difon un estil de vida alternatiu lluny de la terra ferma. Aquesta
tendència guanya adeptes i es consolida com una eina d’oposició i
lluita contra el sistema imperant Guille Larios – Directa – 01/12/2015“Nòmades del mar, bucaners del segle XXI, travellers flotants,
rodamons d’altura o punkis de cabotatge, aspirants pirates i xusma
antisistema: unim-nos! No importa si governeu un bergantí o una
barca autoconstruïda; un catamarà o una canoa; una goleta o un
vaixell de paper. El mar i els velers no són solament un luxe per a
pijos i privilegiats, ben al contrari: els navegants que van saber
entendre millor la mar parlaven clarament del seu rebuig cap a una
societat coercitiva i consumista”. D’aquesta manera, el lloc web de
Recla-mar convida la gent que ho vulgui, amb vaixell o sense, a
adherir-se a la xarxa virtual per a la coordinació de navegants
anarquistes: el col·lectiu llibertari del mar.
Nascuda l’any 2014, la xarxa pretén servir de nexe d’unió de tot un
moviment itinerant i dispers pels oceans i els mars expandint la
idea d’una nàutica no luxosa, encarada a l’autogestió mitjançant el
reciclatge, l’autoconstrucció i l’automanteniment. Formada per un
grup heterogeni de persones provinents de diferents trajectòries de
lluita, activisme i militàncies socials diverses –des del moviment
llibertari o punk fins a l’okupació–, es presenta com una xarxa
social del moviment, una eina de suport i comunicació de navegants
en llengua hispana.
Una de les seves inspiracions és la plataforma Anarchist Yacht Club,
una iniciativa que, tot i estar orientada principalment a usuàries i
zones de navegació estatunidenques, ha esdevingut global en la
difusió de la cultura nàutica alternativa. Recla-mar pretén exercir
de nexe local vertebrador i, a la llarga, organitzar trobades de
membres per compartir experiències i coneixements. Des de la seva
constitució, fa més d’un any, Recla-mar ha crescut fins a agrupar,
de moment, prop de 26 persones i vuit vaixells. Algunes es
presentaran a les properes jornades organitzades pel col·lectiu el
12 i el 13 de desembre a la Dinamo DIY Espai i a Port Ginesta,
emplaçament actual d’algunes de les embarcacions.
Un estil de vida dissociat del luxe
Segons Matello, membre de Recla-mar, navegant i patró del veler
Alliance: “Hi ha un moment clau en la democratització de la nàutica,
propiciat arran del sorgiment de la fibra de vidre i la resina de
polièster als EUA durant la dècada dels 50, que va arribar a Europa
posteriorment, als anys 60 i 70”. “Així, es produeix una separació
entre la nàutica popular i l’aristocràtica, acompanyada d’una forta
industrialització del sector nàutic que propiciarà un excedent de
vaixells que, amb el temps, acabaran abandonats i llestos per
reutilitzar. Ja no cal comprar i col·laborar amb una indústria
insostenible, ja que la fibra no es biodegrada mai. Es pot reciclar
i fer el manteniment de velers de manera autònoma”, argumenta el
navegant.
No obstant això, Matello afegeix: “La nàutica continua sent una
cultura molt associada al luxe i l’ostentació. Per a nosaltres, la
qüestió burocràtica i de finançament per al manteniment de les
embarcacions sempre és un repte”. El factor burocràtic és un dels
elements que poden dificultar l’extensió de la nàutica entre
navegants, ja que, almenys, la persona ha de disposar del títol o la
llicència de patró i el vaixell ha d’estar matriculat o abanderat al
territori on navega.
“Si amarres a port, també has de pagar, tot i que existeixen petites
zones portuàries o amarradors on encara és possible ocupar l’espai
de franc. Als ports petits, fugint de grans ciutats com Barcelona,
l’amarratge mensual amb aigua potable i electricitat costa 150
euros, quelcom infinitament més accessible que un pis”, defensa
Michelle, membre del col·lectiu Anarchist Yacht Club. Segons ella,
aquest plantejament “no és una vida de franc, tan sols una opció
més, interessant, que permet certa llibertat i contacte amb la
natura”. “Per això, sovint és difícil aconseguir formes de
finançament perquè moltes de nosaltres passem molt de temps al mar.
A terra, fem com moltes altres persones: feines circumstancials o de
temporada, amb pocs lligams”, explica.
Recla-mar: coordinació i difusió ‘anarcovelista’
Tot i que encara es troba en un moment embrionari, el col·lectiu
intenta assentar les seves bases i objectius de treball. La idea
inicial és que totes les navegants alternatives que hi ha rondant
pels sis oceans i 67 mars del planeta s’hi trobin i coordinin per
poder actuar conjuntament. De moment, se centren en la difusió del
col·lectiu i de materials de lluites relacionades amb el mar, des de
la denúncia de les morts de persones migrants al mar fins a
l’ecologia radical, relacionada amb les lluites que combaten les
prospeccions petrolieres, els vessaments de fuel o la pesca
industrial.
Bona part d’aquestes darreres accions han estat canalitzades i
impulsades per Greenpeace i Seasheperd, dues de les organitzacions
amb més renom internacional per la seva lluita per la defensa dels
ecosistemes marítims. Aquest, però, no és el model defensat per
Recla-mar: “Elles ja tenen les seves quotes de poder i
d’institucionalització. Nosaltres ens identifiquem amb altres
iniciatives i accions directes d’activistes d’arreu. Les difonem
perquè les trobem interessants i efectives, des de la lògica de
l’autogestió”, expliquen des de la xarxa. Posen com a exemple les
diferents expedicions nàutiques solidàries que han abastit alguns
territoris devastats com Haití o Gaza de materials bàsics. O les
plataformes de rescat per a refugiades que un col·lectiu alemany ha
començat a instal·lar en alguns punts clau del mar Mediterrani. Amb
tot, Recla-mar assumeix: “Encara no som fortes i no estem prou
organitzades per fer accions directes”.
El mar: limitador de la lluita o canal d’activisme?
“La nostra natura i el nostre estil de vida ens dificulten la
implicació en les lluites terrestres”, apunta Michelle. “Més que
l’acció directa visible, el que s’ha impulsat amb èxit, sobretot als
EUA, són accions demostratives com els missatges contra la violència
policial escrits a les veles dels vaixells durant l’onada de
protesta pels assassinats racials”, explica l’activista.
D’altra banda, el col·lectiu destaca el caràcter humanista de la
navegació com un potencial element de transformació: “Les
navegacions col·lectives permeten experiències molt intenses; el fet
d’estar braç a braç diàriament genera situacions i dinàmiques molt
enriquidores. Treballem i aprofundim en la idea llibertària de la
navegació sense capità, desmuntant les relacions verticals i
jeràrquiques que es poden donar al mar. Les persones amb més
experiència i coneixements marítims assumeixen dinàmiques i rols amb
més poders de decisió, però intentem gestionar-ho d’una manera que
sigui coherent i antiautoritària”.
El factor de la propietat del veler és un altre dels grans debats
entre navegants. Per a Michelle: “És difícil assimilar la plena
horitzontalitat al mar. Les embarcacions són de propietat
individual, tot i funcionar de manera col·lectiva. Existeixen molt
pocs projectes d’embarcacions de propietat col·lectiva; generalment,
no són estables i els projectes moren”. Un altre tema pendent és el
fet que la nàutica és un món molt masculinitzat. Segons la membre
d’Anarchist Yacht Club, “hi ha molts machos i una forta cultura
patriarcal; hi ha poca presència femenina als velers, tant aquí com
als Estats Units”.
Finalment, preguntades per problemàtiques en l’àmbit repressiu, les
persones que integren Recla-mar expliquen: “No podem parlar de
repressió en tota la dimensió de la paraula, però sí que hem tingut
alguns problemes amb policies marítimes i duaneres per temes de
papers i taxes. Sabem d’alguna gent que ha patit segrests i
embargaments policials dels velers, però, en general, hi ha més
llibertat que repressió, potser per tota aquesta cultura associada
al luxe, que limita el control i els seguiments a navegants. És
paradoxal, perquè pots estar fent alguna cosa il·legal, però
difícilment et vindran a buscar. La policia té poc present que pugui
haver-hi alternatius en un vaixell”.
Vídeo sobre Recla-mar i la nàutica llibertària:
https://www.youtube.com/watch?v=Ju5cdLOmoF4
* Notícia extreta del web de la revista Directa.
https://directa.cat/nautica-llibertaria-sobre-pas-entre-luxe-lostentacio
