Annaïs Sastre és una de les impulsores de Xicòria, un projecte quees defineix com a “comunitat d’economia compartida” i que ha posat
en marxa un hort ecològic, activitats educatives i cuina saludable
per a grups i esdeveniments. Són quatre membres i s’han instal·lat a
Montblanc, des d’on prioritzen el treball en xarxa en l’àmbit local
i la recuperació de llavors tradicionals de la comarca. Xicòria va
més enllà de la creació d’un nou negoci: posa en pràctica noves
maneres de fer i relacionar-se, no només amb criteris de
sostenibilitat ambiental sinó també de justícia social.
– Qui sou Xicòria?
Som un grup de quatre persones ara mateix, i venim de diferents
sectors: jo vaig estudiar ciències ambientals, i els altres membres
van estudiar geologia, educació social i forestals. Ens uneix
l’interès per generar la nostra pròpia feina, l’autoocupació, i
sobretot experimentar amb alternatives a nivell laboral, alimentari,
social i organitzatiu. L’objectiu final seria la transformació
social cap a uns valors d’agroecologia i justícia social i
territorial. Cadascú de nosaltres estem especialitzats en uns temes,
amb coordinació continuada de tot el projecte.
– Com i quan vau començar?
Vam començar l’estiu de 2008, fruit d’un procés de reflexió d’unes
quantes persones sobre com volíem viure, quina volíem que fos la
nostra activitat principal. Després d’un temps buscant un espai, ens
van cedir una finca a Montblanc i això va ser finalment el tret de
sortida. Tenim les terres en una mena de lloguer molt baix que a més
paguem amb verdures. Vam començar amb molts pocs diners, sembla
mentida que poguéssim fer-ho amb tan poca cosa.
– I a què es dedica Xicòria?
Si ho mirem des del punt de vista de l’espai i el temps que hi
dediquem, l’activitat principal és la producció de l’horta, de
verdura ecològica. Però en termes econòmics són igualment importants
els projectes educatius i la cuina. Cadascun té a més la seva
temporada: primavera-estiu és quan hi ha més feina a l’hort, els
projectes educatius se centren en el període escolar i la cuina a la
primavera i la tardor, quan acostuma a haver-hi més celebracions,
trobades, etc.
– Anem a pams. Com és el vostre hort? Com veneu la vostra
producció? Teniu certificació ecològica?
El nostre hort integra molts conceptes de permacultura, agricultura
biodinàmica i agroecologia. I considerem la finca com un tot:
sobretot hi ha verdura, però també fruiters, plantes medicinals i
treballem molt la biodiversitat de tanques arbrades i arbustos. És
una finca productiva, però la tractem tota ella com un organisme.
Produïm verdura ecològica i al principi la distribuíem només a la
comarca, a gent que ve a buscar-la directament a la finca un dia a
la setmana. Però des de fa mig any hem començat també a portar
cistelles a Barcelona, perquè hem vist que a la comarca no teníem
prou gent sensible a aquests productes, tot i haver fet moltes
xerrades i estar molt en xarxa amb els pagesos locals i la gent que
treballa els temes de producte local, denominacions d’origen, etc.
Per la verdura es paga una quota fixa mensual i cada setmana portem
una cistella de productes de temporada. En fem unes 70 a la setmana,
la meitat a la comarca i la meitat a Barcelona. I a més destinem
verdura també a la cuina, a pagar la finca i a intercanvi:
aconseguim molts serveis a la comarca a través de l’intercanvi, del
‘pagament’ amb verdures, des de teràpies o classes de ioga a les
revisions que ens fa el mecànic a la furgoneta. Ens va molt millor
fer-ho així, pagar amb verdura que ja tenim i que ha representat
molta feina que no pas pagar amb diners.
Per altra banda, des del principi hem fet un esforç per cultivar
varietats locals del camp de Tarragona o d’altres punts de Catalunya
i fer-nos la pròpia llavor per recuperar varietats antigues. I ara
hem aconseguit prou producció d’aquestes verdures, no comercials als
mercats habituals, com per incorporar-les a les cistelles. Parlem
per exemple del tomàquet ‘colló de frare’ o tomàquet ‘del bitxo’, la
xicòria, que aquí la cultiva molt poca gent, o la mongeta ‘del
metro’, que s’ha adaptat molt bé.
Tot és de producció ecològica, però no tenim el segell certificatiu.
Per una banda, com a crítica política, perquè pensem que els segells
actuals són molt superficials i només tenen en compte les condicions
de cultiu, però no les condicions socio-laborals o la distància de
distribució, i també per raons econòmiques: hem prioritzat la
sostenibilitat econòmica dels projecte i la viabilitat d’uns salaris
justos -tot i que encara no els hem assolit- per davant del segell.
Complim la normativa de la certificació i moltes altres normes que
ens autoimposem, però no tenim el segell.
– Quines activitats educatives fa Xicòria? Per a quin públic?
Per una banda fem tallers amb metodologies participatives per
generar reflexió en adults, sobre temes relacionats amb
l’alimentació i el consum. També hem realitzat el projecte ‘Llavor’
a la comarca, per escoles, sobre biodiversitat i recuperació de
llavors antigues. Fem tallers a les pròpies escoles, i després vénen
a l’hort a fer activitats.
– I en què consisteix el vostre projecte de cuina?
El nostre projecte de cuina ve del que sabíem fer abans de fundar
Xicòria, de l’experiència que teníem en grups de cuina populars. El
que fem és menjar per a grups, des de 20 o 30 persones fins a 300,
per a celebracions, trobades, seminaris, etc.
La idea és, per una banda, utilitzar els excedents de l’hort: per
exemple, les remolatxes que es queden massa petites per a les
cistelles, van a cuina. També volem donar a conèixer la cuina de
temporada, perquè parlem molt del producte de temporada però a molta
gent li costa adaptar-se a cuinar diferent segons l’època de l’any i
no saben què fer amb les verdures que vénen a la cistella. Nosaltres
intentem de manera pràctica mostrar què podem fer amb la col a
l’hivern, o amb la remolatxa: fem servir aquests productes i així
veuen maneres de preparar-los. I a més de la nostra verdura, a la
cuina prioritzem el que poden aportar altres productors locals
ecològics: mel, vi, llegums, pa… Fem els menús en funció del que
hi ha disponible en cada moment. Pràcticament el 90% dels plats són
producte local ecològic del camp de Tarragona. Demostrem que és
possible fer-ho.
– Amb totes aquestes activitats, genereu ocupació?
Sí, sobretot en projectes nous d’educació, per fer els tallers. I
també busquem col·laboradors quan tenim encàrrecs de cuina, tot i
que donem l’opció de què la pròpia entitat que ens encarrega el
dinar posi voluntaris per ajudar-nos, i aleshores el menú és més
barat. L’hort en principi el portem entre dues persones de Xicòria,
i a l’estiu ens ajuden voluntaris.
– Quin paper té el voluntariat dins de Xicòria?
Durant els primers anys hem rebut voluntaris internacionals a través
de la xarxa World Wide Opportunities and Organic Farms, però l’últim
any, amb l’empitjorament de la situació económica, ens hem trobat
molta gent local que ens demanava treballar amb nosaltres amb
aquesta mateixa filosofia, a canvi de menjar o d’allotjament. Ens ha
sorprès molt, perquè hem vist un efecte positiu de la crisi: ens ha
arribat molta gent que està molt motivada per fer un canvi de vida
total, amb idees per a feines noves, per reinventar-se i seguir
models més sostenibles.
– Aquest canvi de vida és precisament el que vosaltres heu fet.
Com el valores tu personalment, ara que fa 4 anys que el vau
començar?
La valoració és molt positiva perquè estic fent realment el que
vull, i a més dins de Xicòria tenim llibertat per intentar posar en
marxa nous projectes constantment. Tinc llibertat laboral, molt
marge de creativitat i treballar la terra a mi m’ha enganxat molt.
Però a nivell econòmic és un gran sacrifici, perquè treballem moltes
hores i encara no hem arribat a la compensació que ens semblaria
justa. Ens falta estabilitat econòmica.
– Aleshores diries que no és un bon moment per iniciar un
projecte com el vostre?
No és el millor moment, i costa per exemple que la gent estigui
disposada a pagar la diferència de preu que hi ha entre les verdures
d’aquest tipus de producció i les que troben als supermercats. Però
a mi em sorprèn gratament que cada cop hi ha més gent sensible a tot
això. I, a més, amb la crisi creix la quantitat de gent que és
conscient de la importància de gastar els seus diners en els qui
estan generant llocs de treball en l’àmbit local, en lloc de comprar
en una gran multinacional de supermercats. Aquest factor d’economia
local sí que es comença a apreciar.
Nosaltres fem preus bastant assequibles, tot i que això afecta la
viabilitat econòmica del projecte: posem els preus que nosaltres
creiem que podríem pagar.
* Entrevista realitzada per Anna Boluda, publicada a
http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=4&num_noticia=439563
