Els amos del món es reuneixen aquests dies a Sitges, el Club Bilderberg un selecte club de personatges a l’ombra que dissenyen les polítiques mundials. Un dels lobbies de pressió més importants del món. En les conferències
que organitzen anualment s’hi discuteixen grans línies de política
econòmica que després promouen que s’apliquin als diferents indrets del
món.
Aquests dies es reuneixen a Sitges, on està convocada aquest dissabte 5 de juny una manifestació de protesta per part de l’Assemblea pels drets socials del Garraf, amb sortida a les 11 h. de l’Estació de Sitges, per a exigir que siguin ells, els responsables de l’actual situació
econòmica, representats pel Club de Bilderberg, qui paguin la crisi, i
no el conjunt dels treballadors/es.
L’article que ve a continuació, escrit pel periodista Xavier García, intenta posar una mica de llum sobre aquest perillós club de personatges:
Es reuneixen cada any en un lloc
diferent per exercir com a govern mundial a l’ombra.
Xavier Garcia, periodista i escriptor
Diuen –internet en va ple, encara que costi de creure–
que el selecte (per dir alguna cosa), privatista i fins no fa gaire
secretíssim Club Bilderberg (no més de 130-150 persones de tot el món)
es reuneix a Sitges a primers de juny. Es trobaran en un hotel
(forçosament gran i reservat exclusivament per a ells) a uns dos
quilòmetres de l’anomenada Blanca Subur, davant del mar, per tant, i
envoltats del verd de camps de golf, talment Escòcia.
Es reuneixen cada any en un lloc diferent del món, com
fan des de 1954, i –vés per on– el juny de 2009 es van trobar a Grècia.
Aquest any han escollit Sitges, amb el benentès que a ells –que no volen
saber res, perquè els molesta, de nacions històriques ni d’estats
moderns– tant els fa un lloc com un altre (el món és gran). La qüestió
és que estiguin tranquils per decidir. També es diu que són «els amos
del món», «el govern mundial a l’ombra» (per bé que, ja ho dic,
últimament han sortit o els han fet sortir de l’armari) i, entre altres
coses, els que «decideixen el que governa, empreses i organismes
internacionals executaran».
O sigui que ja només ens faltava aquesta. Entre els
assistents, tots molt ben seleccionats –presidents de govern, caps
d’estat, institucions mundials suposadament “benefactores”, grans
empreses de les finances i l’economia, altes jerarquies militars i
màxims representants dels mitjans de comunicació–, encara s’hi
arrosseguen alguns membres històrics d’aquest club, com David
Rockefeller i Henry Kissinger, hermanitas de la Caridad,
com si diguéssim.
Bé, ja deuen veure per on van els trets. Tanmateix –i
fent honor al pacte de secret que tenen des dels seus orígens–, és més
que probable (segur si no hi ha per entremig un Capità Enciam) que
vostès, l’anomenada però gens tinguda en compte «opinió pública», no
sàpiguen gaire res del que es courà dintre dels espais elegants (no és
cap Pensión Lolita) de l’hotel Dolce Sitges.
Recorden aquella dita dels nostres avis que deia «tiren
la pedra i amaguen la mà»? Doncs comptin que pot passar una cosa
semblant. De fet, aquests nois del Bilderberg –també hi ha algunes
noies, atenent a la quota femenina i al fet de la incorporació de la
dona al treball– ja fa anys que actuen sota aquesta divisa i, justament,
a efectes de divises, no sembla que els hagi anat gens malament.
De manera que, després de La Toja (Pontevedra), on van
reunir-se el 1989 –essent rebuts pel socialista González, a qui devien
convidar pels “serveis prestats” a la causa de la democràcia i la pau al
món–, ara deurà ser el torn per a un altre socialista, a qui seria
estrany (són ben educats i cortesos) que no felicitessin per les seves
últimes accions, ja no cal dir-ho, també en favor de les grans causes de
la llibertat, la democràcia, la pau, el progrés i l’armonia mundi.
I el poble, què? Doncs, excepte uns quants, s’estaran
torrant al sol (si en fa) de les platges sitgetanes, sense saber (a
molts ni els importa) que a prop altres van per feina. Segurament, els
reunits també es distrauran (jugant a golf, sovint arriben idees millors
que les que surten de llargues sessions tancades) i així deurem passar
aquests primers dies de juny, en un dels quals, el 5, es commemora el
Dia Mundial del Medi Ambient, que recorda la Primera Conferència Mundial
de l’ONU dedicada a l’afer, celebrada aquell dia i mes de 1972 a
Estocolm.
Des de llavors –però ja de vint anys abans, com a
mínim–, es pot dir que la realitat mundial s’ha accelerat més que en
tota la seva història anterior. Això conclouen els entesos, i no seré
pas jo, un simple cronista local, qui ho posi en remull. Aquesta
acceleració, en diferents graus, l’hem produïda entre tots, però sempre
n’hi ha hagut uns quants –els autoconsiderats elegits o il·luminats– que
també han considerat que mai no n’hi ha prou, divisa que argumenten amb
el progrés de la tecnologia, la ciència i el diner.
De manera que continuem amb les mateixes, com a mínim
des de l’alta edat mitjana, amb guerres localitzades (que salvaran la
pau en uns llocs, tot condemnant la resta) i treves pactades (que només
serviran per encendre el foc quan els “il·luminats” ho considerin
oportú), però ara amb la diferència que el poder ja
no desitgen que s’estructuri nacionalment, sinó a base d’un
superorganisme que abasti el món, davant del qual les
llibertats individuals i dels grups nacionals haurien de sotmetre’s, amb
l’objectiu, diuen, de contrarestar les tensions humanes. Amb aquest
propòsit –que ni Llucifer seria tan hàbil–, el Club tindrà les seves
sessions: a prop físicament, però tan lluny mentalment.
>>> Article de Xavier Garcia
extret del diari El Punt:
www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/175381.html
