Qui són els Yes Men
Andy Bichlbaum i Mike Bonanno són els Yes Men, un duo
d’activistes que practiquen el que ells anomenen ‘correcció d’identitat’.
Fent-se passar per portaveus d’importants empreses, donant conferències i
apareixent en els mitjans amb declaracions explosives, posen en evidència a les
grans corporacions. La seva missió, alarmar sobre el perill que suposa que les
grans corporacions dirigeixin el món.
Pretenen ser persones poderoses i portaveus
d’organitzacions prominents, acceptant les invitacions rebudes en les seves
pàgines web per a aparèixer en conferències i programes de televisió; després
usen la seva autoritat recentment adquirida per a expressar la idea que les
corporacions i organitzacions governamentals sovint actuen en maneres
deshumanitzants cap al públic en general.
El seu mètode usualment és la sàtira: fent-se passar
per portaveus corporatius o del govern, solen fer comentaris xocants i
denigrants sobre els treballadors i consumidors, només per a descobrir que, en
comptes de causar sorpresa o enuig, la seva broma és rebuda amb entusiasme o de
forma indiferent per la seva audiència. Els Yes Men s’ha fet passar per
portaveus d’organitzacions tals com l’OMC, McDonald’s, Dow Chemical, entre
altres.
Origen
Els Yes Men són alguns dels fundadors del col•lectiu
artístic i activista RTMark que es va fer famós en 1993 per l’intercanvi de les
caixes de veu de 300 nines Barbie i GI Joe, abans de tornar a posar-los en la
botiga. En 1996 s’havia assolit afegir el joc de simulació SimCopter (més de
80.000 exemplars) dels homes besant-se, el nas i barba de Maxis. Sota el nom de
Yes Men, que han observat en el lloc gwbush.com, que era una versió
lleugerament modificada de la pàgina de George W. Bush Jr., llavors candidat
presidencial, que va comentar sobre el cas dient que era necessari limitar la
llibertat d’expressió. Continuant la “correcció d’identitat”,
s’utilitza el nom antic i es crea el lloc web de l’OMC gatt.org, prou prop del
lloc web oficial de les seves propostes presentades per a les intervencions de
conferències.
El primer documental: The Yes Men (2003)
Direcció: Dan Ollman, Sarah Price i Chris Smith / Durada: 80 min. / Intervenció: Andy Bichlbaum, Mike Bonanno / Producció: Chris Smith i Sarah Price.
The Yes Men és un notable documental realitzat per
Donen Ollman, Sarah Price i Chris Smith que mostra les activitats del grup de
The Yes Men, una organització que intenta demostrar els abusos de les
polítiques comercials globalitzades. La tàctica és simple: Intervenen com
impostores en fòrums internacionals i fins i tot en programes de televisió,
sostenint raonaments delirants freqüentment aprovats o tolerats pels conspicus
assistents a les seves conferències. Amb un estil semblant al de Michael Moore,
es colen en reunions i trobades de megaempresas o organitzacions globals
disfressats de representants de l’Organització Mundial de Comerç, i exposen
davant les càmeres la cobdícia, estupidesa o oberta ignorància de qui ens
governen.
En el documental es veu com, per exemple, en una
reunió de l’OMC proposen eliminar la migdiada a Espanya (!) i són felicitats
per part dels membres. Aquesta és la lògica desplegada a The Yes Men en els
escenaris més inesperats. Una severa conferència a Finlàndia on un suposait especialista
en comerç anomenat Han Hardy Unruh presenta el Futur “dels tèxtils” amb un
increïble AVE (Apèndix de Visualització d’Empleats), fins al projecto
“ReBurger” presentat a un grup d’estudiants que amb estupor escolten com es
proposa reciclar cadàvers humans per a fer hamburgueses en països del tercer
món. El documental és divertit, hipnòtic i ple de suspens. Entre altres coses
demostra que algú decidit i amb un bon Power Point pot demostrar qualsevol
cosa.
El segon documental: The Yes Men Fix the World (2009)
The Yes Men Fix the World / Direcció: Andy Bichlbaum – Mike Bonano / Durada: 1h.24m
“Yes men a l’atac” és un documental protagonitzat per
aquest duet que, fent-se passar per portaveus d’importants empreses, donen
conferències i apareixen en els mitjans amb declaracions explosives que posen
en evidència a les grans corporacions. La seva missió: alarmar sobre el perill
que suposa que les grans corporacions dirigeixin el món; les seves armes,
intel·ligència, enginy, idealisme i, sobretot, un gran sentit de l’humor; el
seu objectiu, crear un sistema millor que el que ens ha tocat viure.
El documental, que va guanyar el Premi del Públic en
l’edició de 2009 del Festival de Cinema de Berlín i que va estar seleccionat a
la Secció oficial de Sundance 2009, mostra l’activisme polític modern d’Andy
Bichlbaum i Mike Bonanno, que no solament consisteix a lluitar per un món més just , sinó també en rodar una
pel·lícula sencera amb l’objectiu de donar a conèixer els problemes del
capitalisme salvatge i predicar amb l’exemple per solucionar-los. Un documental
que us farà riure i també pensar, però sobre tot, teniu garantit passar una
bona estona amb aquest parell d’activistes.
El documental mostra algunes de les seves ‘missions’
més destacables, com la que els va dur a fer-se passar per portaveus de
l’empresa Dow Chemical i reconèixer en els informatius de la BBC la
responsabilitat de l’empresa en la tragèdia de Bhopal -la major catàstrofe
industrial de la història-, prometent indemnitzacions a les víctimes.
Distribueixen el documental, amb subtítols en
castellà, a través de la xarxa P2P BitTorret per tal d’evitar els intents de
censurar les imatges per part d’alguns dels protagonistes.
Enllaç on descarregar-se el documental: http://vodo.net/yesmen
També a you tube posant: Yes men al ataque
http://www.theyesmen.org/
http://theyesmenfixtheworld.com/
Tràiler en anglès:
http://www.youtube.com/watch?v=uRv4CoXQoAQ