Una vacuna contra el racisme. Matthew Tree n’aborda els orígens i la incidència actual a «Negre de merda»
10/04/10 El Punt
–
Barcelona – Raul Magí
Som
racistes? El lector no podrà evitar fer-se aquesta pregunta. Matthew
Tree defensa que sí. Perdura un sentiment racista vinculat a segles de
superioritat blanca i a preteses raons científiques. Ho aborda amb un
títol contundent, Negre de merda (Columna), documentat amb els
orígens històrics i les conseqüències encara ben actuals. «El meu màxim
objectiu és que el lector no quedi indiferent, sinó que el llibre
funcioni com a vacunació contra els vestigis de racisme que portem a
dins», subratlla.
Matthew Tree tenia un episodi clavat a la memòria. L’estiu del 1977, a
Londres, sense cap motiu un home va titllar un amic seu de «negre de
merda». Gratuïtament. L’amic, resignat, va admetre que escenes així les
vivia un cop per setmana, només pel color de la seva pell, malgrat que
tenia accent de Birmingham. D’aquí ve el títol d’aquest assaig, que Tree
subtitula El racisme explicat als blancs, i en el qual l’autor
documenta els orígens i l’evolució històrica d’aquesta actitud fruit de
la sobirania blanca. «Cada vegada és menys acceptable dir que ets
racista però semiinconscientment ho som», indica l’autor.
Tree situa la
llavor medieval del racisme (la paraula raça apareix per primer
cop en català al segle XV) i avança cap a la construcció d’un pensament
europeu imperant al segle XVIII, en què el racisme és ben palès en els
discursos de filòsofs com ara Hume o Kant, per exemple. Els dos capítols
principals del llibre estan dedicats al menyspreu envers els negres i a
l’antisemitisme, com una «variant del racisme». En tots dos casos,
l’autor ho complementa amb fets reals, des d’episodis poc coneguts de
l’Holocaust fins als linxaments ocorreguts als Estats Units durant els
primers 60 anys del segle XX.
En cada capítol hi ha una referència
específica a Catalunya, encapçalada com a exemple per comentaris sobre
«negres, moros i jueus» extrets de les cartes entre Mercè Rodoreda i
Joan Sales. Tree hi planteja des dels primers comentaris «càndids» del
catalanisme conservador de Torras i Bages al segle XIX fins a diversos
episodis racistes ocorreguts recentment, a banda d’analitzar el
radicalisme polític de Plataforma per Catalunya, que encapçala Josep
Anglada. Tres testimonis, un senegalès, una peruana i un guineà (de
Guinea-Conakry), exemplifiquen actituds racistes quotidianes a casa
nostra. La peruana adverteix que en un bar li demanen a ella el refresc
donant per fet que és la cambrera, mentre que un altre es pregunta per
què ningú no seu al seu costat al tren. Uns altres especifiquen que
noten que són més ben tractats si parlen en català. Però compte, «El
color de pell dels primers catalans també era fosc, com els aborígens
d’Austràlia», adverteix Tree. «El racisme és un anacronisme, caduc, no
té raó de ser avui dia», sentencia.
—————————————————————————————————
Matthew Tree: «Els blancs sempre miren els negres com éssers inferiors»
7/4/2010 – EL PERIÓDICO – SONIA GARCÍA GARCÍA.
BARCELONA
Matthew Tree va néixer a Londres i viu a Barcelona des del 1984, on ha publicat una desena de llibres com el que avui presenta a l’Ateneu Terrassenc, Negre de merda. El racisme explicat als blancs.
–¿D’on ve el seu interès per aquest assumpte?
–Del racisme quotidià que conec. El 1977, a un amic anglès li van cridar «negre de merda» i vaig sentir vergonya, perquè el que l’hi va dir era un blanc com jo. Els blancs sempre miren els negres com si fossin éssers inferiors.
–¿I per què aquest títol?
–És una paròdia, buscava un títol divertit. Tingui en compte que van ser els blancs els que van inventar el racisme i la majoria de racistes són blancs.
–Vostè és anglès i blanc, ¿també ha patit el racisme?
–D’alguna manera, a Catalunya, encara que no tots som immigrants, ni expatriats ni nouvinguts, sí que som estrangers.
–¿Què els explica als seus congèneres europeus en aquest llibre?
–És un assaig molt personal en què intento aclarir què és el racisme. Molta gent el confon amb la xenofòbia i el racisme és la por a l’estranger, encara que aquest sigui francès.
–¿Qui pot ser víctima del racisme?
–Els diferents, fins i tot els catalans afrocaribenys i els jueus.
–¿Els jueus?
–Sí. Jo divideixo el racisme en dos: el que considera inferior les persones negres i un altre que inclou persones considerades intel·ligents, però perilloses i malèfiques, com jueus i marroquins.
–¿Uneix racisme i antisemitisme?
–Sí, una part del racisme antimarroquí és similar a l’antisemitisme. Cito el polític Josep Anglada que ha dit: «La majoria dels marroquins són xusma o són aquí per destruir la vida occidental».
–Ara està mal vist ser racista.
–Sí, perquè la gent disfressa el seu racisme utilitzant excuses com les diferències culturals o religioses.
–¿D’on ve el racisme?
–Totes les teories racistes es basen en la idea que existeixen diferents races. I això és fals. Només hi ha una raça humana i des dels primers europeus, incloent-hi els primers catalans, tenien la pell negra.
–¿Com es pot evitar?
–Reconèixer el racisme i deixar-lo fora del discurs social. No parlar dels immigrants com persones negatives, brutes o incompatibles. A això juguen els que propaguen el racisme a Catalunya.
