Els exagerats recaptadors de la Societat General d’Autors d’Espanya maiperdonen a ningú. Fins i tot cobren dels actes benèfics i solidaris.
Tots són comminats a pagar “drets d’autor”. I amenaçats amb mesures
dures si no ho fan immediatament. La capacitat de la SGAE per a gratar
euros és una cosa digne de millor causa. Però el que se sospitava s’ha
complert. En realitat la SGAE era una Cosa Nostra amb deliris de
grandesa. Compren palaus i castells. Neden en diners. El pasdoble torero
dóna molt de si, igual que el cinema infumable i subvencionat amb els
impostos del contribuent.
Ara, precisament, l’Audiència Nacional ha pres cartes en la sospita de
tant afany de lucre. Ha regirat papers en la tresoreria d’aquesta
entitat de cobradors. En el cau de la SGAE caminen al·lucinant en colors,
donada la inaudita gosadia del jutge; ha decidit processar a la cúpula
directiva d’aquesta polèmica oficina “per malversació i desviament de
fons, a més de la falsedat de document públic”. Quin estiu, el de l’any
2.011. La cançó de l’estiu és el rock de la presó.
Les recents eleccions van donar com guanyador repetitiu a Teddy
Bautista. El mateix magistrat instructor ha arribat a la conclusió que
aquestes eleccions van ser “preparades” des de dintre. Bautista ha fet gran
carrera burocràtica en la SGAE. Quan va ser cantant del grup “Los
Canarios” el seu major èxit va ser “Pippermint frappé,” i també va tenir
certa fama la cançó “Ponte de rodillas”. Olorava ja des de llavors a
alcohol i penitència. Però abans de posar-se de genolls alguns “sgaes”
van gaudir de la bona vida, basada en el cànon digital i altres
generoses canongias. Dóna’m blat i diga’m pardal.
Resulta que la pròpia ministra del ram, Angeles González Sinde està
inclosa en aquesta xarxa. És jutge i part amb la SGAE en la seva
defensa a ultrança de l’aplicació rigorosament contra les descàrregues
per Internet. La ministra-guionista s’ha mostrat partidària agressiva de
posar-li portes a la navegació pel ciberespai.
En el sumari obert per l’Audiència Nacional ja s’admet una apropiació
sistemàtica de bona part dels fons que la SGAE reparteix amb el
ministeri de Cultura. Ho van fer mitjançant la creació d’una xarxa de
societats fantasma. Una trama molt lucrativa. G. Sinde no dimiteix, no
està contemplat en el seu guió. Però hauria de fer-ho per vergonya
simple.
Un altre que tal balla és el paladí de la SGAE que porta per nom de
guerra Ramoncín. El terror de les descàrregues internautes i querellador
compulsiu contra els practicants d’aquesta activitat. Quines emocions
estarà sentint el rei del pollastre fregit, quan veu com la llei s’emporta
per davant als seus col·legues? D’antuvi, sol·licita noves eleccions
però no demana càstig exemplar de talego per als culpables. Diu que no
s’assabentava de res.
Som a l’Espanya paradís de la picardia, però també la dels refranys
al·lusius a la mateixa. “L’avarícia trenca el sac” és un d’ells.
