El 17 de juliol de l’any 2002 un incendi a l’edifici del carrer SantVicenç que havia estat seu de l’Ateneu Llibertari des de l’any 1984,
marcava el final d’un cicle, tot i que l’entitat ja estava
pràcticament sense activitat des de feia més d’un any. Va ser un
final aparatós per una entitat que s’havia anat extingint poc a poc.
L’Ateneu Llibertari de Reus, que va obrir les seves portes la tardor
de l’any 1984, va ser tot un referent a nivell social i cultural a
l’àmbit alternatiu i contestatari de la ciutat. Desenes de xerrades,
projeccions, exposicions, concerts, concentracions, cartells,
campanyes, manifestacions, accions i activitats de tot tipus van
donar color dissident a una ciutat burgesa i socialment molt
adormida, lliberal en l’àmbit cultural però conservadora en
l’econòmic.
Molts col·lectius i associacions van passar pel local de l’Ateneu,
sempre sotmès a l’etern debat de si érem un col·lectiu o un espai de
col·lectius: Moviment d’Objectors de Consciència, Col·lectiu
Feminista Itzà, Assemblea d’Insubmisos, Col·lectiu Apatxe, Acció
Antifeixista, Assemblea d’Insubmisos, Kol·lectiu Revolucionari
Anti-Multinacionals, CGT, CNT, Assemblea Okupa La Poma de Colors,
Brigades Negu Gorriak, Associació per a la Música Creativa i Actual,
Associació Reggus, distribuïdores de material alternatiu, o la
revista llibertària La Lletra A (publicació coneguda i distribuïda
arreu de l’estat espanyol).
En els àmbits anarquistes l’Ateneu Llibertari de Reus sempre va
estar actiu, coordinant-se amb altres Ateneus com els de Tarragona i
Valls, relacionant-se amb col·lectius alternatius de la ciutat i de
comarques properes i amb col·lectius llibertaris de la resta de
Catalunya i de l’estat espanyol, participant en tot tipus de
coordinadores, mobilitzacions i campanyes. No hi ha espai en aquest
article per a entrar-hi en detall.
Enrere quedava també una època a nivell de concerts, amb un
epicentre principal (però no únic) situat a La Palma de Reus. Qui va
viure aquella època recordarà concerts com els de Kortatu, La Polla
Records, Potato, Inadaptats, Tijuana in Blue, Celtas Cortos, Ixo
Rai, Hechos Contra el Decoro, Habeas Corpus, Skaparàpid, Maroon
Town, Dr. Calypso, Maniática, Piskerra, La Thorpe Brass i tants
altres que farien la llista interminable i que van omplir de festa i
contingut moltes nits. Sense oblidar la festa de primavera que cada
any tenia lloc a La Palma a finals de maig.
Escola d’activistes socials i culturals, dinamitzador de
reivindicacions i lluites, difusor d’idees i materials, agitador de
consciències, innovador en molts àmbits, penso que l’Ateneu
Llibertari va tenir una influència gens menyspreable a la ciutat
tenint en compte la falta de recursos i mitjans que hi havia i les
dimensions modestes del local.
Però com ha passat a altres entitats, després d’acollir diverses
tongades de militants, es va anar apagant com a col·lectiu per
motius diversos, però la flama no es va apagar del tot i encara que
una part de la gent que havia passat per l’Ateneu va anar
desapareixent de l’escena activista i dedicant-se bàsicament a la
seva vida personal, altres membres van seguir actius en altres
entitats, participant en els anys posteriors en campanyes,
dinàmiques i lluites a la nostra ciutat.
I ara, després d’un procés que es va iniciar fa uns mesos, un
col·lectiu de gent ha decidit tornar a donar a vida a una nova etapa
d’Ateneu Llibertari a la nostra ciutat, en un local al carrer Anselm
Clavè, molt a prop del local de l’anterior Ateneu, un local que
obrirà les seves portes aquest dissabte 19 de juliol, una data
emblemàtica en que l’any 1936 la revolució va ocupar els carrers per
fer front a l’alçament feixista del general Franco.
Un nou Ateneu Llibertari que no surt del no res. Un Ateneu que
aplega membres de l’antic Ateneu, gent provinent d’altres
organitzacions i col·lectius, i gent jove atreta per uns ideals
llibertaris més necessaris que mai per a fer front a l’injust i
depredador sistema social en que malvivim. Un Ateneu que haurà de
construir el seu propi projecte quotidià però que també és fill
d’altres col·lectius que han funcionat o funcionen a Reus en aquests
últims anys, un Ateneu que és fill de l’anarcosindicalisme de la
CGT, dels nous aires de moviments socials com l’acampada del 15M i
l’Assemblea Popular de Reus, del Jovent Llibertari, de l’activisme
cultural alternatiu tan present a la nostra ciutat, dels sectors més
innovadors i heterodoxes de l’esquerra independentista, de
l’antifeixisme, de la lluita contra les retallades, la corrupció i
la repressió,…
Amb aquests i altres vímets haurà d’anar construint un projecte
propi inserit en les dinàmiques polítiques, socials i culturals de
la ciutat. Que així sigui. Llarga vida al nou Ateneu Llibertari de
Reus!
* Joan M. Rosich, membre fundador de l’antic Ateneu Llibertari de Reus.
