La Thatcher ha mort, però Bragg es manté en la lluita. La seva ha
estat una de les presències més destacades del Festival Cruïlla
2013, al Parc del Fòrum de Barcelona.
– Amb Tooth & nail
s’ha posat en mans d’un dels productors més famosos del moment:
Joe Henry. Què volia d’ell?
s’ha posat en mans d’un dels productors més famosos del moment:
Joe Henry. Què volia d’ell?
Que em demostrés que em podia fer un disc en
cinc dies, que és el que m’havia estat proposant durant dos anys.
He de reconèixer que no les tenia totes, però ho va aconseguir.
cinc dies, que és el que m’havia estat proposant durant dos anys.
He de reconèixer que no les tenia totes, però ho va aconseguir.
– El coneixia dels seus discos com a intèrpret o, més aviat, de
la seva faceta de productor?
la seva faceta de productor?
El conec des de fa 25 anys. Ell era, de fet,
una de les persones amb qui volia treballar a Mermaid Avenue
[els dos treballs que Bragg va fer a partir de lletres inèdites de
Woody Guthrie], abans que Wilco entrés en escena. Tenia, en
aquesta ocasió, un grapat de cançons molt reflexives i Henry era
el tipus perfecte per ajudar-me a trobar-hi un so adequat.
una de les persones amb qui volia treballar a Mermaid Avenue
[els dos treballs que Bragg va fer a partir de lletres inèdites de
Woody Guthrie], abans que Wilco entrés en escena. Tenia, en
aquesta ocasió, un grapat de cançons molt reflexives i Henry era
el tipus perfecte per ajudar-me a trobar-hi un so adequat.
– Un cop vaig preguntar a Joe Henry quina era la clau de les
seves produccions i em va dir, seriós, que era el cafè que feia
als músics que anaven a gravar a l’estudi de casa seva.
seves produccions i em va dir, seriós, que era el cafè que feia
als músics que anaven a gravar a l’estudi de casa seva.
És cert. Tinc pànic del dia que vingui a casa de vacances, es
llevi al matí i em demani una tassa de cafè. Ara bé, tindré una
excusa de pes: sóc anglès i, com deus saber, el cafè no és el
nostre fort.
llevi al matí i em demani una tassa de cafè. Ara bé, tindré una
excusa de pes: sóc anglès i, com deus saber, el cafè no és el
nostre fort.
– Tooth & nail és
d’aquella mena de discos que sembla que un músic només pot fer
quan té ja més de cinquanta anys.
d’aquella mena de discos que sembla que un músic només pot fer
quan té ja més de cinquanta anys.
Sí, el vaig gravar nou mesos després de la
mort de la meva mare, la qual cosa em va fer plantejar qui sóc,
què faig i per què ho faig. Tot i que l’àlbum no és, en concret,
sobre la mort de la meva mare, sí que reflecteix el meu estat
d’ànim d’aleshores.
mort de la meva mare, la qual cosa em va fer plantejar qui sóc,
què faig i per què ho faig. Tot i que l’àlbum no és, en concret,
sobre la mort de la meva mare, sí que reflecteix el meu estat
d’ànim d’aleshores.
– Fer-se gran és una cosa que
l’obsessiona, quan fa cançons?
l’obsessiona, quan fa cançons?
No, no ho crec. Quan faig un disc el que
intento, principalment, és enviar un missatge des del lloc
emocional on sóc en aquell moment. Tots els meus discos
reflecteixen on era en el moment de fer-los; mai no he intentat
retenir coses del passat per sentir-me més segur.
intento, principalment, és enviar un missatge des del lloc
emocional on sóc en aquell moment. Tots els meus discos
reflecteixen on era en el moment de fer-los; mai no he intentat
retenir coses del passat per sentir-me més segur.
– Té un fill que fa cançons.
Sí, ara comença a fer concerts. Fa power
pop, amb bona orella per a les melodies. Però res de cançons
polítiques.
pop, amb bona orella per a les melodies. Però res de cançons
polítiques.
– Qui vagi a Tooth & nail
a escoltar cançons polítiques, per cert, pot sortir-ne
decebut…
a escoltar cançons polítiques, per cert, pot sortir-ne
decebut…
Les que he escrit els últims dos o tres anys
les he penjades directament a internet.
les he penjades directament a internet.
– Per què ha decidit concentrar tot l’activisme a la xarxa?
Bé, és una gran eina, però no per a mi, sinó
per a tothom. Això explica, en gran mesura, per què ara ja no hi
ha tantes bandes “polítiques”. Quan vaig començar el 1977, si
volia dirigir-me al món des del meu suburbi de classe
treballadora, només tenia una eina a l’abast: la música pop.
Si ara tingués dinou anys i volgués que el món sabés els motius
pels quals estic irat, no agafaria una guitarra i em posaria a fer
cançons, sinó que escriuria un blog, o faria un film per a
Youtube.
per a tothom. Això explica, en gran mesura, per què ara ja no hi
ha tantes bandes “polítiques”. Quan vaig començar el 1977, si
volia dirigir-me al món des del meu suburbi de classe
treballadora, només tenia una eina a l’abast: la música pop.
Si ara tingués dinou anys i volgués que el món sabés els motius
pels quals estic irat, no agafaria una guitarra i em posaria a fer
cançons, sinó que escriuria un blog, o faria un film per a
Youtube.
– I què hi guanyem?
Accessibilitat. Tot xaval de dinou anys que
vulgui fer un blog, el pot fer. Ara bé: ningú farà mai una gira
mundial escrivint missatges de Facebook i ningú farà una piulada
que faci plorar.
vulgui fer un blog, el pot fer. Ara bé: ningú farà mai una gira
mundial escrivint missatges de Facebook i ningú farà una piulada
que faci plorar.
– A Catalunya s’està intentant tirar
endavant una consulta per la independència. Ho sabia?
endavant una consulta per la independència. Ho sabia?
Sí, és clar. La situació és semblant a Escòcia…
– Bé, l’actitud del govern espanyol no és la mateixa que la
del britànic…
del britànic…
Sí, també ho sé. Espanya no és com el Regne Unit, però el principi
de la democràcia és que el poble pugui votar, és clar…
de la democràcia és que el poble pugui votar, és clar…
– Amb la reedició l’any passat de Mermaid Avenue,
queden encara cançons d’aquelles sessions per veure la llum?
queden encara cançons d’aquelles sessions per veure la llum?
Tot el que vam fer amb Wilco està publicat, però a l’arxiu de
Woody Guthrie hi ha encara una pila de lletres inèdites, i si un
dia Nora Guthrie té un nou pla per fer-ne cançons, hi participaré
encantat.
Woody Guthrie hi ha encara una pila de lletres inèdites, i si un
dia Nora Guthrie té un nou pla per fer-ne cançons, hi participaré
encantat.
– I estaria encantat, també, de
gravar-les amb Wilco?
gravar-les amb Wilco?
Em faria molt feliç, sí.
* Una entrevista de Guillem Vidal publicada al diari El Punt
Avui
