La PDE protesta a Barcelona perquè
es fixi el cabal de l’Ebre i no desaparegui el Delta
La plataforma antitransvasament adverteix que si el
govern de l’Estat no compleix la normativa ho denunciarà a Europa
31/05/10 EL PUNT – Barcelona – Lluís Martínez
Milers d’ebrencs van tornar ahir a Barcelona per
reclamar al govern de l’Estat que compleixi i que, d’una vegada, fixi un
cabal ambiental al tram final del riu Ebre que garanteixi la
supervivència del delta, però també dels conreus de la zona. Els
promotors de la protesta, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE),
adverteixen que, si no se’ls fa cas i no es compleix la directiva marc
de l’aigua, ho denunciaran a la Comissió Europea. A més, alerten que
sobre el riu hi ha plantejats projectes de «transvasaments encoberts»
com ara el canal Segarra-Garrigues cap a Barcelona, o el de Xerta-Sénia
cap a València. La marxa, que es va fer pel centre de la ciutat, va
servir també per fer visibles altres reivindicacions del territori, com
ara el rebuig al cementiri nuclear.
Després de set anys, unes dues mil persones de les
Terres de l’Ebre van tornar a Barcelona. Aquest cop per reclamar un
cabal ambiental i ecològic per al riu i evitar «la mort del Delta». Però
també perquè la Comissió Europea tuteli l’elaboració del pla hidrològic
de la conca. El portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Manolo
Tomàs, que ahir es mostrava molt satisfet de la resposta ebrenca i
barcelonina a la manifestació, va criticar que el govern de l’Estat es
faci l’orni en l’aplicació de la directiva marc de l’aigua i que encara
no hagi determinat la quantitat d’aigua que ha de baixar pel riu. Un
cabal que el col·lectiu antitransvasament creu que hauria de ser, com a
mínim, de 170 m³ per segon i no «80 m³ com s’ha insinuat».
La protesta va sortir de la plaça d’Urquinaona i va
arribar fins a davant de la catedral de Barcelona, on la periodista
Pilar Sampietro va llegir el manifest. A banda de recordar que sobre la
conca de l’Ebre, «incomprensiblement», encara no s’ha determinat cap
cabal, Sampietro va dir que mentrestant «els rius, els aqüífers, les
zones humides i els deltes estan amenaçats pels intents de mantenir la
vella política hidràulica». Per aquest motiu i davant el perill «per la
pressió dels transvasaments, preses i nous embassaments», van exigir un
canvi en la gestió d’aquest patrimoni natural. Però també en el model
rural perquè, segons la plataforma, «els actuals projectes de regadius
promouen un sistema agrari industrial i un abús del consum d’aigua amb
unes infraestructures associades inviables».
Manolo Tomàs va lamentar també que el govern espanyol
prefereixi «pagar la sanció corresponent de les institucions europees»
que no pas corregir la seva posició. «Aquesta protesta no és la fi de
res, és el començament d’una nova etapa, l’europea, per continuar
defensant l’Ebre», va afegir-hi el portaveu, que amenaça d’arribar fins
on calgui perquè es compleixi la legalitat.
Més reivindicacions
Tot i que a l’inici de la manifestació un dels portaveus
de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Joan Antoni Panisello, admetia
que se sentien «bastant sols» en aquesta lluita perquè només ERC i ICV
els donaven suport, al final la valoració era una altra. I és que, al
costat del moviment antitransvasament, s’hi havien afegit moltes més
entitats ecologistes i moviments socials d’arreu de Catalunya, d’Aragó,
de València i de Madrid sota el mateix lema: Rius amb aigua: rius vius.
De fet, la manifestació d’ahir pels carrers de Barcelona també va portar
algunes de les reivindicacions que arrosseguen les Terres de l’Ebre,
com ara el rebuig al cementiri nuclear. En aquest sentit Sergi Saladié,
de la coordinadora anticementiri nuclear, creu que «històricament les
Terres de l’Ebre han estat marginades». «Quan sortim d’un problema
sempre entrem en un altre», va afegir-hi Saladié.
>>> Notícia extreta del diari El Punt:
