“Que els immigrats siguin tractats amb justícia i igualtat i sensecap mena de paternalisme.
Parlo de drets i no de favors susceptibles de ser manllevats sota el
pretext de la crisi”.
Les migracions des de sempre han consistit en desplaçaments de
persones, de forma voluntària o no, d’un lloc a l’altre per motius
diversos. A Europa predomina una visió utilitarista que tendeix a
reduir-les a un simple fenomen regulador de mercat. Evidentment, no
es pot obviar aquest factor relacionat amb l’oferta i la demanda,
però esdevé un gran i lamentable error no tenir en compte la seva
dimensió humana. La motxilla de qui emigra comença a omplir-se de
projectes i de somnis des del mateix moment que pren la decisió de
viatjar. Vull compartir amb vosaltres els somnis que penso que
encara són possibles, partint de la idea que l’ésser humà, amb els
seus valors i drets, ha de ser el centre de les relacions de tota
mena i de tot procés de desenvolupament.
Quan Martin Luther King va proclamar “I have a dream” vivia en una
Amèrica amb unes lleis altament discriminatòries, tot i la seva
trajectòria. Molta gent llavors va posicionar-se en la lluita per la
reivindicació dels drets civils i polítics per a les minories.
He escollit Catalunya per viure i tinc l’esperança que la lluita
ciutadana posarà fi als centres d’internament d’estrangers i a la
llei d’estrangeria. Tinc el somni de viure en un país on el govern
no dirigeixi la cacera a les persones tot ordenant a la policia
controls discriminatoris als immigrants. Vull pensar que la societat
amb la qual m’identifico s’indignarà i denunciarà aquestes
pràctiques vexatòries.
Martin Luther King tenia el somni que els seus fills i filles serien
jutjats no pel color de la pell sinó com a ciutadans i ciutadanes.
Amb aquests vint anys que fa que treballo en l’àmbit de les
migracions el meu somni és que arribi el moment que les persones
immigrades siguin considerades com a ciutadans amb tots els seus
drets i deures i tractades amb justícia i igualtat i sense cap mena
de paternalisme.
Martin Luther King vivia en una Amèrica que segregava com a éssers
inferiors els qui eren “diferents” de la majoria blanca. No vull que
en la Catalunya de la qual formo part la condició d’immigrant sigui
un factor restrictiu per tenir accés a un habitatge digne, a la
cobertura sanitària i a l’educació. Parlo de drets i no de favors
concedits i susceptibles de ser manllevats per raons de la crisi del
capitalisme financer.
Vull sentir, quan passejo pels carrers del meu barri, les mirades de
complicitat dels veïns i veïnes, perquè sóc un veí més. Després de
tant anys i de l’esforç per conèixer i estimar el país, somnio una
Catalunya més oberta, acollidora, on la gent conviu, no tan sols
coexisteix. Perquè conviure significa acceptar que la nostra
diversitat ens enriqueix. És comunicar i compartir. Reconèixer i ser
reconegut com a part del conjunt des d’una coresponsabilitat d’allò
que tenim junts: els espais i els recursos que entre tots cuidem per
gaudir-ne.
Vull que quan dic que sóc català, senegalès i musulmà no se’m miri
com si m’hagués passat tres pobles, com si fos incompatible. I que
les persones immigrades entenguin i valorin la identitat del poble
català. Només amb el reconeixement mutu construirem un futur en comú
basat en valors democràtics.
En el context de Martin Luther King, la maquinària de producció
ideològica menyspreava les minories. Vull que en el meu país els
immigrants no segueixin els patrons del discurs reaccionari que vol
fer de nosaltres únicament força de treball. Vull que creguin en les
seves capacitats intel·lectuals. Que no pensin que un immigrant
només pot ocupar un lloc no qualificat. Això no respon a la seva
realitat, sinó que fa el joc als interessos de l’explotació.
Després de molts sacrificis en el camí i també durant la primera
estada a destí, vull viure el somni que ha merescut la pena haver
vingut i conèixer gent d’altres cultures.
Ara que la crisi és un argument fàcil per convidar els estrangers
que marxin, vull somniar que Catalunya no caurà en un parany tan
trampós, que no assenyala els responsables del desastre. Qui ens vol
fora és víctima també d’un sistema descontrolat.
Vull somniar que el poble català no permetrà que aquest discurs
destructiu i xenòfob s’imposi. Que l’aposta de solidaritat guanyarà
la partida al nou plantejament sobre la cooperació, que la pretén al
servei de la diplomàcia i de la seguretat. Vull que la societat
civil sigui prou forta per incidir en el Diàleg de les Nacions
Unides del 3 i 4 d’octubre del 2013, perquè l’agenda de després del
2015 aposti per un món millor, solidari i de pau.
* Article extret del diari El Punt Avui
http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/5-societat/671920-les-mirades-dels-veins-del-barri.html
