Vaig néixer en un poble en el Sud-oest de França, on vaig començar a practicar el grafiti fa uns 20 anys. Però dibuixo des que tinc memòria.
Quan era nen anava a escola a peu i tots els dies passava davant d’una pintada que representava una poma somrient. El traç era brut i vaporós però m’agradava. Per aquella època no m’interessava el grafiti però aquesta poma es va convertir en una espècie de punt de referència, així com els cartells del cinema o els aparadors. Amb el temps m’he adonat que aquestes creacions efímeres una mica càndides, traçades amb rapidesa, amb regalims de pintura i taques, m’agradaven particularment. Penso que tot això dóna personalitat als murs, que ja no tornen a ser com els altres.
Com a molts grafiters, a vegades m’agrada buscar certa nitidesa en els meus esbossos i grafitis. Però un dia em vaig dir que aquests dibuixos i grafitis tan polits em recordaven massa als murs nets. I pensant en això em vaig posar a experimentar amb noves tècniques.
Les pintures que veureu al Bar Campus daten de 2016. Són el fruit d’una reflexió que ha madurat en un racó de la meva ment durant anys. Tracten principalment de crear personatges a partir d’elements tècnicament “incontrolables” sorgits de l’univers del grafiti.
M’alegra molt poder exposar a Reus ja que és una ciutat que aprecio particularment. En ella he conegut a molts artistes, com el meu amic Arnau Casanoves el treball del qual i reflexions m’han enriquit tant, i a certs membres del grup GFI, amb els grafitis del qual m’identifico molt.
El paper vermell és el factor comú de l’exposició, un color que em permet llançar una picada d’ullet al vermut de Reus, una beguda plena de caràcter i que m’interessa enormement.
Salut!
ATO
@ato.ato.ato.ato
Gràcies a Arnau Casanoves per l’ajuda per a muntar aquesta expo.
A la meva família i a Luis Zamora
