Les famílies Carceller i Godia són dues de les més poderosesdels Països Catalans i, com a tals, apareixen al rànquing de
fortunes de la revista ‘Forbes’. Han bastit uns imperis
empresarials enormes gràcies a uns patriarques estretament
vinculats a la dictadura franquista i, darrerament, s’estan
veient afectades per escàndols judicials, sota acusacions
d’haver utilitzat complexos entramats societaris per evadir
milions d’euros. Riqueses d’origen fosc que exploten a fons els
privilegis de l’1% en detriment del 99% de la societat.
Una fortuna monumental, sorgida gràcies al franquisme i esquitxada
judicialment per escàndols de frau fiscal els darrers mesos. Les
nissagues Carceller i Godia comparteixen tots aquests trets, a banda
de controlar amplíssimes carteres de societats. Les acusacions
recents d’intentar esquivar la legalitat per pagar menys impostos
han tingut un ressò mediàtic important, fet que contrasta amb el
tractament exquisit que reben habitualment els Godia per part dels
mitjans de l’establishment i amb la discreció i opacitat que
caracteritza els Carceller.
Fa unes setmanes, l’edició espanyola de la revista Forbes va
publicar el llistat de les cent riqueses principals de l’Estat
espanyol, entre les quals n’hi ha 42 originàries dels Països
Catalans. Òbviament, els cognoms Carceller i Godia apareixen al
rànquing. Demetrio Carceller Arce, l’actual president de Damm, ocupa
l’onzena posició entre les fortunes nostrades, amb un patrimoni de
1.150 milions, segons els càlculs de la publicació. Una mica més
avall, al lloc 22, hi trobem les germanes Carmen i Liliana Godia,
que, entre altres coses, són accionistes d’Abertis. La seva riquesa
s’eleva a 700 milions d’euros.
El que no ha fet Forbes és gratar a l’origen qüestionable –si no
directament fosc– d’algunes de les fortunes. Ni tan sols ha detallat
els escàndols fiscals que han protagonitzat els darrers anys algunes
de les persones que figuren al llistat. Si ho hagués fet, els
Carceller i les germanes Godia haurien quedat ben retratats.
La fiscalia contra Liliana Godia
L’hereva de la nissaga Godia, Liliana, el seu marit, Manuel
Torreblanca, i el seu cosí, Javier Amat, van haver de comparèixer en
seu judicial el 23 de juliol en qualitat d’imputats per frau. El
fiscal els acusa d’haver comès catorze delictes fiscals, de
defraudar 5,7 milions d’euros i de “burlar sistemàticament” el
pagament d’impostos entre els anys 2007 i 2011. Segons l’acusació,
s’haurien aprofitat de societats vinculades a ells –com BCN Godia
SL, Doplette SL i Barcel Euro SL– per fer passar despeses
“estrictament personals i familiars” per despeses d’empresa sense
pagar els impostos corresponents a la renda i el patrimoni. A la
compareixença, no van declarar, sinó que es van limitar a entregat
un escrit al jutge on es desvinculaven de la gestió dels seus
impostos.
Judici oral als Carceller
En el cas de la família propietària de Damm, el jutge de l’Audiència
Nacional Pablo Ruz va dictar el dilluns 4 de novembre l’obertura de judici oral contra
l’actual president de la companyia, Demetrio Carceller Arce, i el
seu predecessor i pare, Demetrio Carceller Coll. Ruz, que va atendre
la petició emesa el 3 d’octubre per la Fiscalia Anticorrupció, va
imposar una fiança de responsabilitat civil de 253,6 milions al
president de la cervesera a qui acusa, juntament amb el seu pare, de
diversos delictes fiscals i blanqueig de capitals. En el cas de
Demetrio Carceller Coll la fiança s’eleva a 511,2 milions. També va
dictar l’obertura de judici oral i la imposició de fiances
milionàries per a José Luis Serrano Flórez, home de confiança del
patriarca de Damm, i a l’advocat del despatx Pretus de Barcelona
Gabriel Ignacio Pretus Labayen.
El procés judicial contra la família Carceller s’arrossega des de fa
diversos anys, fins al punt que l’Audiència Nacional va decidir
sobreseure’l el 2011 perquè no va trobar indicis d’evasió i, ara fa
un any, la Fiscalia de Delictes Econòmics de Catalunya va decidir
arxivar les diligències amb l’argument que els fets, que havien
estat denunciats per un grup de particulars, no constituïen delicte.
El 12 de setembre, però, el magistrat de l’Audiència Nacional Pablo
Ruz va concloure que hi havia prou raons per jutjar els Carceller,
pare i fill, per frau fiscal i blanqueig de capitals, decisió
reforçada per l’escrit d’acusació que li va remetre la fiscalia
Anticorrupció tres setmanes més tard.
Ruz xifra en 72,04 milions d’euros el frau comès per Carceller Coll,
que es reparteix entre els 42,34 milions corresponents a l’IRPF no
abonat entre els anys 2001 i 2009 i a 29,69 més amb relació a
l’Impost de Patrimoni. A l’escrit d’Anticorrupció es conclou que
l’expresident de Damm, entre altres companyies, ha estat “simulant
residir fora de l’Estat espanyol, en concret a Portugal i el Regne
Unit, amb la finalitat de ser considerat no resident i, d’aquesta
manera, eludir el compliment de les seves obligacions (fiscals)”.
Segons el fiscal, Carceller Coll i la seva dona viuen, en realitat,
a Madrid i a Galapagar, un municipi situat al nord de la capital
estatal.
El text d’Anticorrupció afegia que l’empresari fa més de tres
dècades que oculta activitats a hisenda a través d’un complicat
entramat societari i blanquejant diners obtinguts amb inversions no
declarades. A la xarxa, hi figuren empreses radicades a paradisos
fiscals, com ara Panamà, Luxemburg, les Antilles Neerlandeses o
l’arxipèlag portuguès de Madeira. De fet, alguns mitjans financers
apunten que el frau comès per Carceller ascendiria a diversos
centenars de milions d’euros durant els darrers trenta anys, tot i
que el procés que instrueix Pablo Ruz se centra només en el període
2001-2009.
Per tot plegat, Anticorrupció atribueix a Carceller Coll 13 delictes
contra la Hisenda Pública i un de blanqueig de capitals, pels quals
reclama 48 anys de presó -tot i que no hi entraria en tenir més de
80 anys- i una multa total de més de 310 milions d’euros. Al seu
fill, el considera “col·laborador necessari” per gestionar
“directament i conjuntament” amb ajuda d’assessors “totes les
inversions del seu pare” i el considera responsable de quatre
delictes contra la hisenda pública i un de blanqueig de capitals. La
pena sol·licitada en aquest cas és de catorze anys de presó i una
multa global de prop de 120 milions.
Vincles amb la dictadura
Si les famílies Carceller i Godia apareixen al rànquing de gent
milionària de Forbes i protagonitzen presumptes fraus fiscals
milionaris és gràcies a l’actuació durant la dictadura franquista de
Demetrio Carceller Segura –l’avi de l’actual president de Damm– i
Francisco Godia Sales, pare de Liliana i Carmen. Ambdós formen part
dels anomenats catalans de Franco i apareixen retratats com a tals
al llibre del mateix nom d’Ignasi Riera (Plaza y Janés, 1998).
Nascut a un poble de Terol, Demetrio Carceller Segura va ser un dels
fundadors de la Falange i era amic de José Antonio Primo de Rivera.
Abans de la Guerra Civil Espanyola, va participar en la creació de
Campsa i Cepsa. Durant la contesa bèl·lica, va jugar un paper clau
per aconseguir els subministraments de carburant que demandaven els
sectors colpistes i, ja en dictadura, l’octubre de 1940, va ser
nomenat ministre d’Indústria, càrrec que ocuparia fins al juliol de
1945. En aquella època, impulsa la creació de l’Institut Nacional
d’Indústria (INI).
Són anys d’autarquia en què, segons ha escrit l’historiador Josep
Fontana, “cap dels negocis, empreses, indústries, comerços, permisos
d’importació, d’explotació, (…) no es pot dur a terme sense
comptar amb el beneplàcit de Demetrio Carceller”, per les mans del
qual van passar “milers i milers de milions de pessetes”, però no
sense deixar “peatge”. Ras i curt, amb ell, s’institucionalitza la
corrupció a gran escala del franquisme. Quan retorna a l’activitat
privada, es lucra amb Cepsa, la companyia energètica Hidrocantábrico
i el Banco Herrero.
Aquest imperi familiar, edificat a l’escalf de la dictadura,
l’amplia el fill, Carceller Coll, que es fa amb el control de Damm i
la petroliera canària Disa. La tercera generació ha engrandit
l’empori i, actualment, la família és l’accionista de referència a
Damm, on controla el 41,6% del capital – una participació valorada
en 450 milions– a través de Disa i la societat instrumental
Seegrund; la constructora Sacyr; i Pescanova, entre d’altres.
Durant anys, els Carceller havien amagat el seu pes real a Damm,
fins que recentment es va descobrir que Seegrund, que té el 13,9% de
la cervesera, també està sota el seu control, atès que és filial
d’una societat domiciliada a les Antilles Neerlandeses que, alhora,
és subsidiària de Financera Internacional, amb seu al paradís fiscal
de Panamà i controlada al 100% per la família. Demetrio Carceller
Arce té càrrecs a més d’una vintena de societats i, entre d’altres,
és vicepresident de Sacyr i Ebro Food i copresident de Cacaolat, on
Damm es reparteix el control amb Cobega, el hòlding de la família
Daurella.
Pilot i amic de Porcioles
Francisco Godia va ser l’oficial més jove de l’exèrcit de Franco
durant la Guerra Civil i, posteriorment, es va fer popular com a
pilot de cotxes durant el franquisme. Va aprofitar els seus bons
contactes amb el règim per edificar un imperi empresarial.
Estretament vinculat a Josep Maria Porcioles, alcalde de Barcelona
durant setze anys (1957-1973), i a Juan Antonio Samaranch, va fer
fortuna amb negocis immobiliaris i amb Iberpistas, una societat
nascuda de l’autopista madrilenya Villalba-Adanero que va rebre un
suport decisiu de la dictadura, que li va donar la construcció del
primer túnel de Guadarrama. Iberpistas és l’origen de l’actual
participació de les germanes Carmen i Liliana Godia a Abertis, on
controlen gairebé el 8% del capital, fet que els ha reportat uns
ingressos en dividends de 66 milions d’euros cadascuna els darrers
dos anys.
Considerada una de les dones més poderoses de Barcelona, Liliana
Godia presideix la Fundación Godia –que gestiona la col·lecció d’art
heretada del seu pare– i també controla la inversora BCN Godia, amb
presència en més d’una vintena de societats, la majoria lligades al
totxo. Fins fa uns mesos, tenia un 25% de l’Hotel W (o Vela),
participació que es va vendre al fons sobirà de Qatar per 50
milions.
Godia i Carceller. Carceller i Godia. Dues famílies franquistes que
van aprofitar la dictadura per bastir uns imperis que han engrandit
en democràcia. Si el seu origen és més que qüestionable, les seves
pràctiques actuals són qualsevol cosa menys exemplificants. Enmig
d’una crisi cada cop més eterna i on les retallades aboquen un
percentatge cada cop més significatiu de la població a la pobresa,
elles són notícia per gaudir d’entramats societaris que només
busquen pagar menys impostos. Privilegis de l’1%, que acumula
milions i comparteix glòria al rànquing de Forbes.
*Article del periodista Marc Font Ribas publicat al número 337
del setmanari DIRECTA, 6 de novembre de 2013.
http://periodistaitinerant.blogspot.com/2013/11/els-escandols-milionaris-dels-carceller.html
