“La riquesa natural del delta del Níger ha generat desigualtats que accentuen la crispació”“Els militars i una elit corrupta controlen el mercat negre de robatoris dels oleoductes”
Xavier Montanyà (Barcelona, 1961) és periodista i documentalista. Ha publicat ‘Pirates de la llibertat’ (premi Pellissa) i ‘La gran evasió. L’heroica fugida dels últims exiliats de Pinochet’. És coautor del documental ‘Granados i Delgado. Un crim legal’, i ha dirigit el film ‘Memòria negra’.
Amb 140 milions d’habitants i 250 ètnies, Nigèria és el país més poblat de l’Àfrica, amb un 70% de la població que viu per sota del llindar de la pobresa malgrat ser ric en petroli. El delta del Níger, al sud, és un gran focus de conflicte on es perpetren crims ecològics, es violen drets humans, hi ha corrupció política i lluita armada. Xavier Montanyà denuncia a L’or negre de la mort (Empúries) les conseqüències de l’acció de les multinacionals del petroli en connivència amb el poder nigerià.
– Què el va sorprendre més d’un país amb tanta desigualtat?
– Que en bona part és invisible. La informació sobre Nigèria arriba a la premsa anglosaxona amb comptagotes, però a casa nostra passa molt desapercebuda, i això que és un important productor de petroli. El 2007 era la font del 40% del petroli importat pels EUA i el 25% del que adquiria l’Estat espanyol.
– D’on neix la desigualtat?
– La gent viu al límit, sobretot al sud, al delta del Níger. En principi tothom està d’acord en les queixes: pobresa extrema, les petrolieres no donen feina als nigerians i els pocs que contracten són del nord, crims mediambientals… Davant d’aquesta situació, alguns joves opten per la denúncia, d’altres no fan res, i un tercer grup tria la via armada, que és complexa. Però la policia no defensa els ciutadans i hi ha molta repressió de la violència.
– Què causa la violència?
– Els ogoni, als anys 90, feien manifestacions pacífiques per conscienciar la gent dels perjudicis causats per les petrolieres, però va haver-hi polítics que van armar bandes de joves perquè intimidessin els rivals i l’espiral violenta va créixer fins a l’extrem que hi ha actes qualificats de genocidi, potser instigats per la policia, que encara s’investiguen.
– Diu que el sud és animista, cristià i nacionalista, en contraposició amb el nord, que és musulmà.
– Sí, encara que en el fons tothom és animista i el sud sempre és sud, potser amb una estructura més republicana que el nord, perquè funcionen de manera associativa. El motiu pel qual els han maltractat és que tenen riquesa. Alguns nois que havien entregat les armes en una amnistia em deien: “Els meus pares eren pescadors i ara per pescar hem d’anar a 100 km, i al costat de casa nostra hi ha una petroliera amb pistes de tennis i a casa no hi ha ni aigua ni llum”. En un país amb tant de petroli i tantes desigualtats és fàcil que s’accentuï la crispació.
– La culpa de la violència la té el petroli, doncs?
– La paradoxa és que la riquesa natural del sud ha causat aquest magma perquè el petroli s’ha extret amb violència. En un món ideal, s’haurien repartit els beneficis més equilibradament. També s’extreu petroli a Dinamarca i això no passa.
– Les petrolieres tenen seguretat privada?
– En tenen, però sovint la seguretat és mixta perquè les empreses també pertanyen a l’estat.
– Un dels grans negocis és el robatori de petroli.
– El contraban es fa des del poder, el controlen els militars i una elit corrupta, tot i que alguns joves també foraden oleoductes i dominen part del mercat negre.
– Quin futur té Nigèria?
Després d’anys de cinisme, hi ha una mínima esperança, perquè Goodluck Jonathan ha guanyat les últimes eleccions. És la primera vegada que hi ha un president del sud, i si promou solucions contra la injustícia, la violència i la repressió, s’anirà avançant.
* Entrevista realitzada per Marta Monedero, publicada al diari El Punt Avui
