L’agressió en contra de l’embarcació amb ajudahumanitària del moviment “Free Gaza” (Llibertat per a Gaza) el dilluns
31 de maig és un atac completament injustificat en contra d’un vaixell
amb ajuda humanitària, resultant d’aquest atac almenys 10 morts -Els
“amics” d’Israel, tant a Europa com als EUA, tindran greus dificultats
aquesta vegada per rentar les mans ensangonades del sionisme.
“Israel ha
de ser com un gos rabiós, massa perillós com per ser molestat”
(Moshe Dayan, general israelià)
Quina manera més precisa per resumir la naturalesa de
l’Estat israelià, que la comparació amb un gos rabiós feta alguna vegada
per el militar sionista Moshe Dayan! Des de fa sis llargues dècades
l’Estat d’Israel esquinça amb les seves mossegades hidrofòbiques el cor
de l’Orient Mitjà, desplaçant, bombardejant, assassinant, torturant,
violant i amenaçant. El seu rol és el del fidel gos guardià que
protegeix violentament els interessos dels seus amos a Washington i Tel
Aviv.
Aquest gos rabiós no es deté davant de res: falsifica passaports dels
seus “amics europeus” perquè els seus agents puguin desplaçar-se com a
turistes per Orient Mitjà assassinant dirigents palestins; utilitzen a
vista i paciència de tot el món armes químiques prohibides com el fòsfor
blanc en contra d’objectius civils; imita la “planificació urbana”
nazi-feixista convertint els enclavaments palestins en verdaders guetos
emmurallats; afamega la població de Gaza amb un bloqueig criminal;
amenaça constantment amb una guerra de proporcions apocalíptiques a
l’Iran; bombardeja escoles repletes de nens que són esbocinats amb
brutal sadisme.
Amb cada nova agressió la cara real de l’Estat racista,
terrorista i colonialista d’Israel es fa cada vegada més nítida i els
indecisos es veuen forçats a prendre posició o continuar justificant
l’injustificable.
Però l’agressió en contra de l’embarcació amb ajuda
humanitària del moviment “Free Gaza” (Llibertat per a Gaza) avui dilluns
31 de maig és sense cap dubte la gota que fa vessar el vas. L’atac
completament injustificat en contra d’un vaixell amb ajuda humanitària,
resultant d’aquest atac almenys 10 morts, és alguna cosa senzillament
una abominació increïble [1]. No és que sigui la primera vegada que
Israel bombardeja els qui porten ajuda humanitària. Recordem que durant
l’agressió a Gaza a finals del 2008 i començaments del 2009 ja havien
bombardejat camions i instal·lacions amb ajuda humanitària de la Creu
Roja i de l’ONU. Però com tals actes van ocórrer al mig de violents
bombardeigs, la coartada de l’error, del “dany| col·lateral”, es va
poder esgrimir sense ocasionar major escàndol davant de la hipòcrita
“comunitat internacional”. Però l’agressió en contra d’aquesta flota
humanitària és alguna cosa veritablement injustificable: va ser un atac
artero, astut, covard, en contra d’una embarcació civil que no
representava cap amenaça a les forces israelianes. Cert és que van
sortir immediatament a dir que aquesta matança va ser resposta a
agressions de l’embarcació humanitària -però aquestes explicacions
matusseres ja no convencen ningú.
Els “amics” d’Israel, tant a Europa com als EUA, tindran
greus dificultats aquesta vegada per rentar les mans ensangonades del
sionisme.
Obama? Obama “lamenta” aquesta matança, sens dubte, però
no la condemna. Els EUA porten lliurant sis dècades condolences al
poble palestí, lamentant els innombrables actes terroristes del
sionisme, mentre la corrupta autoritat palestina és satisfeta amb
prebendes i promeses d’un futur Estat sectari. El secretari d’assumptes
exteriors britànic William Hague, utilitzant un llenguatge conciliador
semblant al d’Obama, “deplora” aquest nou acte de violència gratuïta,
afanyant-se a dir que la seva posició és la de no recomanar accions com
la d’aquesta flota humanitària pels “riscs” que enfronten – declaració
que, encara quan no sigui una condemna d’Israel, constitueix un
reconeixement implícit de la naturalesa terrorista de l’Estat d’Israel.
Mentrestant, el Consell de Seguretat de l’ONU està en sessió per aquest
esdeveniment, sota una creixent pressió de diversos països del món que
reclamen una condemna i investigació independent. Les condemnes ja han
començat a ploure des de Llatinoamèrica a Àsia, amb exercicis militars i
gires diplomàtiques suspeses, amb amenaces de tallar relacions
diplomàtiques, encara quan els sempre “cautelosos” amics del Nord
vulguin continuar fent-se els beneits. La reacció més dura ha estat de
moment provinent de Turquia, país d’origen de la majoria de les víctimes
d’aquesta agressió. Entre altres coses, hi ha pressió cap al Consell de
Seguretat perquè prengui les mesures necessàries per aixecar el
bloqueig a Israel -considerant la tradicional tolerància d’occident als
actes més criminals i odiosos del sionisme (amb la Unió Europea fins i
tot reforçant els llaços comercials amb Israel posteriorment a la
carnisseria de Gaza sense cap vergonya), és difícil pronosticar en què
acabarà tot això.
El cert, és que amb aquesta nova agressió Israel
demostra, una vegada més, la seva naturalesa terrorista, bel·licosa i
militarista, i pel que sembla la tolerància del món davant dels seus
crims ja comença a acabar-se. Sabem que els propagandistes barats del
sionisme començaran a agitar novament el cucut del ” antisemitisme” per
tractar de desviar l’atenció de la matança i evitar la crítica a les
seves accions guerreristes. Però ja a ningú no importen els udols del
gos rabiós. I encara que Europa i els EUA continuïn fent oïdes sordes
davant de les troballes de l’informe Goldstone sobre crims de guerra
israelians i boicotejant les seves recomanacions; encara quan continuïn
mantenint un vergonyós silenci davant d’aquestes atrocitats, cada vegada
són més les veus que comencen a qüestionar el tema tabú del “dret a
l’existència d’un Estat sectari jueu”. Mentre subsisteixi aquest Estat
colonialista, no hi haurà pau en Orient Mitjà . La pau només serà
possible amb la unificació de tots els pobles de l’Orient Mitjà (inclòs
els jueus) en una àmplia federació que doni l’esquena a l’herència de
les particions colonials. Israel és una enorme pedra a la sabata per a
aquest projecte -i l’alliberament del poble palestí és una peça clau per
assolir l’harmonia en una regió fins ara caracteritzada per la
violència cega induïda a control remot per l’imperialisme.
La perillositat del gos rabiós no pot ser subestimada,
com ho recorden recentment les amenaces de boicotejar les iniciatives
partint del Tractat de No Proliferació Nuclear per assolir un Orient
Mitjà sense armes nuclears [2]. Mentre aquest gos udola a la lluna pels
presumptes plans nuclears de l’Iran, passa per alt que el país de
l’Orient Mitjà que efectivament té armes nuclears (almenys 150 ogives
segons Jimmy Carter) són ells, Israel. I no és que senzillament no
estiguin disposats a desfer-se d’aquest arsenal -han deixat en clar que
estan disposats a utilitzar-lo en més d’una ocasió, i han buscat
compartir aquest perillós armament amb altres països amb règims
d’ultradreta demencial com la Sud-àfrica d’èpoques de l’Apartheid (amb
la qual Israel ha estat comparada recentment) [3].
No ens oblidem que un gos rabiós ni sent raons ni
s’espanta amb resolucions d’organismes internacionals. Un gos rabiós ha
de ser controlat, abans que res, mitjançant la força: en aquest cas,
mitjançant la lluita dels mateixos palestins que dia a dia desafien el
segon exèrcit més poderós del món. Que l’horror que ja comença a
convertir-se en protestes massives a tot el món cedeixi el pas al que
veritablement necessitem ara com ara: solidaritat activa amb la
resistència palestina. Solidaritat activa amb la causa de l’alliberament
del poble palestí.
José Antonio
Gutiérrez D.
31 de Maig, 2010
[1] http://news.bbc.co.uk/2/hi/world/middle_east/10195838.stm
http://electronicintifada.net/v2/article11305.shtml
[2] Irish Times, 31 de Maig, 2010
[3] http://www.guardian.co.uk/world/2010/may/23/israel-south-africa-nuclear-weapons
http://www.anarkismo.net/article/16758
José Antonio
Gutiérrez Danton és investigador i analista del “Latin American
Solidarity Centre” d’Irlanda, militant llibertari natural de Xile,
col.labora amb el Frente de Estudiantes Libertarios. Actualment resident
a Irlanda, milita en l’organització Workers Solidarity Movement (WSM).
Participa en la publicació de Santiago “Hombre y Sociedad” i contribueix
habitualment en el portal web www.anarkismo.net
