Karim Douichi va ser entrevistat en el Fòrum de Rabat sobre Àfrica, en què es van analitzar els canvis que s’han produït al Marroc després de la victòria dels islamistes del PJD en les eleccions generals. Douichi va afirmar que el PJD és “un partit ultraconservador islamista i que està al servei del sistema polític dominant”.
“El PJD està format per tres corrents conservadors que són defensors de l’ordre establert”.
“El Marroc és un niu de descontentament
social i de protestes al carrer de treballadors, estudiants i joves
llicenciats a l’atur”.
“El PJD vol governar contra una part de la societat, i mai no s’ha oposat a la tortura ni al despotisme”.
“El Marroc té més vinculacions amb països mediterranis com ara Catalunya que amb Turquia”.
20/02/12 El Punt Avui – Rabat – Paco Soto
– Els islamistes del Partit de Justícia i Desenvolupament (PJD), que van guanyar les eleccions legislatives, han format un govern amb els conservadors de l’Istiqlal i del Moviment Popular i els postcomunistes del PPS. Quina lectura li mereix el nou govern marroquí?
– Quan el socialista Abderrahman Youssoufi era primer ministre, en les eleccions generals del 2002, ja es va parlar d’una victòria del PJD, però aquesta vegada aquest partit només va presentar candidats a un terç de les circumscripcions i va aconseguir 40 diputats. Els islamistes del PJD van arribar a un pacte amb el Majzén (l’aparell de l’Estat), perquè són un partit conservador, integrat en l’establishment, i no en una força de canvi i de progrés per al Marroc. Ara, el primer ministre, Abdelilah Benkirane, que no constitueix cap perill per a la monarquia, ha format un govern amb dos grans partits conservadors, els nacionalistes de l’Istiqlal i els berberistes del Moviment Popular. El nou govern està format per tres corrents conservadors i defensors de l’ordre establert. Els postcomunistes del PPS només són una força marginal.
– Doncs el PJD diu que és una força de canvi per al Marroc.
– De cap manera. És un partit ultraconservador, islamista i al servei del sistema polític dominant. És un partit que usa el populisme i la demagògia, i per això ha aconseguit la victòria en les generals. El PJD no impulsarà canvis polítics, socials i econòmics profunds al Marroc.
– El moviment de protesta del Moviment del 20 de Febrer, que va sorgir dins l’anomenada primavera àrab i va obligar el rei Muhammad VI a introduir canvis constitucionals, té alguna influència en el panorama polític?
– I tant. El Marroc és un niu de descontentament social i de protestes al carrer de treballadors, estudiants i joves llicenciats a l’atur. Els marroquins ja han perdut la por del poder i ara exigeixen més democràcia i dignitat i que se’ls tracti com a ciutadans. El canvi constitucional és conseqüència d’aquesta realitat. El Moviment del 20 de Febrer, també. El PJD no ha desenvolupat cap paper rellevant en aquest moviment de protesta perquè no és un partit de canvi ni de ruptura amb el passat.
– Els islamistes del PJD tenen suports destacables a l’exterior?
– El partit d’Abdelilah Benkirane s’ha beneficiat del suport de grans mitjans àrabs com ara les televisions Al-Arabiya i Al-Jazeera, que són dues campiones del conservadorisme i no símbols de democràcia.
– Creu que l’acció política del PJD és un perill per a la incipient democràcia marroquina?
– La victòria del PJD normalitza la reforma constitucional. Però el PJD vol governar contra una part de la societat, i mai no s’ha oposat al despotisme i la tortura, excepte en el cas dels salafistes empresonats per terrorisme. El PJD està en contra del consum d’alcohol, la tortura, contra els estrangers i també contra l’avortament, i això ens preocupa. Al govern de Benkirane només hi ha una dona, i això no passava ni en temps de Hassan II. Al govern no hi ha una dinàmica reformadora ni resposta als grans problemes del país.
– Alguns experts consideren que els islamistes turcs, que governen el país, són un bon exemple per al Marroc i el món islàmic.
– No em sembla adequada aquesta comparació, perquè Turquia ha tingut una evolució històrica molt diferent del món àrab. En canvi, el Marroc té més vinculacions amb països mediterranis com ara Catalunya que amb Turquia.
* Karim Douichi és un conegut periodista marroquí que ha treballat en mitjans influents com ara Le Matin du Sahara et du Maghreb, en qualitat de redactor en cap, i a La Vie Éco. Analista, conferenciant i director del portal Maghreb Intelligence, Douichi és un gran coneixedor de la realitat política del Marroc i del nord de l’Àfrica.
