“A Catalunya el gran canvi serà la conquesta del dret de decidiren tots els ámbits”.
Nascut a Balaguer l’any 1948, en els darrers anys s’ha convertit
en un veu crítica contra l’alimentació industrial i els
transgènics. Acaba de publicar el llibre “Una dolça revolució” i
promou el multireferèn-dum per les europees sobre temes ambientals
i socials.
– Què és el multireferèndum?
És posar en pràctica una democràcia directa, feta sense permís
perquè, al poble, no li cal permís per ser escoltat. Es recuperaran
temes d’ILP que no van ser escoltades i altres assumptes importants
per a la vida de la gent: els transgènics, les hipoteques,
l’aigua…
– Es rearma la societat civil?
No es rearma res, el que passa és que a dalt està tot bloquejat i la
gent s’ha de moure. L’actual model polític s’enfonsa, és estèril, no
hi ha idees per sortir de les situacions i per tant aquestes han de
venir de baix. És el que està passant amb el tema de la dació en
pagament de les hipoteques, per exemple, que ha estat l’impuls de la
societat el que ha acabat forçant el debat.
– No confia en els de dalt
És que és estèril el que debaten al si dels governs. Si
l’administració desaparegués durant un any, des de la societat ens
organitzaríem millor, sense problemes.
– No hi ha gaires precedents.
Quan Itàlia ha viscut sense govern és quan la societat italiana ha
viscut més tranquil·la. Als Estats Units, quan encara es podia fer
vaga i els metges van fer una vaga salvatge de sis mesos, aquells
sis mesos van ser el període en què va haver menys morts. La
societat sap sobreviure. No som tan dolents a nivell individual.
Buscaríem l’equilibri. Però l’equilibri l’impedeixen les autoritats.
– A Catalunya ens hem mogut pel territori, l’habitatge, la
sobirania… però no per l’alimentació.
Perquè no cal. Tu tens l’opció de menjar escombraries o de menjar
coses de qualitat. En canvi, no tenim opció de conservar un pis i
per això la gent ha protestat, s’han buscat alternatives. Amb
l’aliment ja hi són, les alternatives. Ara, com a societat hauríem
de ser capaços de decidir, en conjunt, si volem continuar menjant
productes tòxics o no. Com han fet a Suïssa, on la gent ha decidit
que no vol transgènics. Novartis va deslocalitzar i va marxar a Nova
York arran d’això. Però als suïssos no els importa gens. És la
democràcia. Aquí estaríem histèrics, ens amenacen dient que amb la
independència aquest o aquell altre marxarien. Però a Suïssa, cap
problema: és més important el que decideix la gent que els
interessos d’una multinacional. Això és la democràcia.
– Dret de decidir, passi el que passi?
A Catalunya el gran canvi que pot venir és aquest: la conquesta del
dret de decidir. En tots els àmbits, començant per la independència,
però també en molts altres aspectes de la vida social, de
l’economia, de la salut alimentària, per exemple.
– Com va fer-se militant de la salut alimentària?
Jo era activista en l’àmbit social, havia militat en sindicats, en
cooperatives. Però un dia vaig descobrir que l’administració no
vetllava per la meva salut, i llavors és quan vaig voler també
lluitar en aquest sentit.
– Què va passar?
Vaig decidir començar a treure a poc a poc elements químics de la
meva terra, per veure què passava, si podia produir igual o millor.
Costava molt. Estava enganxat als pesticides com qui està enganxat
als medicaments. Però m’hi vaig anar posant i vaig descobrir
l’estèvia, una planta amb una propietats molt bones per a
l’alimentació i la salut. Vaig veure com una multinacional com
Montsanto, amb la patent de l’aspartam, un producte químic més
perjudicial, treballava per prohibir-la i l’administració li havia
fet cas i no em deixava cultivar-la. Això em va fer obrir els ulls.
– Ara és un dels grans defensors de l’agricultura natural.
És que hi ha un munt de plantes prohibides i meravelloses sense cap
efecte secundari, i d’altres com el tabac que són legals. Com
s’entén? Són els interessos de les farmacèutiques, dels productors
d’additius químics i transgènics… una planta no es pot patentar,
però sí una molècula sintètica obtinguda d’aquesta planta o una
llavor transgènica. Per això les grans multinacionals i
farmacèutiques patenten la molècula i fan tot el possible per
prohibir la planta. I els governs, que es financen amb aquesta
indústria, els ajuden. Per això la gent ha de recuperar el poder de
decidir.
* Entrevista realitzada per David Marín, publicada al diari El
Punt Avui.
