“Pels taurons financers i els seus titelles polítics un habitatge només és una mercaderia.”“Construïm alternatives necessàries sense les quals milers de persones viurien ara al carrer.”
Durant els darrers cinc anys, més de vuitanta-vuit mil execucions
hipotecàries s’han dut a terme a Catalunya. Només els tres primers mesos
del 2013, entre hipoteques i lloguers, s’han produït més de quatre mil
cinc-cents desnonaments al Principat, és a dir, més de cinquanta
desnonaments al dia, més de cinquanta vides trencades cada vint-i-quatre
hores, més de tres-centes cinquanta famílies traumatitzades a la
setmana, més de mil cinc-cents actes de violència econòmica al mes
comesos pels responsables de la crisi contra les seves víctimes.
Davant la magnitud esfereïdora d’aquestes xifres, a la Plataforma
d’Afectats per la Hipoteca (PAH) no podem permetre’ns el luxe de tenir
desitjos, anhels o somnis. No tenim temps. El que sí que tenim és la
força inesgotable de milers de persones treballadores fartes de
proposar, de demanar, de suplicar que es posi fi al tràgic absurd d’un
sistema que permet i estimula el robatori desfermat d’una elit financera
corrupta i impune que s’atipa i s’engreixa de forma obscena amb els
fruits del treball, l’esforç i el patiment de la gent de baix, aquella
sobre la qual els de dalt han construït les seves fortunes i els seus
castells de sorra i a la qual, un cop esgotada, pretenen abandonar a la
seva sort.
Ja no esperem pas res d’unes institucions i un sistema que han demostrat
una vegada i una altra que no tenen cap interès a fer els passos
imprescindibles per posar fi a una situació d’emergència habitacional i
social absoluta. No esperem res d’un govern més preocupat per entregar
milers de milions als seus patrocinadors i aliats de la banca que per la
situació dramàtica de totes aquelles famílies que viuen tan sols
gràcies a les xarxes de solidaritat popular i ciutadana que hem anat
forjant impel·lits per la necessitat i per la convicció. Ja no volem
saber res de les eternes promeses de solucions, de les constants crides a
la calma i a la paciència d’aquells per als quals sempre hi ha temps
perquè desconeixen la pressa inhumana de l’exclusió social.
A la PAH ja no ens interessa res de tot això. Al nostre moviment
construïm alternatives, creem les solucions que són necessàries i sense
les quals milers de persones viurien a hores d’ara al carrer. La PAH, a
través de l’alliberament dels habitatges en mans d’una banca
pràcticament nacionalitzada (amb els diners de tots), suposa el retorn
del sentit comú i dels drets més bàsics al nucli del debat polític.
Perquè mentre que pels taurons financers i els seus titelles polítics un
habitatge no és més que una mercaderia, una cosa abstracta absent de
qualsevol característica humana més enllà del benefici que en poden
extreure, per la PAH un habitatge és precisament això, un habitatge: un
lloc on viure, on arrecerar-se i trobar aixopluc, on crear una família,
on riure, on estimar, un habitatge és un lloc on esdevenir persones.
Als blocs alliberats per l’Obra Social de la PAH hi viuen ja centenars
de membres del moviment, nens i adults, famílies senceres, però sobretot
s’hi allotgen comunitats. L’Obra Social no és només una solució
d’emergència per a aquelles persones que es veuen condemnades al carrer
per la cobdícia bancària, no és només una segona oportunitat per tornar a
començar, no és només la casa de la Laura, de l’Antonio, del Miguel, de
l’Esther o d’en Yussef, és també un model nou (i a la vegada molt
antic) de convivència. És una iniciativa que pretén recuperar la
solidaritat i la intimitat dels barris populars, la proximitat d’uns
veïns que no són només desconeguts amb qui compartir l’ascensor i xerrar
del temps, sinó companys i amics disposats a defensar els seus i els
teus drets (que són els drets de tots) en qualsevol moment. L’Obra
Social de la PAH és un hort comunitari que alimenta deu famílies, és
buscar la suficiència energètica amb plaques solars que escalfin l’aigua
a l’hivern i és també un sopar preparat per tots els pares i mares on
els nens del bloc juguen plegats al pati de darrere perquè ja no tenen
por.
A la PAH volem llibertat per poder viure les nostres vides lliures de
l’esclavatge financer, volem llibertat per poder encarar el futur de les
nostres famílies amb la certesa que aquest futur existeix i és digne de
ser viscut, volem un habitatge digne per a tothom, sense excepcions.
Exigim ser tractats com a éssers humans i farem el que calgui per
aconseguir-ho. De fet, ja ho estem fent.
* Article d’Albert Jiménez, portaveu de la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) a Sabadell, publicat al diari El Punt Avui.
