Entrevista a Bel Olid, escriptora, traductora i professora de llengua a la UAB. Autora del llibre “Les heroïnes contraataquen. Models literaris contra l’universal masculí a la literatura infantil i juvenil”.
– Com és avui la literatura juvenil?
Molt variada, però la veritat és que la qualitat l’has d’anar a buscar. No la trobes a primera vista.
– Què hi ha a primera vista?
Els best-sellers, tipus Harry Potter o la saga Crepuscle,
fenòmens internacionals… I el que les editorials volen vendre, en què
hi ha molta cosa de poca qualitat. Costa trobar clàssics, sobretot en
català.
El
problema és que els clàssics no són de lectura obligatòria a les
escoles, que tiren molt de novetats i d’autors catalans… i no tot és
bo!
– Per què passa això?
Hi
ha un excés de mestres que no llegeixen, que no els agrada la
literatura. Així és molt difícil que puguin recomanar llibres i per això
tiren del que és més fàcil: les llistes de sempre. I alguns llibres són
una llauna! No m’estranya la falta d’entusiasme per la literatura de
molts nens. A part de l’hàbit de llegir, s’ha de potenciar el plaer.
– Hi ha una literatura nociva?
En
segons quins casos, és millor no llegir que llegir segons quines
coses… Totes aquestes novel·letes les portades de les quals són roses
amb cors, per exemple. Jo eliminaria directament tot el que s’ha escrit
per als nens com si aquests fossin minusvàlids mentals. Molta de la
literatura infantil i juvenil que es fa és dolenta perquè no han tingut
en compte la intel·ligència dels nens.
– Com es dibuixen les dones.
La
radiografia que es fa de les dones actuals és la mateixa que la de fa
molts anys, com si la societat no hagués canviat. Les estadístiques
diuen que la majoria de dones treballen, però en els llibres l’important
de les mares és que estiguin a casa fent el dinar.
– Què proposes?
Per
començar, que els nens i les nenes comencin a llegir llibres amb
protagonistes femenines perquè s’hi puguin identificar. S’ha de canviar
un fet històric que és que les dones (i nenes) ens identifiquem amb els
homes (i nens) però al revés, no. Els nens no volen llegir llibres quan
les protagonistes són nenes.
. Com apareixen les famílies?
No
es troben llibres d’aventures en què amb tota normalitat el personatge
protagonista tingui pares homosexuals. La literatura hauria de ser una
mica més valenta.
– Hi fas recomanacions, al llibre?
Recomano llibres pels valors que difonen. Per exemple Coraline, de Neil Gaiman, que parla de la solitud dels nens; Matilda, de Roald Dahl, que difon valors de solidaritat i no té un final feliç amb casament; Tres germanes lladres, de Txabi Arnal, que parla del capitalisme… i el més imprescindible: Pippi Calcesllargues.
És molt trencador, encara avui, i proposa idees que continuen sent
revolucionàries. És un personatge extravagant i molts infants mascles
s’hi identifiquen. Té molts valors i és molt respectuós.
