Els casos de grip porcina, pollastres amb dioxines, vaques boges, gripaviar, etc., han encès les llums d’alarma sobre l’impacte de l’actual
model agroalimentari globalitzat. Cada vegada són més les persones que
es pregunten a on condueix aquest model d’alimentació deslocalitzat
industrial, intensiu, quilomètric, que anteposa els interessos
econòmics i empresarials a les necessitats alimentàries, al bé públic i
comunitari, al respecte a la naturalesa.
Aquest qüestionament del model agroindustrial s’emmarca en una crítica
més general al sistema capitalista, de la qual el moviment
altermundialista va ser un dels seus màxims abanderats. Aquest moviment,
molt actiu a principis dels anys 2000, va deixar un substrat fèrtil de
resistències locals, va donar lloc a una nova generació militant i va
saber vincular la crítica i la mobilització global amb la recerca
d’alternatives des dels àmbits locals.
Aquestes dues dinàmiques –la preocupació per l’actual model
agroalimentari i l’ímpetu en la construcció d’alternatives en els
territoris arran del moviment altermundialista– són dos dels elements
que expliquen l’auge dels grups de consum agroecològic a l’Estat
espanyol. Es tracta d’experiències que agrupen a nivell local a persones
que busquen promoure un altre model de consum: de proximitat, ecològic i
establint unes relacions directes entre consumidor i productor.
Els primers grups en l’Estat espanyol van sorgir a finals dels vuitanta i
principis dels noranta, però no va ser fins a fa uns cinc anys que
aquests van tenir un creixement important. A Catalunya, per exemple, es
va passar de menys de deu cooperatives el 2000 a gairebé un centenar en
l’actualitat, sumant 2.880 unitats de consum. En xifres totals, es
tracta d’experiències en les quals participa un nombre reduït de
persones, però la tendència va en augment, el que demostra una creixent
preocupació per l’actual model agroalimentari i la voluntat de portar a
terme un consum que sigui solidari amb el camp, amb criteris socials i
mediambientals i basat en la autogestió.
A pesar de compartir uns elements comuns, existeix una gran varietat de
models organitzatius, de relació amb el camperol, de format de compra,
etc. En l’Estat espanyol trobem, d’una banda, aquells grups de consum
que integren en el seu interior a consumidors i a productors, en els que els primers garanteixen la compra de la producció anticipadament,
col·laboren alguns dies a l’any en la finca i comparteixen beneficis i
pèrdues. D’altra banda, la majoria, es tracta de grups integrats
únicament per consumidors, qui estableixen una relació directa amb un o
diversos camperols, que treballen en marcs organitzatius diferenciats.
Pel que fa a la compra, hi ha models on el consumidor pot escollir
aquells productes de temporada que desitgi i altres que reben cada
setmana una cistella tancada amb fruites i verdures de l’horta. Un altre
element que distingeix a uns grups d’uns altres és el seu grau de
professionalització. La majoria funcionen a partir del treball
voluntari, encara que hi ha algunes iniciatives que compten amb persones
assalariades, qui, en ocasions, s’encarreguen d’una botiga oberta al
públic.
La crisi en la qual es troba el sector agrari i les dificultats per a
accedir directament als consumidors, amb una llei de marges poc
transparent i que situa el diferencial mig entre el preu en origen d’un
producte i en destinació en gairebé un 500%, beneficiant principalment a
la gran distribució, ha dut als agricultors a buscar alternatives. El
sindicat camperol COAG impulsa la iniciativa ARC (Agricultura de
Responsabilitat Compartida) amb l’objectiu de promoure uns circuits de
comercialització curts: mercats de productors, grups de consum, caixes a
domicili, venda en explotacions, menjadors col·lectius, etc., i evitar
intermediaris.
La multiplicació d’aquestes experiències planteja una sèrie
d’oportunitats per a desenvolupar un altre model de consum des del local,
recuperant el dret a decidir sobre com, quan i qui produeix el que es
consumeix, que els béns naturals, aigua, terra i llavors, estiguin en
mans de qui treballen la terra i que no siguin privatitzats ni
mercantilitzats. És el que el moviment internacional de La Via Camperola
ha anomenat dret a la sobirania alimentària. Enfront d’un model
d’agricultura intensiva i industrial que escalfa el planeta i que genera
fam, és necessari apostar per una agricultura local, sostenible, en
mans de la pagesia familiar capaç d’alimentar al món i refredar la
Terra.
El gran repte és com arribar a més gent, fer aquestes experiències
viables, mantenir uns principis de ruptura amb l’actual model
agroindustrial, seguir vinculades a una producció i a un consum local i
rebutjar els intents de cooptació i el màrqueting verd. La tasca no és
gens fàcil.
Les cooperatives i els grups de consum han d’aliar-se amb altres actors
socials (camperols, treballadors, dones, ecologistes, ramaders,
pescadors…) per a canviar aquest model agroalimentario, però alhora han
d’anar més enllà i participar en espais amplis d’acció i debat com
fòrums socials, campanyes, plataformes… per a aconseguir un canvi de
paradigma.
La lògica capitalista que impera en l’actual model agrícola i alimentari
és la mateixa que afecta a altres àmbits de la vida: la privatització
dels serveis públics, l’especulació amb el territori i l’habitatge, la
deslocalització empresarial, la precarietat laboral, etc. Canviar aquest
sistema agroalimentari implica un canvi radical de paradigma i la
crisi múltiple del capitalisme en la qual estem immersos (financera,
climàtica, social, política, de les cures, alimentària, energètica) ho
posa clarament de manifest.
Esther Vivas, Xarxa de Consum Solidari
