
el paper de treballadores de les empreses, les que també formem part
de les poblacions que conviuen amb aquestes.
Per això hem de ser partícips i responsables de tot allò que ens
afecta: ja no són temps de girar la vista cap a una altra banda, la
situació actual no ens ho permet. Cal que les institucions públiques
recordin que el centre del sistema que volem són la vida i les
persones i que, per tant, el seu deure és vetllar pels interessos de
la població. La indústria i les grans empreses multinacionals no
poden viure d’esquena a la societat i al medi ambient.
En un moment en què grans empreses de diversos sectors industrials
ja estan promovent mesures de desenvolupament per a la
sostenibilitat, demanem a les empreses implicades que més enllà
d’actuacions de responsabilitat social i mediambiental corporativa,
accelerin els seus esforços per eliminar al màxim les emissions
contaminants. Els projectes de R+D+I són fonamentals per canviar de
paradigma cap una economia sostenible, així com simples mesures de
millor gestió, com per exemple el què està passant aquests mateixos
mesos coincidint amb l’estudi on s’estan registrant menors nivells
d’immissions en determinats compostos. Aquesta reconversió
s’anticipa obligada per garantir el manteniment en un futur mitjà
dels llocs de treball tan anhelats per tothom.
Tot i així, aquesta reducció dels episodis de pudors no pot negar
l’evident existència d’importants fugues que perjudiquen greument la
nostra salut i el nostre entorn. És molt preocupant, doncs, escoltar
frases com: “no està tan malament” o “no n’hi ha per tant”, quan en
algunes poblacions la concentració mitjana de 24h de benzè ha
arribat a 1 microgram/m3, essent el llindar òptim de 5
micrograms/m3, o el d’1,3 butadiè a 122 micrograms /m3, sent el
límit de qualitat a 11μg/m3, és a dir, 10 vegades per sobre de
l’establert.
Per tot això, des de la Plataforma Cel Net reclamem:
1. Fer extensiu aquest estudi a altres poblacions properes al
complex petroquímic.
2. Reduir immediatament de les emissions localitzades i difuses
dels compostos químics detectats en aquest estudi que sobrepassen
els estàndards de qualitat de l’aire així com la incorporació i el
control dels que encara no figuren en la Xarxa de Vigilància de
Prevenció de la Contaminació (XVPC) de la Generalitat de Catalunya.
3. Demanar la regulació d’ aquells contaminants que actualment
no es contemplen en els programes d’avaluació de la contaminació i
que a nivell internacional se’n coneixen límits de qualitat.
4. La creació d’un equip de control, extern i transparent. Això
implica una nova forma de control:
a. Que no es limiti només a controlar la contaminació
atmosfèrica i aposti per controlar també la contaminació del sòl i
de l’aigua, així com també la contaminació acústica i lumínica.
b. Que aposti per la transparència i l’exhaustivitat dels
resultats, amb exposició pública i continuada dels mateixos.
c. Que es reubiquin les casetes de control de la Generalitat,
seguint els criteris exposats en aquest estudi.
5. Fer palesa la responsabilitat que té la Generalitat de
Catalunya i altres òrgans de l’administració pública en el control i
la regulació de la contaminació.
6. Investigar sobre els efectes de les emissions atmosfèriques
en la salut de la població al Camp de Tarragona.
7. Que el conjunt de les Empreses Químiques del Camp de
Tarragona assumeixin la responsabilitat que els pertoca, agafant un
paper d’implicació activa, positiu i constructiu en la protecció del
medi ambient i la salut de la població. Situant-se, així, en una
nova forma de producció del segle XXI, la denominada “economia
verda”.
8. Que els costos dels futurs controls i les anàlisis recaiguin
sobre les mateixes empreses que desenvolupen la seva activitat en el
territori i que, en definitiva, són els responsables de la
contaminació.
Des de la Plataforma Cel Net hem apostat i seguirem recorrent el
camí de lluita pacífica que ja fa anys vàrem iniciar des de les
poblacions de la Vall del Francolí. Un camí de defensa del nostre
territori i la nostra salut que aposta per construir una
sostenibilitat social i local oposada al creixement del complex
petroquímic i a la falta de control i regulació de les seves
emissions contaminants.
Plataforma Cel Net. Vall del Francolí, juny de 2014
