El dimarts 8 de juny, a les 20h. a la biblioteca central de Reus Xavier Amorós, tindrà lloc un debat sobre els drets humans al Marroc. L’acte s’emmarca dins les 3res Jornades de les Dues Ribes i en ell intervindran representants de l’Associació Marroquí de Drets Humans i de Sodepau.
Com a material introductori a la xerrada, és interessant llegir aquesta entrevista realitzada a Pepe Nieto, de Sodepau:
l’arribada al poder de Mohamed VI i l’inici del procés de reconciliació,
la situació dels drets humans al Marroc continua sent desastrosa.
08/05/10 – Miquel Torns – EL PUNT
– Sodepau és una organització catalana,
laica, creada el 1994 amb voluntat de fomentar la solidaritat, el
desenvolupament, la pau i la defensa dels drets humans. El seu àmbit de
treball és el Mediterrani, Palestina, Algèria i, molt especialment, el
Marroc, on desenvolupen un programa per a la promoció dels drets humans,
un tema molt sensible al país d’on provenen una bona part dels
immigrants que viuen a Catalunya. Quina valoració ens pot fer de la
situació dels drets humans al Marroc?
– «És evident que hi ha hagut una evolució positiva en termes
de disminució, tot i que no de finalització, en la pràctica de les
desaparicions forçoses per part de les forces de seguretat. També hi ha
hagut una lleugera disminució en la pràctica habitual de tortures en les
comissaries i presons de l’estat. Hi ha una dada objectiva i és que, el
dia d’avui, les organitzacions internacionals tenim menys limitacions
per fer la nostra feina. Cal dir que també ha millorat la llibertat
d’associació i d’acció de les organitzacions marroquines (tot i que
continua l’assetjament policial) com l’AMDH, amb qui estem desenvolupant
el projecte de promoció dels drets humans, un fet impensable uns anys
enrere.»
– Tot i això la llibertat de premsa i
d’expressió no hi viu precisament moments de glòria. O sí?
– «Hi ha hagut una millora. Avui dia hi ha diaris i revistes
que en èpoques recents haurien estat clausurats. Tot i això les
restriccions són evidents i el rei, la pàtria i Déu continuen sent
intocables, i qui sobrepassa els límits va directe a la presó.»
– L’arribada de Mohamed VI al poder ha
estat el punt d’inflexió?
– «Quan el fill de Hassan II va arribar al poder es va
iniciar un procés de reconciliació nacional a través d’un organisme
dirigit per D. Benzekri, un antic militant d’esquerres de reconeguda
honestedat. Hi va haver moments estel·lars en què les víctimes van poder
manifestar públicament els horrors patits i van rebre indemnitzacions a
canvi de no realitzar acusacions amb noms i cares. Aquest procés, però,
no va contribuir a la reconciliació nacional en el sentit d’una aposta
per fer evident la veritat del que va succeir, ni tampoc ha servit per
donar llum sobre els responsables de les desaparicions en l’època de
Hassan. És veritat que en la majoria de casos s’ha arribat a saber més o
menys què va passar, però en cap cas no s’han atribuït
responsabilitats. Encara queden alguns casos per resoldre pels quals
s’ha creat un comitè interministerial de seguiment.»
– Una oportunitat perduda?
– «Aquest procés de reconciliació podria haver servit per
posar unes bases sòlides per a una nova societat, però ni tan sols ha
servit per posar fi definitivament a les violacions dels drets humans al
Marroc, com ho demostra la repressió contra la premsa independent, la
il·legalització de partits contraris a la violència, les detencions
preventives que la policia practica entre els islamistes, la continuació
de detencions i tortures, la repressió contra els defensors de
l’autodeterminació del Sàhara, els judicis polítics plens
d’irregularitats, etcètera.»
– El Marroc ocupa el lloc 130 en
l’Índex de Desenvolupament humà, darrere de països com Algèria o Egipte.
Què vol dir això?
– «Els drets socials es troben en una situació lamentable,
tot i alguns progressos. Per contra, ja els agradaria a molts països de
l’entorn haver iniciat un procés de reconciliació com el marroquí. El
Marroc és l’únic país del nord d’Àfrica que ha ratificat la convenció
internacional contra les desaparicions forçoses.»
– Cap a on s’inclina la balança?
– «Si s’ha de fer un balanç expressat en poques paraules, jo
diria que al Marroc, pel que fa als drets humans, es fa un pas endavant i
un altre enrere, amb un passat i un context geogràfic absolutament
catastròfic pel que fa a drets humans i llibertats.»
José Nieto Rico és membre fundador de
Sodepau. Nascut a Barcelona el 14 de maig del 1961, fa un quart de segle
que treballa en projectes de cooperació i solidaritat a l’Orient Mitjà i
als països del Magrib.
>>> Article publicat al diari
El Punt.
