“Les mutilacions genitals femenines exerceixen un control sobre
el nostre cos i la nostra sexualitat”.




“Cap país, cap societat, pot ser lliure si no ho són també
les seves dones i nenes”.

El meu somni amalgama tota una sèrie de qüestions personals i
públiques que van conformant la meva lluita com a ésser humà
preocupat pel funcionament de la societat. Parlo del resultat del
meu treball, de l’esforç pel reconeixement i el respecte que es
mereix la dona, de la igualtat entre homes i dones des d’una
perspectiva intercultural, mantenir la salut per acompanyar els meus
fills en la seva trajectòria vital, de veure la fi de tant de
patiment de les dones al món, sobretot de les dones africanes…

Considero que tots els éssers humans tenim dret a gaudir en
llibertat de la salut. I aquest principi forma part de la meva
lluita i del meu compromís. Des de l’any 1985 que he anat adquirint
diferents responsabilitats com a activista en la defensa dels drets
humans, especialment pel que fa als drets de les dones i de les
nenes africanes, la qual cosa passa necessàriament per l’eradicació
de les mutilacions genitals femenines (MGF), pràctica que representa
un esquinçament físic i emocional en la dignitat de la dona per més
que s’empari en raons tradicionals que ara no podem admetre. He
treballat intensament per proporcionar informació i formació a
diferents professionals sobre comunicació intercultural per tal de
facilitar l’acostament sobre el que representen les MGF. Sense
conèixer els codis de valors africans i l’univers simbòlic que
envolta aquest costum és impossible combatre’l de manera eficaç, per
més sensibles que siguem a les seves conseqüències en el cos de la
dona.

Cal també proporcionar bona informació i formació a la comunitat que
té interioritzada aquesta pràctica, la qual cosa vol dir posar a
disposició eines perquè es convencin dels perjudicis que provoca en
la salut física i psíquica de les nenes. En aquesta línia és
important la capacitació de les dones perquè se sentin capaces de
gestionar els forts conflictes que tenen amb elles mateixes, i, per
tant, el meu paper és el de fer d’interlocutora i de pont, saber-les
escoltar perquè es puguin expressar en confiança i crear espais de
diàleg i reflexió per ajudar en el canvi. Per abolir les MGF.

Aspiro i lluito per un món millor en què les dones africanes arribem
a obtenir reconeixement social, llibertat de moviments, autonomia
plena per prendre les pròpies decisions i per prendre consciència
que les MGF són una imposició i un control sobre el nostre cos i la
nostra sexualitat. Reclamo que s’accepti el paper de la dona com a
motor de progrés i de canvi, també de mentalitats.

El reconeixement dels meus drets com a dona i com a persona va al
costat del reconeixement de la dignitat de tots els éssers humans
sense cap factor excloent, del respecte en les relacions i de la
participació activa en la millora de la societat al costat de moltes
altres persones que també hi posen el seu gra de sorra dia a dia. Fa
molts anys, en un altre país, ja em vaig iniciar sent molt jove en
la reivindicació dels meus drets. Actualment puc dir que sóc la dona
que he volgut ser, que tinc les meves opinions i prenc les meves
decisions, superant tota mena de barreres i buscant camins que em
permetin avançar. Conec els meus errors i els sé rectificar, la qual
cosa és per a mi una valuosa font d’aprenentatge.

Estic contenta d’haver arribat on sóc, d’exercir i viure les
oportunitats que m’ha donat la vida després d’haver-hi posat un gran
esforç, d’haver patit les dificultats pròpies d’una persona que va
arribar a Catalunya l’any 1974, sent pràcticament una adolescent, i
que ha anat creixent i conquerint els seus drets i llibertats al
costat d’una societat que es desempallegava d’una dictadura. D’una
persona negra, i a més immigrada i a més dona. He sentit tota la
vida i sento encara un fort estímul per rebel·lar-me contra les
injustícies i sobretot les pràctiques que lesionen la dignitat dels
éssers humans.

Somio poder continuar treballant per a l’obtenció de la plena
igualtat entre homes i dones, i molt en concret, per l’eradicació de
les mutilacions genitals femenines que encara posen en perill la
vida de moltes nenes i les denigren amb la marca de la dependència i
la submissió. Cap país, cap societat, pot ser lliure si no ho són
també les seves nenes i dones. La seva llibertat és un acte de
justícia personal però també una necessitat ben real per al
desenvolupament col·lectiu. Cada dia em sento orgullosa de les dones
africanes que ho van aconseguint.

* Fatou Secka, és presidenta de l’Equip de Sensibilització sobre
la Mutilació Genital Femenina (Equis-MGF) i membre de les entitats
SOS Àfrica i Afrosocialista. Article publicat al diari El Punt
Avui.

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/5-societat/672787-els-drets-de-les-dones-africanes.html