Si hi penso políticament no entenc d’on surten les ordres per enviar
23 furgonetes de la Policia Nacional i desenes de cotxes plens d’orcos
amb porres a rebentar el cap a tothom que se’ls posés per davant a
València. No entenc què busca qui des de la política ordena aquesta
acció. Vol deixar lliure el carrer per fer-hi l’únic que hi deixen fer,
és a dir comprar? O aturar una protesta que nois i noies de quinze anys
de l’Institut Lluís Vives han portat a terme amb una dignitat que és
l’enveja de tothom arreu dels Països Catalans?
Si hi penso amb tota la fredor del món, em sona a
advertiment. És a dir: “mireu de què som capaços”. “No se us acudeixi
protestar o rebreu perquè si som capaços de pegar menors, àvies i gent
que surt al carrer a fumar, a vosaltres que us queixeu de la nostra
reforma laboral i de al misèria a on viureu tingueu clar que us
esclafarem…”
Si hi penso amb una mica de perspectiva, tenim davant la
vaga dels treballadors i treballadors de TMB a Barcelona i una llei de
vaga que la patronal ha demanat als que segur que els l’aproven. O sigui
que necessiten violència al carrer (després ja veureu que els culpables
són els xavals, quan ho expliqui ‘La Vanguardia’ o Canal 9) i que es
vegi sang, primer per deixar clar que no permetran que a Barcelona
aturem els seus negocis i després perquè la llei de vaga que faran serà
dura, tan dura com la reforma laboral.
I davant d’això què podem fer? Doncs lluitar, sortir al
carrer i deixar-los clar que la reforma laboral no la volem perquè som
persones, i que, sobretot, no tenim por. No tenim por i no ens en fan.
Perquè allò que defensem és just i no ens doblegarem davant l’únic
argument que ells tenen: les porres. Que ho tinguin clar, davant la
dictadura, cal estendre la rebel·lió. I jo la trio pacífica i a partir
de la desobediència civil, pacífica que no inactiva.
Aquest dilluns a València, dimarts a Barcelona, al carrer
fins que s’afoni la dictadura del capital en forma de falsa democràcia
que ens han imposat amb aquest invent dels rics que es diu Unió Europea.
I davant les porres, salut i petons, companys i companyes de València,
estem amb vosaltres!!! Perquè vosaltres som nosaltres i cap porra ens
farà callar!
* Jordi Martí Font és periodista, escriptor i professor de Secundària.
