La falta de transparència de la banca tradicional complica elseguiment de les inversions per part de la clientela. La banca i
les finances ètiques opten per un model encarat al desenvolupament
de les persones i la transformació social.
“L’exclusió de Catalunya de la zona euro a conseqüència de la
ruptura unilateral del marc constitucional vigent comportaria que
totes les entitats bancàries amb presència a Catalunya afrontessin
greus problemes d’inseguretat jurídica. Les entitats integrants de
l’Associació Espanyola de Banca (AEB) i la Confederació Espanyola de
Caixes d’Estalvis (CECA) consideren que, en tot moment, s’ha de
preservar l’ordre constitucional i la pertinença del conjunt
d’Espanya a la zona euro”. El 18 de setembre passat, el comunicat de
l’AEB i la CECA feia pública la posició contrària a la independència
de Catalunya dels principals bancs espanyols. Va prendre la forma
d’una amenaça velada: si Catalunya optava per una declaració
unilateral d’independència, els principals bancs espanyols
abandonarien el país.
Quasi en el mateix moment que es publicava l’ultimàtum a Madrid,
diverses entitats del món de la banca i les finances ètiques com
Triodos, Caixa d’Enginyers o Coop57 es desmarcaven del comunicat i
destacaven la seva autonomia respecte a les dues agrupacions
d’entitats. Aquest posicionament contrari a la postura oficial de la
banca espanyola va fer que moltes persones començaren a
preguntar-se: qui i què representen la banca i les finances ètiques?
Una banca, ètica?
Tot i que no hi ha una definició concreta del que són la banca i les
finances ètiques, es pot dir que és aquell model bancari que segueix
els principis de l’economia social. És a dir, una economia que posa
les persones al davant, que es regeix per principis democràtics de
participació i que busca la sostenibilitat ambiental i maximitzar
l’impacte social de l’activitat econòmica.
L’associació Finançament Ètic i Solidari (FETS), que agrupa
organitzacions del tercer sector i de l’economia social a Catalunya,
defineix cinc principis d’aquest model bancari i financer: l’ètica
aplicada, la participació, la coherència, la transparència i la
implicació. Així, l’ètica s’ha d’aplicar a l’hora de concedir
préstecs o de fer inversions. La presa de decisions ha de seguir un
procés democràtic i obert a les persones associades. La coherència
s’entén com un balanç entre els valors de les entitats i la manera
d’utilitzar els diners. El compromís amb la informació pública i
establir criteris positius a l’hora de facilitar la inversió són les
últimes peces que formen el pentàleg que proposa FETS.
Els diferents serveis que s’ofereixen sota el paraigua de la banca
ètica es poden dividir en dos grans grups: bancaris i financers. Els
bancs ètics lliguen el seu objectiu –obtenir benefici– amb el
finançament d’activitats econòmiques que tinguin un impacte social
positiu. Desenvolupen les tasques habituals –dipòsit de comptes
corrents, emissió de targetes, serveis de banca en línia– i estan
sota la supervisió del Banc d’Espanya. A Catalunya, hi ha dues
entitats que ofereixen aquesta mena de serveis: Triodos i Fiare
Banca Etica. D’altra banda, trobem les cooperatives que ofereixen
serveis financers amb uns protocols d’inversió basats en la
responsabilitat social. Els més importants del país són Coop57 i
Oikocredit.
Fomentar el cooperativisme
“L’únic objectiu de Coop57 és la transformació social”. Així de
contundent es mostra Xavi Teis, membre d’aquesta cooperativa
referent a l’Estat espanyol. Tot va començar l’any 1995, fruit de la
lluita d’un grup de treballadores que van aconseguir que se les
indemnitzés després de perdre la feina arran del tancament de
l’editorial Bruguera, el 1986, i van crear un fons per “retornar la
solidaritat que havien trobat en tants anys de lluita obrera”,
explica el cooperativista. A més de donar suport a lluites
internacionals, una part dels trenta milions de pessetes –uns
180.000 euros– amb què comptava el fons es va destinar a la “creació
de projectes cooperatius autogestionats”. Aquest va ser el tret de
sortida de Coop57. Des d’aquell moment, no han parat de créixer. I
Teis recorda que hi ha “alguns projectes que van rebre finançament
als inicis, com la impremta Foli Verd, que encara funcionen”.
Durant aquests vint anys, Coop 57 ha passat a tenir vora 700
entitats sòcies que poden rebre els serveis financers de la
cooperativa. Hi ha 3.200 persones que són sòcies col·laboradores i
aporten els seus estalvis per poder concedir préstecs. En total, han
concedit més de 43 milions d’euros mitjançant més de 1.800 crèdits.
“L’acció transformadora no la desenvolupem nosaltres directament,
sinó les entitats sòcies mitjançant la seva activitat”. Per decidir
quines entitats poden formar part de la cooperativa, una comissió
social avalua “el què i el com de la seva activitat”, és a dir, que
el projecte desenvolupi una tasca transformadora o la manera com ho
faci tingui un component emancipador. La cooperativa metal·lúrgica
Mol Matric de Barberà del Vallès, Cal Temerari (a Sant Cugat) o
L’Olivera (a Vallbona de les Monges) en són alguns exemples.
El model de creixement de Coop57 està basat en un model
“descentralitzat i en xarxa” que els ha permès comptar amb grups
territorials a l’Aragó, Madrid, Andalusia, Galiza i Euskal Herria.
Al País Valencià i Astúries, ja hi ha grups promotors que treballen
per crear nous grups.
Microcrèdits per a l’apoderament
Oikocredit és una cooperativa de crèdit no bancària que es va crear
als Països Baixos en 1975. “Es va plantejar com una eina que
funcionés doblement: que servís d’alternativa a la banca d’inversió
tradicional i ajudés projectes de cooperació al desenvolupament”,
comenta David Díaz, membre de l’entitat a Catalunya. La cooperativa
està inscrita als Països Baixos i només en poden formar part
persones jurídiques. És per això que, perquè les persones puguin
participar en el projecte, es constitueixen associacions
territorials representades als òrgans de decisió centrals.
Actualment, Oikocredit compta amb més de 800 sòcies i amb una
cartera de 53.000 inversionistes.
“Un 80% de la nostra activitat es canalitza mitjançant institucions
microfinanceres als països en vies de desenvolupament; l’altre 20%
es fa mitjançant inversions directes a projectes”, afirma Díaz. Les
iniciatives han de passar un balanç ètic i social; també es busca
que tinguin un doble impacte en l’economia i en la societat. La
cooperativa està en procés de canviar un model basat en les
microfinances amb l’objectiu de prioritzar el finançament de
projectes relacionats amb àmbits com l’agricultura o les energies
renovables. Per fer-ho, compta amb 34 oficines regionals gestionades
per gent dels mateixos països: “Acompanyem els processos
d’empoderament, però deixem tota la gestió en mans de les comunitats
locals”, explica el cooperativista.
En el context actual de qüestionament del model tradicional, la
banca i les finances ètiques creixen. “Exemples com Coop57 o
Oikocredit demostren que cada vegada hi ha més gent que confia en
aquest model, uns per apostar en projectes a casa nostra –Coop57– i
nosaltres per donar suport a projectes de fora. I crec que cada cop
hi confiarà més gent perquè es tracta d’un activisme que no exigeix
cap sacrifici: només triar on dipositem els nostres estalvis”,
conclou Díaz.
La banca espanyola i les inversions de la indústria militar
10.500 milions d’euros. Aquest va ser el benefici dels integrants de
l’AEB i la CECA –Santander, BBVA, Popular, Sabadell, Caixabank i
Bankia– l’any 2014, xifra que suposa un augment d’un 27% respecte
als guanys de 2013.
Per a les entitats bancàries, les inversions són el pilar bàsic per
a l’obtenció de beneficis. Una de les principals diferències entre
la banca ètica i la tradicional és la reflexió al voltant dels
negocis que finança. “Un dels fets que va motivar el desenvolupament
de la banca ètica va ser la relació entre la banca tradicional i les
empreses d’armament”, comenta David Díaz, membre d’Oikocredit.
Banca Armada és una iniciativa de sensibilització i denúncia de les
entitats financeres que participen en indústries militars. Al seu
informe número 20, que actualitza les dades fins al 2013, es destaca
que la banca espanyola ha invertit 7.238 milions d’euros en les
companyies armamentístiques. Les entitats capdavanteres van ser el
BBVA, el Banc Santander i Bankia, amb unes xifres aproximades de
3.626, 1.724 i 392 milions d’euros respectivament Entre les empreses
que van rebre finançament, trobem l’omnipresent Indra, Instalaza
–dedicada a la producció de material per a cossos d’infanteria– o la
constructora de naus de guerra Navantia.
* Article de Maties Lorente publicat a la Directa.
https://directa.cat/estalviar-transformar-0
