Com és la mirada europea sobre les músiques africanes? El projecteWiriko (http://www.wiriko.org/), un web dedicat a les arts i les
cultures africanes, vol respondre a aquesta pregunta, entre unes
altres, mentre realitza una important labor de divulgació aquí de
les cultures d’allí.Wiriko és des de 2012 una eina per a la difusió de les cultures
africanes, entre les quals s’inclouen de manera notable les
músiques. Gemma Solés n’és la responsable de Música i Arts
Escèniques i, en la seva opinió, la mirada europea cap al continent
africà està experimentant lleus canvis, encara que encara queda molt
per fer.
– Quines idees es tenen a Europa sobre les músiques africanes?
Crec que, d’entrada, no es parla de músiques sinó de música, en
singular. La imatge dels sons africans és bastant homogènia.
Succeeix igual que amb la imatge d’Àfrica en general. Es concep com
un tot. I a pesar que cada vegada és més habitual que des de
diferents mitjans es fomenti una mirada més realista, que s’expliqui
la diversitat de cultures i, per tant, d’expressions culturals com
la música, encara la gent es molesta quan punxes un disc de música
electrònica sud-africana. A la majoria d’europeus no els agrada
saber que hi ha pop o electrònica africana. Es creu que tot el que
se surt de la música tradicional popular o la música moderna popular
està “pervertit” o és “poc africà”… Així que crec que encara hi ha
molts prejudicis cap al que emergeix del continent.
– Quins són els condicionants que pesen sobre aquestes idees?
Crec que és tot fruit de l’eurocentrisme i els essencialismes
clàssics a través dels quals s’ha mirat cap a Àfrica des de la
colonització. Si encara veiem en els pobles no occidentals a aquest
ésser exòtic, desconnectat del nostre món, atemporal i fictici,
evidentment no estarem preparats per entendre el que són les
cultures africanes contemporànies ni els sons que emergeixen
d’elles.
– Com és l’acostament que des d’aquí es fa a les músiques
africanes?
Actualment hi ha un boom molt positiu dels sons africans. Crec que a
Europa s’estan quedant enrere els conceptes obsolets d’aquesta
indústria milionària de ‘les músiques del món’ i s’està obrint una
nova bretxa cap als sons africans. La penetració del kwaito
sud-africà en les pistes de ball de ciutats com Londres o Berlín és
un clar exemple d’això.
– Diries que a Occident hi ha molt desconeixement de les músiques
africanes?, quins serien les causes, en la teva opinió?
La meva opinió és que, en realitat, sí que hi ha coneixement. Però
és un coneixement que es queda en la superfície. Per exemple,
gairebé tothom coneix fenòmens comercials com Cesária Évora, Miriam
Makeba o Salif Keita. El que succeeix és que fora d’aquests grans
noms que van emergir durant el boom de les músiques del món, és
difícil que sonin en les emissores de ràdio altres noms africans.
Radio 3 és l’única emissora que inclou regularment sons provinents
d’Àfrica al costat d’uns altres de nacionals, sense prejudicis. No
obstant això, les coses estan canviant. A les programacions dels
principals festivals d’estiu, tant a Espanya com en la resta
d’Europa, cap programador amb sentit comú deixa passar l’oportunitat
d’apropar a grans músics com Bombino, Tiken Jah Fakoly o Habib
Koite. Crec que és només una qüestió de temps el que les músiques
africanes siguin usuals en el nostre paisatge sonor, encara que
creiem que el treball de mitjans com Wiriko és essencial per
impulsar aquest canvi.
– Com es podria revertir aquest desconeixement?
És clar que fa falta que la gent s’adoni que Àfrica no és aquest
continent on solament hi ha pobresa, guerres i fam que ens han
venut. Que dels 54 països del continent, molts sofreixen nivell
insostenibles de corrupció. Que en algunes parts, la censura i la
falta de llibertats són asfixiants. Que en molts llocs hi ha una
falta absoluta d’oportunitats per a la joventut. Però suposo que,
amb la situació que viuen els territoris de l’estat espanyol i el
sud d’Europa, cada vegada hi ha més persones conscients que ens fa
falta una cura d’humilitat gegantesca quan mirem cap a Àfrica.
Adonar-nos que hi ha més coses que ens uneixen de les que ens
separen. I que la distància entre Àfrica i Europa no és tant
geogràfica com a mental. Així que les coses es revertiran en la
mesura en què deconstruïm el nostre imaginari sobre Àfrica.
– Quines dificultats trobeu a Wiriko per difondre músiques
africanes?
Bàsicament, la falta de suports. Hi ha prou reticència per part dels
mitjans generalistes, ja sigui a nivell de premsa escrita, ràdio o
televisió, a reconèixer el valor i la rellevància internacional de
les bandes africanes. Però també és cert que hi ha cada vegada més
mitjans interessats en la nostra labor, i que més programes de
ràdio, festivals, universitats, discogràfiques internacionals,
promotores o revistes especialitzades, estan interessats a
col·laborar amb Wiriko per promoure el que succeeix a Àfrica.
– Quina recepció esteu obtenint?
Estem entusiasmats. En l’últim any hem triplicat el volum de visites
a la nostra web. Hem establert col·laboracions formals amb entitats
i mitjans molt potents. Estem preparant ja la tercera edició del
nostre projecte educatiu online, l’Aula Wiriko, i també tenim entre
mans diferents projectes audiovisuals en el continent. A més, a
nivell més general, estem molt contents de com ha canviat el
panorama des que inauguràvem la nostra revista, a l’octubre de 2012.
No només cada vegada hi ha més públic interessat en Àfrica sinó que
cada vegada hi ha més especialistes i projectes que es dediquen a
difondre informació sobre Àfrica amb veus més joves, interessades en
les realitats urbanes i el dinamisme cultural, que és enorme.
Considerant d’on veníem, és tot un èxit.
– Quins moviments musicals i/o noms propis destacaries de les
músiques africanes actuals?
Per on començar? En la meva llista de reproducció no falten
produccions musicals de països tan fructífers com Mali (noms tan
destacats com Fatoumata Diawara o Tinariwen), l’últim del senegalès
Faada Freddy, que em té hipnotitzada, o les veus dels sud-africans
The Soil. Però cada vegada que pujo a un matatu (els busos de
l’Àfrica de l’Est) descobreixo grups impressionants. La veritat és
que no puc respondre correctament a aquesta pregunta sense deixar-me
a algú que t’afegiria als cinc minuts. El millor és anar seguint de
prop la nostra secció de música i perdre’s a Wiriko sempre que
puguis. A través dels nostres comptes de Facebook i Twitter anem
penjant temes sovint.
* Entrevista realitzada per José Durán Rodríguez publicada a la
revista Diagonal.
https://www.diagonalperiodico.net/culturas/27081-wiriko-llave-culturas-africanas.html
Segueix Wiriko a:
http://www.wiriko.org/
https://www.facebook.com/wiriko.org
https://twitter.com/wiriko_org/
