“Fronteras invisibles” és un curt sobre les redades policials massives contra immigrants que es produeixen quotidianament en els carrers de les ciutats de l’Estat espanyol, de forma especial a Madrid, sense cap cobertura legal, ja que la lleiprohibeix les redades indiscriminades i les detencions en comissaria a persones
documentades que no han comès cap delicte.
>>> Podeu veure el documental a:
http://www.youtube.com/watch?v=jw2JiC9yvLw&feature=fvst
Sobre aquest tema, resulta útil la lectura d’aquest article publicat a la revista Diagonal:
Controls policials
a persones immigrants: una pràctica il·legal i silenciada
José Miguel Sánchez
Tomás, professor de Dret Penal i membre de Inmigrapenal
Tot i que la llei
prohibeix les redades indiscriminades i les detencions en comissaria a persones
documentades que no han comès cap delicte, els controls policials
d’identificació sistemàtics en vies i espais públics són el principal
instrument operatiu del Ministeri de l’Interior per a l’expulsió dels ciutadans
estrangers en situació irregular. La realitat d’aquests controls, i que la seva
finalitat exclusiva és la localització d’aquests ciutadans estrangers, resulta
incontrovertible. El Ministeri de l’Interior ha negat amb reiteració, fins i
tot en seu parlamentària, la seva existència. La seva realitat, no obstant
això, ha estat confirmada pels sindicats policials, qui es van dirigir al
Consell de Policia per a manifestar la seva preocupació per les garanties
jurídiques dels policies i per la pràctica policial d’identificacions massives
i indiscriminades en la via pública.
Per quina raó el
Ministeri de l’Interior nega l’evident? Són controls il·legals i ho saben. La
Llei Orgànica per a la Protecció de la Seguretat Ciutadana autoritza a la
Policia perquè, en l’exercici de les seves funcions d’indagació o prevenció,
requereixi la identificació de les persones. Ara bé, la realització de controls
massius i indiscriminats d’identificació en llocs públics només queda
autoritzada quan hi hagi constància de l’existència d’un delicte causant de
greu alarma social i la seva finalitat exclusiva sigui la de descobrir als seus
autors per a detenir-los i recaptar proves d’aquest delicte. Fora d’aquests
concrets pressupostos, no és possible instal·lar controls policials
d’identificació massiva com els que acostumem a veure en les nostres ciutats a
la caça de l’immigrant en situació irregular.
Alarma social
És evident que
qualsevol operatiu muntat en un intercanviador de transport o en espais públics
freqüentats per determinades comunitats d’immigrants, que només es requereix la
documentació a aquelles persones que, per determinats trets ètnics o racials,
se sospita que no són nacionals, no és un operatiu de policia judicial en
recerca dels responsables d’un delicte que causi greu alarma social. És una
actuació de policia administrativa en recerca d’eventuals infractors de la
legislació d’estrangeria freturosa de la més mínima cobertura legal.
El més greu està
per arribar. A la falta de cobertura legal se suma que l’actuació d’aquests
operatius, seleccionant les persones a identificar només pels seus trets
ètnics, suposa un greu atemptat a la prohibició de discriminació racial de
l’article 14 de la Constitució. El recent dictamen del Comitè de Drets Humans
de Nacions Unides de 17 d’agost de 2009 (Comunicació núm. 1493/2009) va
condemnar a l’Estat espanyol al considerar que aquest tipus d’actuacions són
racialment discriminatòries. El dictamen fa exprés que, quan s’efectuen
requeriments d’identificació, les meres característiques físiques o ètniques no
han de ser preses en consideració com indicis d’una possible situació il·legal
en el país i que tampoc han d’efectuar-se de manera tal que només les persones
amb determinats trets físics o ètnics siguin seleccionades per a la
identificació. Això es justifica no només perquè afecta negativament a la
dignitat de les persones afectades, sinó perquè, a més, és una conducta que
contribueix a la propagació d’actituds xenòfobes entre la població en general i
resulta contradictòria amb una política efectiva de lluita contra la discriminació
racial.
No és possible que
Interior utilitzi dreceres vulnerant els drets garantits per la Constitució amb
el pretext d’una major eficàcia en la política migratòria. El ministeri fiscal
i el poder judicial no poden mirar per a l’altre costat mentre es lesionen
drets fonamentals i som assenyalats per això des d’instàncies internacionals.
La Llei Orgànica d’Estrangeria estableix que els immigrants han de conèixer i
respectar els valors i drets constitucionals. Cal predicar amb l’exemple.
Queixa sense resposta
La queixa
presentada davant el Ministeri de l’Interior i davant el Defensor del Poble pel
caràcter il·legal de les redades massives contra immigrants encara no ha tingut
resposta. El dia 1 de febrer el grup de juristes Inmigrapenal i la xarxa Ferrocarril
Clandestino van presentar la queixa, amb el suport de 140 associacions, en la
qual exigirien una compareixença pública del Ministeri per a anunciar la
revocació de les circulars que ordenen la detenció preventiva d’immigrants
sense regularitzar i la fi de les redades.
