Ada Castells (El Punt Avui) entrevista a Khaled Al Khamissi, escriptor egipci, columnista, participant a les manifestacions a El Caire i autor de “Taxi” (Ed. Almuzara), un llibre on aplega històries protagonitzades per taxistes que dia a dia prenen el pols a una societat en procés de transformació com la d’Egipte.
A.C.
Vas publicar el teu llibre el 2006, què ha canviat a Egipte en aquests sis anys?
K.K.
Jo recollia un moment de canvi de la història de l’Egipte modern, un moment en què no hi havia sortides. Churchill deia que el poble és un globus que es va inflant i el govern hi ha de fer forats perquè no exploti. Mubarak va fer el contrari: va tancar les sortides.
A.C.
Per què vas considerar adequat donar veu als taxistes?
K.K.
Perquè representen la classe pobra egípcia, és a dir, el 60% de la població. Tenen problemes enormes per sobreviure i ara la situació encara és més greu. L’escenari és obert i ningú no pot predir què passarà demà. Què pot passar amb la reforma política? Hi haurà la possibilitat de millora? Tot indica que no, que anirem cap a un sistema pitjor que el de Mubarak.
A.C.
S’ha fet que tot canviï perquè no canviï res?
K.K.
Però una cosa sí que ha canviat: la població s’ha despertat. Hi ha una revolució psicològica. La classe mitjana ha estat clau perquè s’ha anat desenvolupant a poc a poc i ha tingut un contacte directe amb el món gràcies a la informàtica. Ara hi ha més possibilitats d’expressar-se a través de les xarxes socials. Hi ha una resistència digital molt activa. Durant tots aquests anys s’han publicat al Youtube barbaritats que ha fet la policia. Hem pogut veure l’horror cara a cara.
A.C.
La situació de la dona també ha canviat?
K.K.
Aquest període ha estat administrat pel Consell Suprem de l’Armada, els Germans Musulmans i els nord-americans per instaurar un sistema polític proamericà amb islamistes forts.
A.C.
Sembla una contradicció.
K.K.
No, els americans volen tractar amb una dreta jerarquitzada no pas amb revolucionaris, i aquesta dreta que els és simpàtica són l’Exèrcit i els Germans Musulmans. Sempre ha estat així, amb els colonitzadors. Aleshores s’han dit: com podem debilitar aquesta veu? Trencant el seu mur: atacant la minoria copta i les dones, i això s’ha fet molt de pressa. Es tomba Mubarak al febrer i el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, hi ha detencions a la plaça Tahrir i empresonen algunes joves. Aleshores fan coses que mai s’havien fet, com obligar-les a passar un test de virginitat, és a dir, humiliar-les.
A.C.
Una altra eina deu ser la censura.
K.K.
Hi ha hagut articles meus que no s’han publicat, però encara hi ha cert marge. Es pot aturar aquesta classe mitjana que ha guanyat una revolució amb el poder de parlar i escriure?
A.C.
Però aquestes veus han de dir coses amb cara i ulls. L’educació és clau.
K.K.
Mira, hi ha un 40% d’analfabetisme, però no hem de menystenir la saviesa popular. He trobat més intel·ligència i capacitat d’anàlisi entre els illetrats que entre aquells que tenen doctorats i que encara no han adquirit una visió crítica del món. Hi ha part de la població que sí que ha anat a l’escola, però que la seva vida està regida per les normes de Déu, sempre es basen en les escriptures. És gent tancada en el passat, però aquesta revifada de la dreta és mundial. Al partit de tennis entre Nadal i Djokovic, aquest no parava de senyar-se contínuament perquè volia que la Mare de Déu l’ajudés. El que no entenc és per què Maria ho va fer. En el temps de McEnroe era impensable veure una cosa així.
A.C.
Més aviat era l’altre extrem: no paraven de blasfemar. Però no acabo de veure tan clara aquesta vinculació que fas entre dreta i religió.
K.K.
La dreta és religiosa i conservadora. Mira Bush i mira els Germans Musulmans, gent que volen que els valors antics continuïn i, si parles d’economia, és el mateix, són capitalistes. No paren de parlar de la borsa. El món espera d’Egipte una nova visió de la política, entesa com una democràcia representativa.
A.C.
La cosa està bastant desprestigiada.
K.K.
Sí, el sistema de partits està en crisi. La joventut europea veu que tots són més o menys el mateix i ara l’Exèrcit i els Germans Musulmans volen fer un sistema de partits, quan és un sistema que ja està mort. El veritable problema de la democràcia és que la gent que vota no té el veritable poder de canviar les coses. El poder el tenen altres jugadors: els bancs i les multinacionals. Per això la revolució continuarà en els propers cinc anys.
A.C.
I la por?
K.K.
No, ja no n’hi ha.
Entrevista publicada al diari El Punt Avui
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/503014-khaled-al-khamissi.html
