23/07/10 El Punt – Lluís Simon
Entre dos mons. Karrouch, nascuda
el 1977 a Nador (Marroc), es va traslladar a Vic amb els seus pares quan
tenia vuit anys per raons econòmiques.
El canvi cultural que va
significar aquest salt el va explicar en el llibre “De Nador a Vic”
(2004). A la seva ciutat ha viscut en primera persona l’auge de la
xenofòbia i de Plataforma per Catalunya, una ideologia que la crisi
econòmica ha consolidat entre la gent més ignorant.
– Anem al gra, quina opinió li mereix el senyor Anglada?
simplement era un boig. El veia, a més, com un home vulgar, que parlava
des de la ignorància. Les barbaritats que deia, personalment no em
preocupaven. Però, és clar, després va començar a obtenir vots i més
vots. Estava clar que deia el que molta gent estava pensant».
– Havia tingut consciència fins llavors d’aquest problema de la xenofòbia?
– «Quan
era petita, per exemple, no era conscient del món dels adults. Però amb
25 anys que fa que visc aquí no recordo mai una crisi econòmica tan
forta. La gent es pensa que els de fora els trauran la feina. Abans era
diferent perquè hi havia moltes feines del cap de setmana, als bars,
tenir cura de la gent gran, que ningú no volia fer i ningú veia malament
que tot això ho fessin els de fora. Ara, en canvi, volen que marxin.
S’obliden d’un valor bàsic, que som persones, no comodins».
– És un problema local de Vic i altres llocs o més global?
– «Això
s’està expandint. Hi ha molts partits polítics amb idees xenòfobes que
no les exposen perquè no queden bé. No només aquí, sinó a tot Europa».
– És la por?
– «Sempre s’ha rebutjat allò que no coneixem. El que es diu ara és que si hi ha feina ha de ser per als de casa».
– S’ha
estès la llegenda que la majoria d’ajudes socials són per als
immigrants, i els marroquins, pel que sembla, esteu al capdamunt de la
llista.
– «La
gent s’ho creu tot. Que ens regalen els pisos, els cotxets del nen,
etc. Jo m’ho agafo amb ironia i els dic que també em paguen la hipoteca…
No saben que les ajudes es donen a les persones amb rendes més baixes i
que moltes vegades coincideix que són immigrants».
– La
prohibició del burca és una qüestió de dignitat de la dona o és una
prova més de l’ambient xenòfob que es respira en alguns llocs?
– «És
un luxe que s’han permès els polítics, que haurien de tenir molts
altres problemes a resoldre. El que demostra això és la gran ignorància
de la gent. Al Marroc, per exemple, les dones ignoren que existeix i en
canvi aquí tothom dóna per suposat que en porten. La prohibició, a més,
sempre provoca un efecte rebot. Les que el portin se’l continuaran
posant i no sortiran al carrer. Serà pitjor».
– És una entelèquia la integració a partir de la cultura?
– «Això
és el que tenia la intenció d’explicar quan vaig escriure “De Nador a
Vic”. La marroquina i la catalana són cultures molt diferents però
compatibles. En el món si no som elàstics no podem avançar. Amb la crisi
això és molt difícil».
– Al Marroc saben què passa a Catalunya?
– «Ho
saben tot. Aquells que han vingut ho van fer per una qüestió de
supervivència. Ara molts no gosen venir perquè saben que no hi ha
feina».
– Les rondalles que va recollir a Un meravellós llibre de contes àrabs per nens i nenes són, de fet, com els nostres.
– «Al
Marroc la gent gran té una capacitat enorme d’improvisar. Els
missatges, però, sempre són universals i els personatges, també; les
fades, els bons, els dolents. Canvien els noms i la manera
d’explicar-ho. Jo he sentit al Marroc la mateixa història que la
Ventafocs, però explicada simplement amb noms diferents».
>>> Entrevista extreta del diari El Punt-Avui: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/198425-els-immigrants-som-persones-no-comodins.html
