Llei de cooperatives o llei descooperativa?
Jordi García Jané
Per què els governs de la Generalitat tenen tant interès a
mercantilitzar les cooperatives? Per què cada nova llei de
cooperatives que fan o intenten fer pretén assimilar una mica més la
societat cooperativa a la societat mercantil?
Durant la presentació del nou avantprojecte de llei de cooperatives,
el 18 de febrer passat, el director general d’Economia Social i
Cooperativa i Treball Autònom, Xavier López, en va donar potser el
motiu quan va declarar: “El que considerem clau de la llei és que ha
de servir perquè les cooperatives s’obrin a la resta de l’economia
perquè són també empreses”. O sigui que era això! O sigui que alguns
pensen que les cooperatives estan tancades en si mateixes, que no
són prou empreses i, com que això no els agrada ni gota, “per
guarir-les” els recepten un xarop a base d’ingredients tan amargs
com permetre que els vots d’uns socis valguin més que els d’altres,
restringir la llibertat d’associació federativa, o reduir les
prerrogatives dels socis comuns mentre augmenten les dels socis
inversors, els consellers no socis i les d’una nova figura que és
l’administrador únic!
Doncs bé, les cooperatives, empreses, ja ho són. Llegiu, si no, com
defineix “empresa” el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans:
“Unitat econòmica per a la producció de béns o serveis, per a
emprendre i realitzar obres materials, negocis, etc.”. Altra cosa és
si les cooperatives actuals són el tipus d’empresa que vol el
director general. Perquè hi ha més d’una manera de ser empresa.
Simplificant, hi ha empreses orientades cap al màxim benefici dels
seus propietaris a costa del que sigui ─els assalariats, el medi, el
consumidor o la hisenda pública, i sovint de tot plegat alhora─, i
hi ha empreses orientades a cobrir necessitats socials, tot creant
llocs de treball dignes i organitzacions gestionades de manera
democràtica i socialment responsable, que és com han de ser,
almenys, les cooperatives..
De tota manera, si hi ha cooperatives que no es consideren empreses,
com deu passar, per exemple, en petites cooperatives de consum
agroecològic o entre cooperativistes tan escaldats amb anteriors
experiències laborals que no volen anomenar empresa l’entitat
econòmica de la qual són socis, doncs és una manera de veure-ho
igualment legítima i que té la seva lògica; en qualsevol cas, és una
percepció que no em fa pas perdre el son ni crec que hagi de
molestar ningú.
Com no comparteixo tampoc la sensació que les cooperatives estiguin
tancades a la resta de l’economia. En qualsevol cas, les
cooperatives estan obertes a les necessitats de les persones, que és
l’important. En efecte, totes les dades corroboren que, en aquests
anys de fallida massiva d’empreses i d’intensa destrucció de llocs
de treball, les cooperatives aguanten millor econòmicament que les
empreses mercantils, fins al punt que fins i tot augmenten en nombre
i en llocs de treball. Per tant, fan economia, el tipus d’economia
que la societat necessita.
De manera que si tantes ganes tenen els poders públics d’equiparar
unes empreses a les altres, proposo que ho facin en la direcció més
profitosa socialment, i comencin a cooperativitzar les societats
mercantils, sobretot, les mitjanes i grans empreses de capital.
Parafrasejant aquelles declaracions del director general,
“necessitem una llei que serveixi perquè les principals empreses
mercantils s’obrin a la democràcia i la responsabilitat social,
perquè elles són també part de la societat”. Per exemple, per què no
introduir a la llei de societats anònimes l’obligació de reservar
unes quantes cadires dels consells d’administració als treballadors?
Per què no modificar la llei de societats de capital, augmentant els
fons de reserva per fer-les més solvents, i creant un fons
d’educació i promoció social destinat a la formació dels
treballadors i a causes socials, inspirat en el fons d’educació i
promoció cooperativa?
No faran cap d’aquestes modificacions legals ni d’altres per
l’estil, evidentment. En el fons, per ells, la normalitat és la
societat mercantil, i les cooperatives són anomalies, incòmodes
rebaves que convé anar llimant. Per això ara proposen, un cop més,
una nova llei de cooperatives que més aviat sembla una llei
descooperativa. En el comentari de la setmana que ve, analitzarem
més a fons per què és important que pressionem fins que la retirin.
http://www.economiasolidaria.cat/?p=402
Salvar els mobles i recuperar la casa
Jordi García Jané
Tota llei s’ha de valorar pel que diu, però també pel que no diu.
L’actual projecte de llei de cooperatives, en procés de tràmit al
Parlament, ha aixecat tanta polseguera en la majoria del moviment
cooperatiu per algunes coses que diu, que amb prou feines aquest ha
dedicat esforços a pensar en el que no diu i hauria de dir.
Fins a cert punt s’entén aquesta resposta merament reactiva, perquè
el projecte, fins i tot després que la Conselleria atengués les
queixes de la majoria de federacions i acceptés suprimir de la seva
versió inicial algunes de les normes més mercantilitzadores, segueix
encara desfigurant la identitat cooperativa.
En aquests moments, la desnaturalització de la cooperativa que
planteja el projecte se centra en dos àmbits clau, el de la gestió
democràtica i el del patrimoni col·lectiu.
En l’àmbit de la gestió, i prenent com a base la llei vigent, el
projecte afebleix encara més la democràcia perquè rebaixa les
competències de l’assemblea general, posa límits al dret
d’informació dels socis, permet la ponderació del vot en totes les
classes de cooperatives menys les de treball i consum, introdueix la
figura de l’administrador únic, augmenta el percentatge de vots
atribuïbles als socis que no realitzen l’activitat cooperativitzada
i manté l’ambigüitat sobre si, en el cas que hi hagi membres del
consell rector que no siguin socis, aquests els nomena l’assemblea o
bé els altres membres del consell.
En l’àmbit del patrimoni col·lectiu, el projecte rebaixa a la meitat
les dotacions obligatòries tant al fons de reserva obligatori, que
passaria de l’actual 30% dels beneficis de l’exercici al 15%, com al
fons d’educació i promoció cooperatives, que en lloc del ja modest
10% es reduiria a un 5%, més simbòlic que efectiu. Recordem que els
fons de reserva obligatoris capitalitzen i doten de solvència la
cooperativa. Quantes cooperatives s’han salvat en aquests anys de
crisi perquè l’obligació legal de dotar els fons va impedir als
socis que es repartissin els beneficis en època de vaques grasses!
Recordem, també, que els fons d’educació i promoció serveixen per
finançar la formació dels socis, divulgar el cooperativisme,
promoure la intercooperació i donar suport a causes socials. A més,
el projecte trenca amb un criteri cooperatiu indiscutit des de l’any
1831, quan Phillipe Bouchez el va formular i aplicar en les
cooperatives de producció franceses que va impulsar, el dels fons
col·lectius de naturalesa irrepartible. En efecte, el projecte
actual autoritza els socis a embutxacar-se fins al 50% d’aquells
fons si dissolen la societat, mentre que amb la llei encara en vigor
tots els fons passen íntegrament al moviment cooperatiu. Pensem que
la Fundació Seira dedicada a la promoció del cooperativisme existeix
gràcies al fet que els fons de la cooperativa d’energies renovables
Ecotècnia no se’ls va poder quedar la multinacional que la va
comprar, aquesta Alstom que avui està desmantellat precisament el
seu sector eòlic i planteja centenars d’acomiadaments, sinó que van
passar a la Federació de Cooperatives de Treball.
Per això dic que, en certa manera, és natural que fins ara el
moviment cooperatiu s’hagi centrat a salvar, com a mínim, els mobles
i, en canvi, hagi expressat poc la llei que voldria, excepte per
demanar la simplificació dels tràmits per constituir una
cooperativa. Però, comptat i debatut, hi ha una pila de propostes
normatives que cal reclamar que s’introdueixin, unes propostes que,
tot i mantenir el marc regulatori prou ampli perquè se sentin
còmodes la gran varietat de cooperatives actualment existents,
incentivi un model de cooperativisme més participatiu, més implicat
socialment i més innovador que el que la llei vigent i el projecte
fomenten, en sintonia amb una societat cada cop més avançada i
exigent. Tot seguit llisto set propostes en aquesta direcció que, al
meu entendre, fóra bo incorporar a la llei de cooperatives:
– Permetre a l’assemblea de socis debatre sobre tots els assumptes
que siguin d’interès per a la cooperativa i prendre acords
obligatoris sobre tots ells, menys sobre els que siguin competència
exclusiva d’un altre òrgan social, tal com preveu la llei de
societats cooperatives d’Euskadi.
– Instituir una Comissió de Vigilància que vetlli perquè l’òrgan
administrador compleixi els acords i les orientacions de l’assemblea
general, com també estipula la llei basca.
– Atorgar a l’assemblea la competència de poder destituir, si
escau, la gerència de la cooperativa.
– Estipular que cap soci no pot ser reelegit per a un òrgan social
de manera ininterrompuda durant més de deu anys, llevat que els
estatuts de la cooperativa diguin altra cosa.
– Instaurar la participació en els resultats de la cooperativa per
als assalariats que no tinguin o no puguin exercir l’opció de ser
socis, com fa la llei basca.
– incloure noves figures cooperatives d’èxit provat en altres
països com les societats cooperatives d’interès col·lectiu o les
cooperatives d’activitats i emprenedoria, franceses, aquestes
darreres ja incorporades a la llei andalusa.
– Augmentar considerablement el capítol dedicat a la promoció i el
foment del cooperativisme per part de les administracions públiques,
incloent-hi compromisos concrets com ara implantar el cooperativisme
en tots els ensenyaments i difondre’l en els mitjans de comunicació
públics; incorporar les entitats representatives del cooperativisme
en els processos de producció de les polítiques públiques; establir
en les licitacions públiques clàusules que afavoreixin les empreses
democràtiques i amb responsabilitat social, o bé que realitzen el
balanç social; crear una xarxa de gestories, consultories i
assessories que promoguin les cooperatives, i facilitar la
transmissió de les empreses mercantils en procés de tancament als
seus treballadors sota forma cooperativa.
En definitiva, es tracta d’aprofundir en el cooperativisme en
comptes d’aprofundir en la mercantilització, tal com fa el projecte
actual. Com a cooperativista em produeix una certa vergonya aliena
pensar que el Consell de Treball Econòmic i Social de la
Generalitat, en el seu dictamen sobre l’avantprojecte, va haver de
recordar als seus redactors, en teoria experts en cooperativisme,
que “l’Avantprojecte de Llei de cooperatives hauria de tenir en
compte la naturalesa pròpia i singularitat d’aquest tipus de
societats, així com els principis bàsics i característics que les
defineixen, i que a la vegada justifiquen la seva especial
regulació”.
Vivim uns anys en què cada cop més sectors socials miren esperançats
cap al cooperativisme. Cada vegada més gent jove, formada i amb
inquietuds socials veu en la cooperativa una manera eficaç,
democràtica, atractiva i solidària, de resoldre de manera
col·lectiva les pròpies necessitats i les de l’entorn. No els
defraudem. Enfront d’aquest projecte de llei regressiu, hem de
batallar per salvar els mobles, naturalment, però també per
recuperar tota la casa i millorar-la.
http://www.economiasolidaria.cat/?p=451
Aturem la llei de cooperatives
Xarxa d’Economia Solidària
Fa unes setmanes, el govern va presentar al Parlament el projecte de
llei de cooperatives, després d’un procés de redacció accidentat i
poc participatiu. La Comissió en Defensa de les Cooperatives, un
grup heterogeni de persones vinculades al cooperativisme català, fa
una crida al rebuig d’aquesta llei perquè es considera que qüestiona
la naturalesa d’aquest tipus de societat: democràtica, equitativa i
solidària.
Bàsicament, el projecte de llei toca dues línies de flotació del
cooperativisme: la gestió democràtica i el patrimoni col·lectiu. En
el primer cas, es rebaixen les competències de l’assemblea general,
es limiten els drets d’informació dels socis, s’introdueix la figura
de l’administrador únic, a més de permetre la ponderació de vot,
excepte en les cooperatives de treball i consum, entre altres
mesures. Tot plegat, afebleix l’estructura democràtica de presa de
decisions que caracteritza aquestes organitzacions.
Pel que fa al patrimoni, el projecte rebaixa a la meitat les
dotacions obligatòries del fons de reserva, que passa del 30% al
15%, de manera que afebleix la solvència econòmica del projecte
empresarial de la cooperativa. Quant al fons d’educació i promoció
cooperatives, queda en un esquifit 5%, i aquesta retallada debilita
l’aplicació de tres principis cooperatius ─formació, intercooperació
interès per la comunitat─, que són els tres tipus d’activitats a què
s’ha dedicar aquest fons. Aquests només són alguns dels trets
criticables d’aquest projecte, que parteix de la idea d’una
flexibilitat mal entesa, ja que pretén facilitar la creació de
cooperatives precisament descafeïnant el cooperativisme.
Des de la permanent de la XES es considera que aquest text és un pas
més en la mercantilització del cooperativisme i animem tothom a
informar-se i adherir-se al manifest promogut per la Comissió de
Defensa de les Cooperatives, que demana al govern de la Generalitat
la retirada del projecte de llei.
