Aureol Sanz presenta l’exposició Inicis-A1 al Bar Campus durant el mes de juliol.
És una exposició de pintura que es basa en els seus inicis, d’aquí el
títol Inicis-A1, al ser el primer que treu a la llum i que vol compartir
de forma pública. L’artista prové d’una forma d’expressió molt urbana
com és el graffitti. Gran part de la seva obra s’engloba amb el
graffiti, moltes de les tècniques i aplicació del color les ha après en
aquest àmbit,
Aureol Sanz
“Color,massa i atzar”
Inicis-A1
Tal i com diu el títol de l’exposició “inicis”, ens porta per un fil
conductor el qual va dictant una sèrie de obres creades de tal forma que
a dia d’avui defineixen a Aureol. La exposició consta de dos blocs que
es divideixen i creen dues formes paral·leles de pintar. Per un costat
podem veure les dues primeres obres on l’autor fent servir un llenguatge
més abstracte,es deixa emportar per lo que ell denomina “l’impuls
salvatge”, es a dir una pintura més arriscada on la paraula atzar juga
un paper important i guiada per l’instint.
Tot seguit podem trobar una sèrie de quatre peçes que l’autor les titula
“cases i pedres”, aquesta segona part de l’exposició la podem atribuir a
una pintura més calamada on la tècnica i el tractament de l’obra pren
més rellevància i es deixa emportar per una sèrie d’elements que es
repeteixen constant-ment.
_____________________________________________________________________________
Tot comença en el moment on un cos despullat es desprèn de tot el que li
envolta, es un ritual que es repeteix i mai sap quan pot succeir. El
poder de expulsar tota una serie de moviments creant un pentagrama de so
plàstic molts cops interromput per la por i el morbo del moment.
L’acte o cerimònia que experimenta mai es igual, es una caos
incontrolable de mil veus que parlen a l’hora, no hi ha paviment, tot
esta suspès en vapors i aires expulsats per una sèrie de forats
misteriosos.
De vegades fa por, d’altres es tant ràpid que sembla que no ha passat res.
Es pot resumir aquest caos en una serie de cops que busquen quelcom ferm
per recolzar-se, cops intermitents com quan piquem amb un martell una
ametlla.
El contacte amb el terra es un punt místic on abandonem tots els
pensaments carnals i despullem l’ànima, fins a cert punt on sembla
ridícul.
No hi ha solució exacte per definir tal acció com aquesta, es tant
impredictible
com estúpida; potser es per això que mai pots parar de fer-ho…
Simplement el fet d’experimentar ja enriqueix l’enigma de saber perquè
ho fem.
Oriol Sanz
